<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Micotoxines - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/perills/micotoxines/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/perills/micotoxines/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Wed, 13 Nov 2024 13:33:00 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Micotoxines - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/perills/micotoxines/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Zearalenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:55:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=663</guid>

					<description><![CDATA[<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere <em>Fusarium</em>, sobretot <em>F. graminerarum</em> i <em>F. culmorum</em>. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu <sup>1, 2</sup>. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal <sup>1</sup>, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades <sup>3</sup>, en base al seus efectes estrogènics en porcs.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Tricotecens T-2 i HT2</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/tricotecens-t-2-i-ht2/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:53:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=662</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines T-2 i HT-2 són del grup dels tricotecens i estan produïdes principalment per Fusarium sporotrichoides i altres espècies del gènere Fusarium. Aquests fongs no danyen les plantes, ja que són sapròfits, i poden créixer a temperatures entre −2°C i 35°C, amb una activitat d’aigua elevada (> 0,88). Consegüentment, les toxines no se solen trobar en el moment... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/tricotecens-t-2-i-ht2/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/tricotecens-t-2-i-ht2/">Tricotecens T-2 i HT2</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines T-2 i HT-2 són del grup dels tricotecens i estan produïdes principalment per <em>Fusarium sporotrichoides </em>i altres espècies del gènere <em>Fusarium</em>. Aquests fongs no danyen les plantes, ja que són sapròfits, i poden créixer a temperatures entre −2°C i 35°C, amb una activitat d’aigua elevada (> 0,88). Consegüentment, les toxines no se solen trobar en el moment de la collita, sinó que s’originen quan el gra es mulla, particularment durant l’emmagatzematge en instal·lacions defectuoses, que permeten l’entrada d’aigua o humitat <sup>1</sup>.<br>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària va establir, per a la suma d’ambdues micotoxines, una ingesta diària tolerable (IDT) de 0,02µg/kg de pes corporal i dia a partir d’estudis en base als efectes adversos subcrònics en el sistema immunitari i hemàtic en rates i una dosi de referència aguda (ARfD) de 0,3 µg/kg de pes corporal en base a successos emètics en visons. Aquests valors de seguretat també inclouen, corregint pels factors de potència corresponents, els seus metabòlits <sup>8</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/tricotecens-t-2-i-ht2/">Tricotecens T-2 i HT2</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Patulina</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/patulina/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Victoria Castell]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:44:43 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=660</guid>

					<description><![CDATA[<p>La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per&#160;Penicillium&#160;i&#160;Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO2&#160;i O2&#160;de l&#8217;aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per&#160;P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17&#160;°C en poma. No... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/patulina/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/patulina/">Patulina</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per&nbsp;<em>Penicillium</em>&nbsp;i&nbsp;<em>Aspergillus</em>. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO<sub>2</sub>&nbsp;i O<sub>2</sub>&nbsp;de l&#8217;aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per&nbsp;<em>P. expansum</em>són: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17&nbsp;°C en poma. No obstant això, la producció de toxina es pot produir entre 0 i 25&nbsp;°C. Se n’inhibeix la producció quan el fong se sotmet a una atmosfera amb una proporció de CO<sub>2</sub>&nbsp;del 3% i O<sub>2</sub>&nbsp;del 2% a 25°C&nbsp;<sup>1</sup>.<br>S’ha establert que la ingesta diària màxima tolerable provisional de PAT és 0,4&nbsp;µg/kg de pes corporal, en base als efectes observats en la disminució de pes i en la mortalitat per inflamació pulmonar i laringotraqueal en rates&nbsp;<sup>3,4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/patulina/">Patulina</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ocratoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:41:54 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=659</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere <em>Aspergillus </em>i <em>Penicillium</em>. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica <sup>1, 3, 4</sup>. BMDL<sub>10</sub> de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL<sub>10 </sub>de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata <sup>1</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Micotoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=658</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres <em>Aspergillus</em>, <em>Penicillium</em> i <em>Fusarium</em> <sup>1, 2</sup>. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 <sup>1, 2, 3, 4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Fumonisines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/fumonisines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:23:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=652</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les fumonisines són produïdes per Fusarium verticillioides, F. proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el panís 1,2. Les fumonisines són compostos polars molt estables. Es divideixen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/fumonisines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/fumonisines/">Fumonisines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les fumonisines són produïdes per <em>Fusarium verticillioides, F. proliferatum </em>i altres espècies del gènere <em>Fusarium</em>, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el panís <sup>1,2</sup>. Les fumonisines són compostos polars molt estables. Es divideixen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més comunes en la natura i la més freqüent del grup és la B<sub>1</sub>, encara que també s’han detectat les fumonisines B<sub>2</sub> i B<sub>3 </sub>en els aliments. Les fumonisines inhibeixen l’enzim esfingosina-<em>N</em>-acetiltrensferasa, cosa que causa un cúmul de esfingonina i esfingonsina en les cèl·lules i una disminució d’esfigolípids necessaris per mantenir la membrana cel·lular. El resultat és un dany cel·lular, pertorbació del cicle de renovació dels teixits, que pot derivar en mort cel·lular i necrosi dels teixits <sup>2</sup>.<br>El Comitè Científic de l’Alimentació (Comissió Europea)<sup>3</sup> havia ratificat el nivell d’ingesta provisional màxim tolerable de 2µg/kg pc per dia, que va establir el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) el 2000, a partir dels efectes nefrotòxics i carcinògens observats en rates. Però recentment el panell CONTAM de l’EFSA va fer una avaluació per a fixar un valor de referència basat en paràmetres de salut (HBGV) per al grup de les fumonisines i les seves formes modidificades<sup>9</sup> i va establir una ingesta diària tolerable (IDT) per la FB1 de 1 μg/kg pc per dia en base a la incidència augmentada de megalohepatòcits en estudis crònics en ratolí. En aquesta IDT s’hi van incloure la FB2, FB3 i FB4, com a IDT grupal, però es van excloure les formes modificades de les fumonisines.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/fumonisines/">Fumonisines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Deoxinivalenol</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/deoxinivalenol/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:19:13 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=651</guid>

					<description><![CDATA[<p>El deoxinivalenol (DON) és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens i està produïda principalment per Fusarium graminearums, F. culmorum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el blat i el panís. El DON és un compost força estable, tant durant l’emmagatzematge dels aliments com... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/deoxinivalenol/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/deoxinivalenol/">Deoxinivalenol</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El deoxinivalenol (DON) és una micotoxina que s’engloba dins dels tricotecens i està produïda principalment per <em>Fusarium graminearums</em>,<em> F. culmorum </em>i altres espècies del gènere <em>Fusarium</em>, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el blat i el panís. El DON és un compost força estable, tant durant l’emmagatzematge dels aliments com durant l’elaboració i la cocció. A causa de la seva resistència a la temperatura, es pot trobar en els aliments elaborats destinats al consum humà <sup>1</sup>.<br>La ingesta diària tolerable (IDT) de DON es va establir en 1 µg/kg de pc per dia sobre la base de la pèrdua de pes corporal en ratolins de laboratori. El 2010, el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) va estendre la ingesta al conjunt de DON i dels seus derivats acetilats (3-Ac-DON i 15-AC-DON), atès que aquests derivats es transformen en DON <em>in vivo </em><sup>1</sup>. També va establir una dosi aguda de referència (ARfD) de 8 µg/kg de pc per dia <sup>2</sup>. Aquests valors han estat acceptats i adoptats per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA)<sup>3,4,9</sup>, i els ha extès a altres derivats del DON, com el DON-3-glucoside.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/deoxinivalenol/">Deoxinivalenol</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Aflatoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=604</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&#160;Aspergillus (A. flavus,&#160;A. parasiticus,&#160;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&nbsp;<em>Aspergillus</em> (<em>A. flavus,&nbsp;A. parasiticus,&nbsp;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis</em>).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B<sub>1</sub>, B<sub>2</sub>, G<sub>1</sub>, G<sub>2</sub>, M<sub>1</sub> i M<sub>2</sub>. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.</p>



<p>L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B<sub>1</sub> i G<sub>1</sub> com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M<sub>1</sub> com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL<sub>10</sub> de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B<sub>1</sub> com a valor de referència.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
