Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Staphylococcus aureus

Staphylococcus aureus, l’espècie tipus del gènere Staphylococcus, de vegades anomenat estafilococ daurat, és un bacteri tipus coc, grampositiu, immòbil, anaerobi facultatiu, i és catalasa i coagulasa positiu. S. aureus té la capacitat de produir toxines estafilocòcciques (SE), que són responsables de toxiinfeccions alimentàries.

S. aureus està àmpliament distribuït al medi ambient i també es troba a la pell i les mucoses dels humans i dels animals. S. aureus és un dels patògens humans que, sense formar espores, és més resistent i pot sobreviure durant períodes prolongats en entorns secs.

Les característiques de creixement de S. aureus són, per la temperatura, entre 6-48° C, amb un rang òptim entre 35-41°C. Respecte del pH, creix entre 4-10 amb un pH òptim entre 6-7, i pel que fa a l’activitat d’aigua (aw), pot créixer entre 0,83-0,99, però 0,99 li és òptima.

La producció de toxina és òptima a 34-40° C, en condicions de pH de 7-8, d’aw de 0,99, de concentració de sal inferior al 4% i en presència d’oxigen. No hi ha producció de toxines per sota de 10° C o en condicions de pH inferior a 5, o d’aw de 0,86, o de concentració de sal de més del 10% o concentracions d’oxigen molt baixes.

Les toxines SE són altament termoestables, i resistents a la calor, congelació i irradiació, per la qual cosa, una vegada formades a l’aliment, és extremadament difícil eliminar-les. A més, les enterotoxines no provoquen alteracions organolèptiques als aliments, cosa que dificulta detectar-les durant el consum.

En relació amb la dosi infectiva, menys d’1,0 microgram de toxina en aliments produeix símptomes d’intoxicació estafilocòccica. Aquesta quantitat de toxina es produeix quan S. aureus supera les 100.000 cèl·lules per gram en els aliments. 

Algunes soques de S. aureus resistents a la meticil·lina (SARM) són actualment una causa notable d’infecció hospitalària en molts països europeus.

La malaltia humana d’origen alimentari derivada d’una infecció per S. aureus és una intoxicació deguda a la ingestió d’enterotoxines estafilocòcciques, és a dir, proteïnes termoresistents ja formades als aliments. Els símptomes es manifesten després de dos a dotze hores d’haver ingerit aliments contaminats i inclouen vòmits intensos, diarrees, mal de cap, dolors musculars i articulessis. En grups de població més vulnerables, com nens, ancians o persones immunocompromeses, aquests símptomes poden ser molt greus a causa de la deshidratació per vòmits o diarrea. La malaltia pot durar d’1 a 2 dies. Després d’aquest període, els símptomes tendeixen a desaparèixer per l’eliminació de les toxines. Però si es desenvolupen símptomes més greus, pot requerir hospitalització. El període d’incubació i la gravetat dels símptomes depenen de la quantitat d’enterotoxina ingerida i de la sensibilitat de cada individu.

S. aureus es troba a la pell dels animals i persones, així com a la gola i les fosses nasals, fins al punt que gairebé la totalitat de la població humana podria ser-ne portadora. Per això, la probabilitat de contaminar els aliments és molt alta.

Les vies de transmissió de Staphylococcus aureus són diverses i estan relacionades amb el contacte entre aliments, persones i animals. Una de les vies principals és la transmissió d’aliments contaminats a les persones, que es produeix pel consum directe d’aquests aliments. Aquesta contaminació sovint és resultat d’una manipulació inadequada o de pràctiques de conservació deficients.

També es pot produir contaminació creuada entre aliments i persones durant les fases de transformació dels aliments.

Els animals malalts, com aquells que pateixen mastitis, poden ser una font d’infecció, especialment en casos on la llet es contamina, i això pot afectar també els productes lactis derivats.

S. aureus va ser el segon agent productor de toxines bacterianes més freqüentment notificat als brots d’origen alimentari a Europa després de les toxines de Clostridium spp., i el primer pel nombre d’hospitalitzacions i defuncions.

El 2022, a Europa, es van registrar 2.270 casos d’intoxicació alimentària causada per toxines de Staphylococcus aureus, amb una incidència de 0,03 casos per 100.000 habitants, i es van produir 139 brots alimentaris, principalment associats a aliments a punt per al consum, productes carnis, làctics i derivats d’ous. Aquests brots van comportar 149 hospitalitzacions i 4 defuncions.

A Espanya es van notificar 21 brots amb un total de 388 casos relacionats amb toxines de S. aureus el 2022. La majoria dels incidents es van produir en menjadors laborals, escolars i centres residencials.

No obstant això, no es considera una malaltia de declaració obligatòria, per la qual cosa es desconeix la veritable incidència de la malaltia a causa de la seva curta durada.

S. aureus es pot aïllar en productes alimentaris molt variats. Els aliments amb un risc més elevat són els següents:

  • Aliments recontaminats després d’un tractament tèrmic o de qualsevol altre procediment per l’eliminació de la flora bacteriana banal: carns d’aus i carns filetejades, amanides compostes, amanides d’arròs, llegums o altres ingredients cuits i qualsevol plat cuinat i manipulat després de la cocció.

 

  • Aliments fermentats d’acidificació lenta, fet que permet el creixement de aureus durant la fermentació: formatges elaborats amb llet crua o amb processos de fermentació lenta, i productes de xarcuteria.

 

  • Productes secs i de baixa activitat d’aigua: llet en pols, pastes i productes farinacis, i peix dessecat.
  • La neteja i desinfecció d’equips i instal·lacions han de ser especialment acurades per la forta adhesió de aureus a les superfícies.
  • Els tractaments tèrmics han de ser adequats per obtenir un alt nivell de descontaminació o prevenir-ne la multiplicació, conservant els aliments per sota de 6° C.
  • Qualsevol procés tecnològic dels aliments en un rang de temperatures perilloses (de 10°C a 45°C) ha de fer-se en un breu espai de temps, o bé triar altres tractaments per aturar el creixement del bacteri, com un pH inferior a 5.
  • aureus és termo-sensible, mentre que les enterotoxines són termoestables. El reescalfament d’un producte contaminat per S. aureus no és garantia de seguretat, ja que la calor destrueix els bacteris però no les enterotoxines si ja hi estan presents.
  • Les bones pràctiques d’higiene durant la manipulació i la preparació dels aliments són essencials. Respectar la cadena de fred i refrigerar ràpidament els aliments cuinats (màxim dues hores) si no es consumeixen de forma immediata.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina (SARM). (2023).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Staphylococcus aureus  and staphylococcal enterotoxins ”. (2011).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Commission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Commission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020. (2020).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud». (2022).

 

Altres

Asperger, H. & Zangerl, P. Staphylococcus aureus. Encyclopedia of Dairy Sciences, 2563-2569. 2002.

Granum, P.E. Bacterial toxins as food poisons. The Comprehensive Sourcebook of Bacterial Protein Toxins (3rd Edit.), 949-958. 2006.

Foster, T. Staphylococcus aureusMolecular Medical Microbiology, 2, 839-888. 2002.

Wong, A., Bergdoll, M. STAPHYLOCOCCUS | Properties and Occurrence. Encyclopedia of Food Sciences and Nutrition, 2nd Edit. 5547-5551. 2002.