<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Menjars preparats - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/menjars-preparats/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/menjars-preparats/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Tue, 06 Jun 2023 09:30:50 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Menjars preparats - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/menjars-preparats/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Zearalenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:55:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=663</guid>

					<description><![CDATA[<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere <em>Fusarium</em>, sobretot <em>F. graminerarum</em> i <em>F. culmorum</em>. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu <sup>1, 2</sup>. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal <sup>1</sup>, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades <sup>3</sup>, en base al seus efectes estrogènics en porcs.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Productes fitosanitaris</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=661</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ocratoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:41:54 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=659</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere <em>Aspergillus </em>i <em>Penicillium</em>. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica <sup>1, 3, 4</sup>. BMDL<sub>10</sub> de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL<sub>10 </sub>de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata <sup>1</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Micotoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=658</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres <em>Aspergillus</em>, <em>Penicillium</em> i <em>Fusarium</em> <sup>1, 2</sup>. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 <sup>1, 2, 3, 4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Intolerància a la lactosa</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-a-la-lactosa/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:42:06 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=296</guid>

					<description><![CDATA[<p>La lactosa, és un sucre disacàrid natural que en hidrolitzar-se es converteix en dos monosacàrids, glucosa i galactosa. És el sucre predominant de la llet dels mamífers. La intolerància a la lactosa es presenta quan l&#8217;organisme no produeix suficient enzim lactasa en l&#8217;intestí prim per digerir tota la lactosa consumida en la llet (ref.1, 2).... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-a-la-lactosa/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-a-la-lactosa/">Intolerància a la lactosa</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La lactosa, és un sucre disacàrid natural que en hidrolitzar-se es converteix en dos monosacàrids, glucosa i galactosa. És el sucre predominant de la llet dels mamífers. La intolerància a la lactosa es presenta quan l&#8217;organisme no produeix suficient enzim lactasa en l&#8217;intestí prim per digerir tota la lactosa consumida en la llet (ref.1, 2). Existeix una relació entre la dosi de lactosa consumida i la resposta simptomàtica. En general, dosis de fins a 12 g de lactosa al dia no produeixen símptomes en la majoria de la població sensible, tot i que s’ha vist que hi ha persones molt sensibles que manifesten símptomes amb dosis de 3-5 g. Dosis de 24g repartides en diverses racions no produeixen efectes adversos importants. Dosis de 50 g de lactosa al dia produeixen símptomes apreciables en la majoria dels individus (ref.2, 7).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-a-la-lactosa/">Intolerància a la lactosa</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Intolerància al gluten</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:40:49 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=295</guid>

					<description><![CDATA[<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el blat de moro i l&#8217;arròs tenen grau de concentració menor (ref.1, 2).<br>Productes sense gluten: â‰¤20 mg/kg; productes molt baix en gluten: >20 mg/kg i â‰¤100 mg/kg (ref.3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Al·lèrgens en general</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/allergens-en-general/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:39:21 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=294</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/allergens-en-general/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/allergens-en-general/">Al·lèrgens en general</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que deriven d’aliments al·lèrgenics o que es vehiculen amb algun suport alimentari amb capacitat al·lèrgena. També poden estar presents en el producte final, com a resultat d’una contaminació encreuada produïda durant el procés d’elaboració de l’aliment. No existeixen per als al·lèrgens un llindar per sota del qual una persona susceptible no pugui desenvolupar una reacció al·lèrgica (ref.1, 2).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/allergens-en-general/">Al·lèrgens en general</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Sulfits</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/sulfits/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:37:58 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=293</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els sulfits són compostos que contenen un ió diòxid de sofre en combinació amb una sal, sodi o potassi principalment. Quan els sulfits es descomponen, l’ió s’allibera en forma de gas irritant amb propietats conservadores i emblanquidores. Per aquestes propietats s’utilitzen com a additius alimentaris (E 200 a E228). Alguns aliments els contenen de forma... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/sulfits/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/sulfits/">Sulfits</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els sulfits són compostos que contenen un ió diòxid de sofre en combinació amb una sal, sodi o potassi principalment. Quan els sulfits es descomponen, l’ió s’allibera en forma de gas irritant amb propietats conservadores i emblanquidores. Per aquestes propietats s’utilitzen com a additius alimentaris (E 200 a E228). Alguns aliments els contenen de forma natural, especialment els aliments fermentats. També alguns additius que no són conservadors els contenen en la fórmula, com ara els colorants caramel (E150b i E150e) (ref.1).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/sulfits/">Sulfits</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Hexaclorobenzè (HCB)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:32:47 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=291</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s&#8217;ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">Hexaclorobenzè (HCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s&#8217;ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials i diverses formulacions de plaguicides. Per altra banda, s&#8217;ha detectat en els gasos de combustió i les cendres d’ incineradores i altres processos tèrmics. En aquest sentit, el HCB és molt volàtil, lipòfil i molt resistent a la degradació en el medi ambient. Com a resultat d&#8217;això, pot ser transportat a llargues distàncies, acumulant-se en els teixits grassos dels organismes vius. El HCB és ubic i s&#8217;ha detectat en mostres ambientals i biològiques al voltant del món&nbsp;<sup>1</sup>.</p>



<p>L&#8217;OMS ha establert una ingesta diària admissible de 0,16 µg /kg de pes corporal i dia, sobre la base dels efectes cancerígens, a partir de la qual ha establert un contingut màxim d&#8217;1 µg/l a l&#8217;aigua de consum humà (IPCS, 1997). L’IARC classifica l&#8217;HCB com a possible carcinogen humà (grup 2B), basant-se en els efectes carcinògens observats en animals d&#8217;experimentació.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hexaclorobenze-hcb/">Hexaclorobenzè (HCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/hidrocarburs-aromatics-policiclics-hap/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:26:14 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=288</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup que conté més de 100 substàncies químiques lipòfiles, formades durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, petroli, gasolina i escombraries, així com altres substàncies orgàniques (carn preparada a la graella, etc). Els HAPs es troben generalment com una barreja de dos o més d&#8217;aquests... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hidrocarburs-aromatics-policiclics-hap/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hidrocarburs-aromatics-policiclics-hap/">Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup que conté més de 100 substàncies químiques lipòfiles, formades durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, petroli, gasolina i escombraries, així com altres substàncies orgàniques (carn preparada a la graella, etc). Els HAPs es troben generalment com una barreja de dos o més d&#8217;aquests compostos <sup>1, 4</sup>. D&#8217;entre la totalitat de compostos, són 16 els que es troben majoritàriament en aliments, 8 dels quals han estat considerats per l’EFSA com a genotòxics i cancerígens i entre els que es troba en benzo a pirè. Per a alguns s’estableixen valors de referència individuals. En els cas dels 8 compostos cancerígens l’EFSA ha establert un valor de seguretat en base a l’increment d’incidència de tumors, conegut com a BMDL<sub>10</sub> de 29,4 mg/dia i de 4,2 mg/dia per al benzo(a)pirè <sup>3</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/hidrocarburs-aromatics-policiclics-hap/">Hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
