Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Shigella

Descarregar

Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com  Escherichia coli  i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae)  produeixen l’enterotoxina Shiga, causant de la síndrome hemoliticourèmica1,2,7.

El tub digestiu de l’ésser humà n’és el reservori principal i també s’ha detectat en primats superiors però no en altres mamífers. Els aliments són, únicament, vectors no específics que es contaminen a partir de l’home.

Aquest microorganisme sobreviu poc temps en el medi ambient, la temperatura òptima de creixement és de 37ºC, i la seva multiplicació s’inhibeix en presència de clorur de sodi, a concentracions entre 3,8% i 5,2%, i a pH per sota de 4,8 (el pH àcid és un factor bactericida). Es destrueix amb tractament tèrmic i no es multiplica a temperatures de refrigeració (<7ºC). Les shigel·les també són sensibles a les radiacions ionitzants3,7.

Descarregar

Per contraure la malaltia cal ingerir el microorganisme a una dosi infectiva superior a 10-100 bacteris, depenent de l’edat i de l’estat de salut de la persona infectada.4

La shigel·losi o disenteria bacil·lar  és una malaltia infecciosa intestinal i els  símptomes més comuns són: diarrea, febre, nàusees, vòmits, dolors abdominals i altres manifestacions intestinals. La diarrea pot ser  intensa i provocar deshidratació, la qual cosa pot arribar a ser perillosa, especialment, per a la població en situació de més risc.  Si el bacteri afecta a infants petits, ocasionalment, poden presentar convulsions.

Les femtes poden contenir sang, moc o pus, símptomes característics de la malaltia. El període d’incubació és de 24 a 48 hores. Els símptomes poden durar fins a una setmana, però, en general, duren de 2 a 4 dies després de la ingestió d’aliments contaminats4, 5 i els pacients tractats amb antibiòtics solen millorar ràpidament.

La shigel·losi és una malaltia que es transmet de persona a persona (no és una zoonosi) i no té una estacionalitat marcada.

Tots els grups d’edat són vulnerables al contagi per Shigella, però, principalment, afecta a infants, persones grans i persones immunodeprimides.7

La propagació es produeix de persona a persona a través de la via orofecal. El reservori és la persona infectada (manifesti la simptomatologia o no) que l’eliminarà per la femta podent contaminar altres persones, aliments o estris quan no es manipula de forma correcta.

Hi ha persones que només manifesten símptomes lleus o ni tan sols pateixen la malaltia, però cal tenir present que poden ser portadors asimptomàtics.

Els brots de shigel·losi es poden produir en llocs on conviuen grups de persones (grups familiars, guarderies infantils i ambients similars). La prevalença es dóna principalment en nens, especialment entre les edats d’1 a 4 anys.

Les shigel·les són agents sovint associats a la “diarrea dels viatgers” (es pot produir entre els viatgers a països en vies de desenvolupament i treballadors i/o residents en camps de refugiats).1,2,4,7

Més freqüentment, Shigella s’ha associat a productes vegetals contaminats en origen per femtes humanes i/o aigües contaminades per excrements i també pot donar-se el cas en productes vegetals elaborats i crus (com ara amanides, entrepans, …) i/o a aliments sotmesos a tractaments tèrmics insuficients, tots contaminats durant la manipulació per una persona infectada (amb simptomatologia o no).

També s’han relacionat amb casos de shigel·losi l’aigua de consum, la llet i derivats lactis, els aliments envasats al buit i/o en atmosfera modificada contaminats.6,7

En l’àmbit europeu els brots de shigel·losi han estat relacionats amb la ingestió de vegetals crus. El 2011 es va detectar un brot a Noruega de 46 casos per consum d’alfàbrega fresca10. A Espanya i segons el Sistema d’Informació Microbiològica (SIM) la incidència va ser de 323 casos l’any 2012 i de 167 el 20139.  A Catalunya el 2014 es van declarar 78 casos (75 en homes i 3 en dones)8. Als Estats Units es calcula que hi ha, cada any, uns 500.000 casos de shigel·losi. El 2013,  es van declarar 4,82 casos per cada 100.000 persones.11

La contaminació de qualsevol aliment es produeix quan entren en contacte amb matèria fecal humana a través de mans,  superfícies, estris, aigua,1,2,4,5.

No en són portadors ni els animals de granja ni els domèstics6.

Les mosques poden ser vehicle transmissor del microorganisme des de les femtes fins als aliments mal protegits.

Mesures preventives:

 

–       El bacteri s’elimina per cocció correcta d’aliments: Cuinar els aliments a temperatura suficient: a una temperatura superior a 65ºC. en el centre de producte.

–       Mantenir la cadena de fred en tota la cadena alimentària.

–       Neteja i desinfecció de verdures i/o hortalisses, de consum en cru, així com la fruita que es consumeixi amb pell.

–       Rentar-se les mans, acuradament, després d’ús dels serveis higiènics i abans de manipular aliments.

–       Netejar i desinfectar els estris, els utensilis i les superfícies de treball de les àrees de manipulació de productes alimentaris.

–       Evitar la contaminació encreuada entre aliments crus i cuinats.

–       En col·lectivitats (guarderies, residències geriàtriques,…) cal rentar-se les mans després de fer tasques d’higiene personal dels usuaris.

    1. Prescott LM, Harley JP, Klein DA. Microbiología. 7a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana; 2011.

 

    1. Tortora GJ, Funke BR, Case CL. Introducción a la microbiología. 9a ed. Buenos Aires: Ed. Médica Panamericana; 2007.

 

    1. Barberà E, Bartolomé R, Bosch A. Guia per a la prevenció i el control de les toxiinfeccions alimentàries. 2a ed. Quaderns de Salut Pública (5); 2006.

 

    1. Massachusetts Department of Public Health. Bureau of Infectious Diseases. Public Health Fact Sheet. Shigellosis; 2014. Disponible a: https://www.mass.gov/eohhs/docs/dph/cdc/factsheets/shigella.pdf

 

    1. Centers of Disease Control and Prevention [Internet]. Atlanta: Shigella – Shigellosis. Disponible a: https://www.cdc.gov/shigella/

 

    1. org [Internet]. Washington DC: Departamento de Salud y Servicios Humanos de los EE. UU. Disponible a: https://www.espanol.food safety.gov

 

    1. Elika [Internet]. Álava: Fundación Vasca para la Seguridad Agroalimentaria. Disponible a: http://www.elika.eus/datos/pdfs_agrupados/Documento101/12.Shigella.pdf

 

    1. Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) [Internet]. Barcelona: Malalties de declaració obligatòria individualitzada. Casos. Per sexe i grups d’edat. Anuari estadístic de Catalunya. Disponible a: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=814

 

    1. Centro Nacional de Epidemiología. Instituto de Salud Carlos III. Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica [Internet]. Comentario epidemiológico de las enfermedades de declaración obligatoria y Sistema de Información Microbiológica. España. Año 2012. Boletín epidemiológico semanal. 2013;21(12). Disponible a: http://revista.isciii.es/index.php/bes/article/view/826/957

 

    1. Guzman-Herrador B, Vold L, Comelli H, MacDonald E, Heier BT, Wester AL, et al. Outbreak of Shigella sonnei infection in norway linked to consumption of fresh basil, October 2011. Europe’s Journal on Infections Disease Epidemiology, Prevention and Control. Eurosurveillance. 2011 Nov 3; 16(44). Disponible a: http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=20007

 

    1. Centers of Disease Control and Prevention [Internet]. Shigella – Shigellosis. Fast facts. Disponible a: http://www.cdc.gov/shigella/fast-facts.html

 

  1. Comissión Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments