Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Triquina

Descarregar

Els agents causants de la triquinel•losi (o triquinosi) són diverses espècies de nematodes del gènere Trichinella que en estadi larvari s’enquisten al teixit muscular dels mamífers susceptibles. La triquina és un paràsit tissular microscòpic, cilíndric.. Els mamífers són els hostes més importants per al gènere Trichinella. Es localitzen fonamentalment en els músculs estriats de més activitat i, per tant, més concentració d’oxigen (pilars diafragmàtics, músculs masseters, intercostals, linguals, oculars, etc.). En la península Ibèrica es presenta Trichinella spiralis i Trichinella britovi. Trichinella spiralis infecta porcs, senglars i rosegadors, mentre que Trichinella britovi es presenta preferentment en carnívors silvestres. Trichinella spiralis es transmet de forma accidental a l’home per la ingestió de carn amb larves enquistades viables que s’alliberen en el estómac. En la mucosa de l’intestí prim les larves es transformen en verms adults, reproduint-se i alliberant larves que es disseminen pel corrent sanguini a tot el cos i encapsulant-se en els músculs estriats (ref.1, 6, 7). La font d’infecció la constitueixen la carn de porc o d’altres animals que contenen larves viables d’espècies del gènere Trichinella. Hi ha una gran varietat d’animals que són reservori de Trichinella, entre d’altres, porcs, gossos, gats, cavalls, rates i animals salvatges com ara porcs senglars, llops, guineus i ossos (ref.6, 7).

Descarregar
Les manifestacions clíniques en l’home són variables, depenent de la sensibilitat de l’individu, el seu estat immunitari i la quantitat de larves ingerides. Els primers símptomes es presenten habitualment entre quatre i deu dies després de la ingesta de carn parasitada, i consisteixen en febre, diarrees, miàlgies generalitzades, edema periorbital que pot anar acompanyat d’hemorràgies subconjuntivals, eosinofília acusada, rigidesa muscular que afecta fonamentalment els músculs flexors, els quals estan tumefactes, duros i sensibles al tacte. Quan estan afectats el diafragma i els músculs intercostals es produeixen trastorns en la respiració, accessos asmàtics i dispnea que poden arribar a produir la mort (ref.1, 4, 6).

Qualsevol persona es susceptible a Trichinella La principal font d’infecció per a l’home és la carn i els productes carnis procedents de senglars o porcs infectats. També s’han produït brots pel consum de carn de cavall.. A Europa, en 2010 les majors taxes de casos confirmats es van presentar en adults joves i de mitja edat (ref.8).

Anualment, tots els Estats membres més Noruega proporcionen informació a la UE sobre la presència de triquina en animals de granja (porcs, porcs senglar i equins); la prevalença més alta es dóna en porc senglar criat en granja. La prevalença general de la triquinosi en els porcs destinats al consum humà en la totalitat de la UE és baixa <0,001%; en la majoria de casos les larves es van aïllar en animals criats en llibertat o en sistemes poc controlats.
Cal assenyalar que les dades aportades mostren diferències significatives entre països; Romania continua sent l’EM responsable de la majoria de resultats positius de Trichinella en els porcs sacrificats.
La prevalença és notablement més alta en porc senglar de caça. A Catalunya no s’ha detectat cap porc d’engreix positiu per a Trichinella des del 1999, però sí en senglars abatuts en caceres. En aquesta espècie es declaren alguns casos cada any 6.

A la UE els nombre casos de triquinosis confirmats ha variat entre 2012 i 2017 del 0,06 al 0,02 per 100.000 habitants, sent del 0,03 el 2017 (224 casos confirmats). La majoria dels casos van ser reportats a Romania i Bulgària. A la UE el major risc patir triquinosi està associat al consum de carn poc cuita de porcs criats en condicions no controlades o de senglar provinents de la caça. En aquest període, a Espanya els casos confirmats estan entre el 0,01 i el 0,05 per 100.000 habitants, a Catalunya només es varen detectar dos casos l’any 2012 8,9

La font d’infecció la constitueixen la carn de porc o d’altres animals que contenen larves viables d’espècies del gènere Trichinella. Hi ha una gran varietat d’animals que són reservori de Trichinella, entre d’altres, porcs, gossos, gats, cavalls, rates i animals salvatges com ara porcs senglars, llops, guineus i ossos (ref.2, 3, 4, 6).

– Establir mesures de bioseguretat per evitar el contacte dels animals domèstics amb els salvatges.
– Normativament s’exigeix investigació de triquina en escorxador en animals susceptibles. Actualment la UE està proposant sistemes alternatius de declaració d’àrees i/o explotacions lliures de triquina.
Malgrat que algunes mesures de congelació i/o tractament tèrmic puguin ser efectives per a la destrucció del paràsit,no estan admeses legalment, per que no es pot garantir la seva efectivitat i per la gravetat de la malaltia produïda. En conseqüència, la detecció d’una sola larva del paràsit implica la destrucció de la canal.

    1. Pozio, & Murrell, D. (2006). Systematics and Epidemiology of Trichinella. Advances in Parasitology. 63:367-439.

 

    1. Dupouy-Camet, (2000). Trichinellosis: a worldwide zoonosis. Veterinary Parasitology, 93(3-4): 191-200.

 

    1. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). (2011). Informe anual sobre zoonosis y brotes de enfermedades de transmisión alimentaria en la Unión Europea para

 

    1. Dick, & Pozio, E. (2008). Chapter 15. Trichinella spp. and Trichinellosis. Parasitic Diseases of Wild Mammals, Second Edition, 390-396.

 

    1. Gottstein, et al. (2009). Epidemiology, diagnosis, treatment, and control of trichinellosis.  Clinical Microbiology Reviews, 22(1): 127–145.

 

    1. Generalitat de Informes de les Zoonosis Transmeses pels Aliments i de la Resistència Antimicrobiana a Catalunya. Any 2007-13. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/series-colleccions/serie_vigilancia_i_control/zoonosis-i-resistencia-antimicrobiana/

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Trichinella spp”. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2010sa0231Fi.pdf

 

    1. European Centre  for  Disease  Prevention  and  Control  (ECDC).   Trichinellossis. Annual Epidemiologic Report for 2017. Disponible a: https://ecdc.europa.eu/en/publications-data/trichinellosis-annual-epidemiological-report-2017

 

    1. ACSA, 2016. Memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, 2016. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/ca/agencia/memoria-sobre-la-situacio-de-la-seguretat-alimentaria/

 

  1. DOUE L212. Reglament d’execució (UE) 2015/1375 de la Comissió, de 10 d’agost de 2015, pel que s’estableixen normes específiques per als controls oficials de la presència de triquines a la carn.

Tipus d'aliments