La zearalenona és absorbida i metabolitzada ràpidament al tracte gastrointestinal, de manera que forma diferents metabòlits. La zearalenona i els seus metabòlits tenen efectes estrogènics, especialment sobre la reproducció, la fertilitat i la supervivència embrionària.

La població de risc principal són les dones, els fetus i els infants de curta edat.

Les espècies del gènere Fusarium es troben de forma ubiqua i infecten els cultius en els camps de conreu. Les condicions d’alta humitat i temperatura moderada, presents durant la floració dels cultius, afavoreixen el creixement d’aquests fongs i la formació de zearalenona. Durant l’emmagatzematge, si aquest no es fa en condicions adequades, la concentració de la micotoxina pot incrementar.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), des del 2012 s’han notificat tretze alertes per presència de zearalenona en pinsos o aliments distribuïts a Europa. En onze dels casos, el producte eren cereals o productes derivats i, en la gran majoria, era blat de moro. F. graminerarum produeix zearalenona juntament amb desoxinivalenol; així, en sis de les alertes esmentades s’ha detectat aquesta copresència, i també s’ha assenyalat la possible relació d’ambdues substàncies amb brots de micotoxicosi aguda en persones.

Segons el RASFF, entre el 2020 i el 2025 s’han notificat quatre alertes per presència de zearalenona en aliments. Els aliments implicats principals en aquestes alertes han estat cereals i productes de fleca, tot i que una d’elles es troba relacionada amb els additius alimentaris.

El blat de moro és la matèria primera principal que sol contaminar-se amb zearalenona, encara que també pot aparèixer en ordi, civada, blat, arròs, sorgo, soja, llavors de sèsam, fenc i ensitjats.

La zearalenona s’ha trobat en la llet de vaca en condicions experimentals. No obstant això, els productes d’origen animal no contribueixen significativament a l’exposició humana a la zearalenona. Es transmeten quantitats insignificants de residus de zearalenona i dels seus metabòlits a la llet de remugants i ous, però en músculs d’ovins que pasturen en camps molt contaminats s’han arribat a detectar 500 ppb d’aquesta micotoxina.

D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya de 2008-2009 sobre micotoxines, se’n va detectar en els aliments següents: pa de motlle (42 % de mostres positives), aperitius de panís (23 %), aliments infantils (22 %), panís dolç (18 %), pasta (14 %), flocs de blat (13 %), cervesa (11 %) i altres aliments a base de cereals (<10 %).

La prevenció del creixement de fongs productors de zearalenona mitjançant l’aplicació de bones pràctiques agrícoles (BPA) des de la producció primària és considerada el millor enfocament per evitar o reduir-ne la presència en els aliments. El Codex Alimentarius de la FAO/OMS ha elaborat un codi de pràctiques per a la prevenció i reducció de micotoxines en cereals (CAC/RCP 51-2003), que fa èmfasi en la producció primària i l’emmagatzematge.

La Comissió Europea ha elaborat la Recomanació (2006/583/CE) sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. La Recomanació aborda els factors clau per controlar la contaminació al camp: la rotació de cultius, la gestió del sòl, l’elecció de la varietat o híbrid vegetal i l’ús rigorós dels fungicides.

Els operadors d’empresa alimentària han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells que estableix la legislació.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Micotoxines. Estudi de dieta total a Catalunya, 2008-2009. 2014.

Codex Alimentarius. Codi de pràctiques per a la prevenció i reducció de la contaminació per micotoxines en cereals (CAC/RCP 51-2003). Adoptat el 2003. Revisat el 2014.

Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. 2025.

Comissió Europea. Recomanació de la Comissió 2006/583/CE de 17 d’agost de 2006 sobre la prevenció i la reducció de les toxines de Fusarium en els cereals i els productes a base de cereals. 2006.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Scientific Opinion on the risks for public health related to the presence of zearalenone in food. EFSA Journal. 2011; 2197: 1-124.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Appropriateness to set a group health-based guidance value for zearalenone and its modified forms. EFSA Journal. 2016; 14(4):4425.

FAO. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura. Manual sobre la aplicación del sistema de análisis de peligros y de puntos críticos de control (APPCC) en la prevención y control de las micotoxinas. 2003.

IARC. Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer. Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans, some naturally occurring substances: food items and constituents, heterocyclic aromatic amines and mycotoxins. 1993.