Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades 3, en base al seus efectes estrogènics en porcs.

La zearalenona i els seus metabòlits tenen efectes estrogènics, especialment sobre la reproducció, la fertilitat i la supervivència embrionària 1, 3, 4, 5.

Dones, particularment les dones embarassades i nens de curta edat 1, 2.

D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya de 2008-2009 sobre micotoxines se’n va detectar en els següents aliments: pa de motlle (42% de mostres positives), aperitiu de panís (23%), aliments infantils (22%), panís dolç (18%), pasta (14%), flocs de blat (13%), cervesa (11%), i altres aliments a base de cereals (<10%) 10.

Des del 2012 RASFF ha notificat 13 alertes per presència de zearalenona en pinsos o aliments distribuïts a Europa 12. En 11 dels casos el producte eren cereals i productes derivats i en la gran majoria era blat de moro. F. graminerarum produeix zearalenona juntament amb deoxinivalenol, així, en 6 de les alertes esmentades s’ha detectat aquesta copresència i també s’ha assenyalat la possible relació d’ambdues substàncies amb brots de micotoxicosis agudes en persones 1, 3.

El blat de moro és la principal matèria primera que sol contaminar la ZEA, encara que també pot aparèixer en l’ordi, civada, blat, arròs, sorgo, soia, llavor de sèsam, fenc i ensitjats 1, 2, 7. La ZEA es pot degradar durant el processat dels aliments 8. La ZEA s’ha trobat en la llet de les vaques en condicions experimentals. Els productes d’origen animal no contribueixen significativament a l’exposició humana a la zearalenona, que es produeix fonamentalment a través del consum de cereals i subproductes de cereals 1, 2, 5. Quantitats insignificants de residus de zearalenona i els seus metabòlits són transmesos a la llet de remugants i ous, però en els músculs d’ovins que pasten en camps molt contaminats s’ha arribat a aconseguir 500 ppb d’aquesta micotoxina 6.

Prevenció:
Recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i reducció de micotoxines en diversos aliments 11:

    • Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 51-2003).

 

    • Recomanació de la Comissió (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. La Recomanació aborda els factors clau per controlar la contaminació en el camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides 13.

Control:

 

Els operadors d’empresa alimentària s’han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i en garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells establerts en la legislació europea.

1. EFSA. 2011. Scientific Opinion on the risks for public health related to the presence of zearalenone in food. EFSA J. 2197: 1-124. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/2197.htm
2. Soriano JM. 2007. Micotoxinas en alimentos. Díaz de Santos. Madrid. 396 pp.
3. EFSA. 2016. Appropriateness to set a group health-based guidance value for zearalenone and its modified forms. EFSA Journal 2016;14(4):4425. Disponible a: https://efsa.onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.2903/j.efsa.2016.4425

 

4. Ramos, AJ. 2011. Micotoxinas y micotoxicosis. AMV Ediciones. Madrid. 462 pp.
5. Elika (Fundacion Vasca para la Seguridad Agroalimentaria). Zearalenona. Disponible a: http://www.elika.net/datos/pdfs_agrupados/Documento19/zea%20web.pdf
6. Cornell University. Plants Poisonous to Livestock. Zearalenone. Department of Science Animal. Disponible a: http://www.ansci.cornell.edu/plants/toxicagents/zearalenone.html
7. Yazar S. y Omurtag G. 2008. Fumonisins, trichothecenes and zearalenone in cereals. Int J Mol Sci 9:2062-2090.
8. Numanoglu E, Yener S, Gökmen V, Uygun U, Koksel H. 2013. Modelling thermal degradation of zearalenone in maize bread during baking. Food Addit Contam – Part A  30:528-533.
9. ACSA. Micotoxines. Estudi de dieta total a Catalunya, 2008-2009. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/_Publicacions/Estudis_de_dieta_total/micotoxines/estudi_micotoxines_v2_2014_opt.pdf
10. FAO. 2003. Manual Sobre la Aplicación del Sistema de Análisis de Peligros y de Puntos Críticos de Control (APPCC) en la Prevención y Control de las Micotoxinas. 136 pg. Disponible a: http://www.fao.org/3/y1390s/y1390s00.htm
11. Codex Alimentarius. Prevención y Reducción de la Contaminación de los Alimentos y Piensos. Disponible a: http://www.fao.org/fao-who-codexalimentarius/sh-proxy/en/?lnk=1&url=https%253A%252F%252Fworkspace.fao.org%252Fsites%252Fcodex%252FStandards%252FCXC%2B51-2003%252FCXC_051s.pdf
12. Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchResultList
13. Recomendación de la Comisión (2006/583/CE) de 17 de agosto de 2006 sobre la prevención y la reducción de las toxinas de Fusarium en los cereales y los productos a base de cereales. Disponible a: https://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2006:234:0035:0040:ES:PDF