Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Yersinia enterocolitica

Yersinia enterocolitica és un bacteri gramnegatiu de la família Enterobacteriaceae, anaerobi facultatiu i no esporulat.

Pot multiplicar-se en un rang de temperatures que va des dels 0 °C fins als 45 °C, amb un rang òptim de creixement situat entre els 25 °C i els 29 °C. Pot tolerar un rang de pH que va des de 4 fins a 10, amb un pH òptim per al seu creixement entre 7,2 i 7,4. En presència d’àcids orgànics, el pH mínim per créixer se situa al voltant de 5 i, en condicions de refrigeració, pot sobreviure en medis àcids per sota del seu rang. L’activitat d’aigua (Aw) mínima de creixement és de 0,95, amb un valor òptim d’1,0. Aquesta característica li permet sobreviure en aliments amb un contingut d’aigua relativament baix. Concentracions de sal d’entre 5 i el 7 % n’inhibeixen el creixement.

L’envasament al buit i algunes atmosferes modificades (100 % de N2 o mescles de CO2/N2) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4 °C.

Y. enterocolitica es divideix en sis biotips: 1A, 1B, 2, 3, 4 i 5. Només els biotips 1B, 2, 3, 4 i 5 són patògens per als humans.

El porc és el principal reservori, però també s’ha trobat en rosegadors, conills, ovelles, vaques, cavalls, gossos i gats. Es detecta al llarg de tot el sistema digestiu (cavitat oral, faringe, budells, femtes i nòduls limfàtics relacionats).

La dosi infectiva mitjana per als éssers humans no es coneix, però s’estima que és entre 104 i 106 organismes. La dosi infecciosa i la presentació clínica dels símptomes pot dependre de la soca patògena i l’estat de salut de les persones infectades. 

La infecció per Y. enterocolitica pot produir una malaltia anomenada yersiniosi.

La yersiniosi produeix dolor abdominal i diarrees, sovint amb sang. Els símptomes es desenvolupen típicament entre quatre i set dies després de l’exposició, i poden durar d’una a tres setmanes o més. En nens petits i persones grans, els símptomes predominants poden ser dolor abdominal i febre, que es pot confondre amb apendicitis. En una petita proporció de casos, poden ocórrer complicacions com erupcions a la pell, dolor a les articulacions o septicèmia.

Els nens de menys de 10 anys i les persones grans són els grups de població més susceptibles de patir gastroenteritis; en canvi, l’artritis postinfecciosa afecta amb més freqüència adolescents i adults, especialment els que tenen el factor genètic HLA-B27. La forma septicèmica afecta preferentment persones amb hemocromatosi (augment de ferro a la sang), i persones amb algun tipus d’immunosupressió.

La infecció per Y. enterocolitica es pot produir per ingestió d’aliments contaminats, principalment carn de porc poc cuita, verdures crues o aigua. També es pot produir per contacte directe amb animals o persones infectades, i per contacte amb aigües superficials, fang o sòls contaminats pels excrements d’animals infectats.

El 2008, a la Unió Europea (UE), 34 laboratoris van notificar 325 casos de yersiniosi, tots ells causats per Y. Enterocolitica. A Espanya, es va identificar el serogrup O:3 en 110 dels casos.

El 2017, a la UE es van notificar 6.823 infeccions, 1,77 casos per cada 100.000 habitants, fet que la va convertir en una de les malalties zoonòtiques amb més freqüència. Tot i que hi ha hagut una tendència decreixent en els casos confirmats de yersiniosi a la UE entre 2008 i 2017, la tendència entre els anys 2013 i 2017 no ha mostrat cap augment o disminució significativa.

El 2022, a Europa, la yersiniosi va ser la quarta infecció gastrointestinal més comunament notificada, després de les infeccions causades per Campylobacter, Salmonella i Escherichia coli productora de toxina Shiga (STEC). Un total de 27 països van notificar 8.037 casos confirmats, cosa que representa una incidència de 2,2 casos per cada 100.000 habitants, un 22,2 % més que el 2021. Les incidències més altes van ser a Dinamarca, Finlàndia i Luxemburg.

A Espanya, el 2022 es van notificar un total de 1.015 casos confirmats de yersiniosi.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos de la Comissió Europea (RASFF), entre el 2018 i el 2023, hi ha hagut tres brots de Y. enterocolitica de transmissió alimentària, que han afectat onze persones, cap de les quals ha requerit hospitalització. Durant el 2024, es van notificar dues alertes per infecció en aliments, ambdues relacionades amb la llet i productes làctics.

Y. enterocoliticaes detecta en carn de porc crua o poc cuinada i els seus derivats. També s’ha de prendre en consideració el consum de carn d’oví i de pollastre, i la llet i derivats lactis (com els gelats i els batuts) no pasteuritzats.
Així mateix, poden ser vehicles ocasionals de Y. enterocolitica els ous i els productes derivats, el tofu i els productes de la pesca.

Y. enterocolitica també s’ha detectat en canals de carn de boví, oví, caprí, conill i solípedes domèstics.

En escorxadors:

  • Bones pràctiques d’higiene durant el feinejat de les canals, especialment evitant la contaminació per fems i extraient ràpidament la llengua i les amígdales.
  • Prevenció de la contaminació encreuada durant l’especejament de les canals.

A la indústria:

  • Control del tractament tèrmic.
  • Control, neteja i desinfecció de superfícies.
  • Prevenció de la contaminació encreuada en etapes posteriors al tractament tèrmic.

AESAN. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Informe del comitè científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. 2022.

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Yersinia enterocolitica, Yersinia pseudotuberculosis”. 2017.

Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Guia per a la prevenció i el control de les toxiinfeccions alimentàries. 2006.

ECDC. Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Annual epidemiological report: “Yersioniosis”. 2022.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. 2022.

Comissió Europea. Alert and Cooperation Network. Annual Report. 2023.

Comissió Europea. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). 2012.

Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Govern d’Espanya. Informe de Zoonósis «Una sola salud». 2022.

Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Govern de Espanya. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018-2022. 2023.

 

Altres

Fredriksson-Ahomaa M, Korkeala H. Low occurrence of pathogenic Yersinia enterocolitica in clinical, food, and environmental samples: a methodological problem. Clin Microbiol Rev. 2003; 16, 220-229.

Lambertz ST, Nilsson C, Hallanvuo S, Lindblad M. Real-time PCR method for detection of pathogenic. Yersinia enterocolitica in food. Appl Environ Microbiol. 2008; 74, 6060-6067.