Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Yersinia enterocolitica

Bacil Gram negatiu de la família Enterobacteriaceae, aerobi facultatiu. L’envasatge al buit i algunes atmosferes modificades (100 % N2 o mescles de CO2/N2) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4°C 13.

 El rang de temperatura de creixement és de 0 a 44°C. La temperatura òptima de creixement és de 28°C-29°C. Rang de pH: 4,2-10. Amb àcids orgànics, el pH mínim per créixer és al voltant de 5. Pot sobreviure en medis àcids per sota del seu rang en condicions de refrigeració. Activitat d’aigua mínima és de 0,945. Concentracions de sal de 5-7% inhibeixen el creixement 13.

No tots els biotips d’aquesta espècie són patògens; de fet, només els biotips 1B, 2, 3, 4 i 5 són patògens per als humans. El porc és el principal reservori, però també s’ha trobat en rosegadors, conills, ovelles, vaques, cavalls, gossos i gats. Es detecta al llarg de tot el sistema digestiu (cavitat oral, faringe, budells, femtes i nòduls limfàtics relacionats) 1, 3, 9, 10.

La dosi infecciosa mitjana per als éssers humans no es coneix, però s’estima que és entre 104 a 106 organismes. La dosi infecciosa i la presentació clínica dels símptomes pot dependre del soca patògena i l’estat de salut de les persones infectades 11

Els nens més petits i les persones grans són els grups de població més susceptible de patir gastroenteritis, en canvi, la artritis post infecciosa afecta amb més freqüència a adolescents i adults, especialment els que tenen el factor genètic HLA-B27. La forma septicèmica afecta preferentment a persones amb hemocromatosis (augment de ferrLa yersiniosi produeix dolor abdominal i diarrees sovint amb sang. Els símptomes es desenvolupen típicament de 4-7 dies després de l’exposició i poden durar d’1 a 3 setmanes o més. En nens petits i ancians, els símptomes predominants poden ser dolor abdominal i febre, que pot ser confós amb apendicitis. En una petita proporció de casos poden ocórrer complicacions com a erupcions en la pell, dolor en les articulacions, o septicèmia 6, 10.o a la sang), i persones amb algun tipus d’immunosupressió 10.

Els nens més petits i les persones grans són els grups de població més susceptible de patir gastroenteritis, en canvi, la artritis post infecciosa afecta amb més freqüència a adolescents i adults, especialment els que tenen el factor genètic HLA-B27. La forma septicèmica afecta preferentment a persones amb hemocromatosis (augment de ferro a la sang), i persones amb algun tipus d’immunosupressió 10.

L’EFSA va informar que el 8,3 % de les canals de carn de porc donen positiu a Y. enterocolitica de mitjana a la UE el 2017 2. També s’ha detectat en carn de boví, oví, caprí, conill i solípedes domèstics 7.

En 2008, 34 laboratoris van notificar 325 casos de yersiniosi, la totalitat d’ells deguts a Y. enterocolitica, identificant-se el serogrup O:3 en 110 dels casos a Espanya 8. En 2017, es van notificar 6,823 infeccions o 1,77 casos per 100.000 habitants a la UE, convertint-se en una de les malalties zoonòtiques amb més freqüència 2. Encara que hi ha hagut una tendència decreixent en els casos confirmats de yersiniosi a la UE entre 2008 i 2017 , la tendència en els darrers 5 anys (2013-2017) no ha mostrat cap augment o disminució significativa 2.

Y. enterocolitica es detecta en carn de porc crua o poc cuinada i els seus derivats. També cal prendre en consideració el consum de carn d’oví i de pollastre, la llet i els derivats lactis (com els gelats i els batuts) no pasteuritzats.
Poden ser també vehicles ocasionals de yersinia ous i productes derivats, tofu i productes de la pesca 10, 11.

En escorxadors:

  • Bones pràctiques d’higiene durant el feinejat de la canal, especialment evitant la contaminació per fems i extraient ràpidament la llengua i tonsil·les.
  • Prevenir la contaminació encreuada durant l’especejament de les canals2, 6, 12

En la indústria:

  • Control del tractament tèrmic
  • Control neteja i desinfecció de superfícies.

Prevenir la contaminació encreuada en etapes posteriors al tractament tèrmic.

 

    1. Fredriksson-Ahomaa M., Korkeala H., 2003. Low occurrence of pathogenic

Yersinia enterocolitica

    1.  in clinical, food, and environmental samples: a methodological problem.

Clin Microbiol Rev

    1.  16, 220-229.

 

    1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

 

    1. Lambertz S.T., Nilsson C., Hallanvuo S., Lindblad M., 2008. Real-time PCR method for detection of pathogenic

Yersinia enterocolitica

    1.  in food.

Appl Environ Microbiol 

    1. 74, 6060-6067.

 

    1. Food-Info,

Yersinia enterocolitica

    1. . Disponible a:

http://www.food-info.net/es/bact/yeent.htm

    1. EFSA, 2007. Monitoring and identification of human enteropathogenic

Yersinia 

    1. Scientific Opinion of the Panel on Biological Hazards (Question No EFSA-Q-2007-037) Adopted by the BIOHAZ Panel on 6 December 2007. Disponible a:

http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/595.pdf

    1. CDC, 2009.

Yersinia

    1. . Disponible a:

http://www.cdc.gov/nczved/divisions/dfbmd/diseases/yersinia/

    1. The European Union Summary Report on Trends and Sources of Zoonoses, Zoonotic Agents and Food-borne Outbreaks in 2011. Disponible a:

http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/3129.pdf

    1. Centro Nacional de Epidemiología, 2010. Resultados de la vigilancia epidemiológica de las enfermedades transmisibles. Informe anual 2008

 

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentoation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “

Yersinia enterocolitica

    1. ,

Yersinia pseudotuberculosis

    1. , Agent de la yersiniose, pseudotuberculose”. 2006. Disponible a:

http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2000sa0008Fi.pdf

    1. Generalitat de Cataluña. 2016. Informe de les Zoonosis Transmeses pels Aliments i de la Resistència Antimicrobiana a Cataluña. 2011 – 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/informe_barometre_seg_ali_cat.pdf

 

    1. S. Food and Drug Administration (FDA). 2012. Bad Bug Book. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. 2nd Edition.

 

    1. Agència Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA). 2012. ACSA Brief. Riesgos emergentes. “

Yersinia enterocolitica

    1. , un microorganismo emergente cada vez más común”. Disponible a:

http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir3226/acsabrief_2012_03-04_yersinia_es.pdf

    1. The Food Safety Hazard Guidebook. The Royal Society of Chemistry. RSC Publishing, 2008.