A. hydrophila pot causar diferents tipus de gastroenteritis provocant des de formes lleus amb diarrees aquoses, a una forma on es presenten diarrees sanguinolentes que pot derivar en colitis. En persones amb sistemes immunes deteriorats o malaltia neoplàsica pot provocar septicèmies greus (ref.3, 4).

Es creu que totes les persones són susceptibles a la intoxicació alimentària per B. cereus (ref.1).

En aliments, s’ha trobat freqüentment en peixos i mariscs, així com en carns i pollastres. En l’aigua, en general, és fàcil trobar Aeromonas spp. en aigües dolces i s’han detectat en aigües de consum, degut de principalment a la proliferació en sistemes de distribució. S’ha comprovat que el contingut de matèria orgànica, la temperatura, el temps de permanència de l’aigua a la xarxa de distribució i la presència de clor residual afecten a la mida de les poblacions de A. hydrophila (ref.1, 10).
A Europa, en un estudi sobre la incidència de patògens en peixos es va detectar una incidència del 40% d’A. Hydrophila (ref.5).

La majoria dels casos de malaltia són esporàdics i no relacionats amb grans brots, però s’ha notat un augment dels casos reportats 3. Un estudi de la incidència de bacteris patògens en el peix fresc de venda en establiments comercials en França, Gran Bretanya, Grècia i Portugal, van mostrar que A. hydrophilapresentava una incidència global del 40 %. Així mateix, un estudi a Itàlia de productes llestos per al consum (verdures, formatges, productes carnis i gelats) va trobar que A. hydrophilava ser el patogen més comunament aïllat dels aliments d’origen animal 8, 9, 11. Recentment, s’ha catalogat al patogen com a un bacteri oportunista emergent 11. Durant el transcurs de l’any 2018, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel RASFF en cap de les categories de productes alimentaris.

El gènere Aeromonas (principalment A. hydrophila) és un patogen de transmissió alimentària d’importància emergent. Les espècies de Aeromonas es poden trobar tant en aigües superficials i profundes i en aliments crus (ref.4, 6, 3, 10).
L’A. hydrophila es pot trobar en peix i marisc amb freqüència. També s’ha trobat en mostres de carn vermella (bou, porc, xai) i aus de corral. Com que es desconeixen els mecanismes de virulència d’A. hydrophila, es presumeix que no totes les soques són patògenes, atesa la ubiqüitat de l’organisme (ref.3).

A. hydrophila és molt sensible a molts factors com la temperatura (escalfament), pH, NaCl, l’oxigen, fosfats, etc. La majoria dels enfocaments moderns per controlar els nivells de contaminació amb microorganismes són eficaces contra A. hydrophila (ref.6).
Bones mesures d’higiene, neteja i desinfecció són necessàries per assegurar nivells baixos de microorganismes patògens en el producte final (ref.7).