Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata 1.
L’ocratoxina A és nefrotòxica, immunosupressora, genotòxica, carcinògena, teratogènica i neurotòxica 1. L’Agència Internacional de Recerca contra el Càncer (IARC) ha classificat aquesta micotoxina com a possible carcinogen humà (Categoria 2B) 2.
Tota la població és sensible.
D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya de 2008-2009 sobre micotoxines se’n va detectar en els següents aliments: cervesa (89% de les mostres), vi de postres (55%), cafè (50%), cacauets (40%), flocs de blat (20%), vi negre (15%), pa de motlle (12%), aliments infantils, festucs i flocs de panís per sota del 10% 5.
D’acord amb l’informe 2009-2010 de Vigilància i Control de les micotoxines en Catalunya, l’ OTA es va detectar en cafè (74% de las mostres), vi (52%), condiments i espècies (60%), cereals (20%) i fruita seca (20%) 6.
El 2019 es van notificar 84 alertes per ocratoxina A en aliments a Europa, de les quals 53 en vegetals i fruita, 9 en cereals i derivats, 9 en fruita seca i 7 eren espècies com el pebre vermell i bitxo mòlt 9.
Les ocratoxines es troben principalment en cereals i llegums de regions geogràfiques humides, tant temperades com fredes. També en productes de molta com cafè, cacau i derivats, vi i begudes alcohòliques, fruita seca, panses i figues seques i suc de raïm, però també en productes d’origen animal, com els ronyons i fetge de porc 1, 3, 4.
Prevenció:
Recomanacions de l’Autoritat Britànica de Seguretat Alimentària (FSA) 6.
-
- The UK Code of Good Storage Practice to Reduce Ochratoxin A in Cereals.
Recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i reducció d’Ocratoxina A en diversos aliments 8:
-
- Contaminació dels cereals per micotoxines, amb annexos sobre l’ocratoxina A, la zearalenona, les fumonisines i els tricotecens (CAC/RCP 51-2003).
-
- Contaminació per ocratoxina A en el vi (CAC/RCP 63-2007).
-
- Contaminació d’ocratoxina A en el cafè (CAC/RCP 69-2009).
Control:
Els operadors d’empresa alimentària s’han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i en garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells establerts en la legislació europea.
1. EFSA. 2020. Scientific opinion. Risk assessment of ochratoxin A in food. EFSA Journal 2020; 18(5):6113. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/6113
2. IARC. Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans, some naturally ocurring substances: food ítems and constituents, heterocyclic aromatic amines and mycotoxins. IARC (International Agency for Research on Cancer), Lyon, 1993; 56:489-521.
3. López de Cerain A, Jiménez AM, Ezpeleta O, Bello J. Efectos tóxicos de la ocratoxina A. Disponible a: http://www.adiveter.com/ftp/articles/articulo804.pdf
4. Soriano JM. 2007. Micotoxinas en alimentos. Diaz de Santos. Madrid. 396 pp.
5. ACSA. 2012. Micotoxines. Estudi de dieta total a Catalunya, 2008-2009. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir1312/doc35026.html
6. ACSA. 2012. La vigilància i control de les micotoxines a Catalunya, Període 2009-2010. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/ca/dir2911/svc_micotoxines2009-2010.pdf
7. Foods Standars Agency. 2007. The UK Code of Good Storage Practice to Reduce Ochratoxin A in Cereals. Disponible a: http://www.food.gov.uk/multimedia/pdfs/ochratoxinacop.pdf
8. Codex Alimentarius. Prevención y Reducción de la Contaminación de los Alimentos y Piensos. Disponible a: ftp://ftp.fao.org/codex/Publications/Booklets/Contaminants/CCCF_2012_ES.pdf
9. Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchResultList