Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Aeromonas hydrophila

El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Aeromonadaceae (anteriorment classificat dins de Vibrionaceae) i està format per bacils gramnegatius, anaerobis facultatius i no esporulats. Dins del gènere d’Aeromonas spp. s’inclouen bactèries psicròfiles immòbils com A. salmonicida, i bactèries mesòfiles mòbils com A. hydrophila, A. caviae, A. veronii subsp. sobria, A. jandaei, A. veronii subsp. veronii i  A. schubertii, les quals són considerades de risc per a la salut humana.

Aeromonas hydrophila és ubiqua en ambients d’aigua dolça, salada i sistemes d’aigües residuals. El seu creixement òptim es produeix a 28 °C, però algunes soques poden créixer a temperatures més baixes, fins i tot entre 0 °C i 1 °C. Aeromonas hydrophila pot créixer en un rang de pH de 5,5 a 9,0, amb un pH òptim de 7,0.

Pel que fa a l’activitat de l’aigua (aw), Aeromonas hydrophila pot prosperar en un rang d’aw que oscil·la entre 0,95 i 0,99. Aquesta capacitat per créixer en condicions d’humitat relativament alta contribueix a la seva ubiqüitat en ambients aquàtics i en aliments, la qual cosa pot representar un risc potencial per a la salut humana.

Es desconeix la dosi infectiva d’aquest microorganisme. En estudis duts a terme amb voluntaris no s’ha aconseguit provocar la malaltia amb un enorme nombre d’organismes (104 a 1010 cèl·lules), però la seva presència en la femta de persones amb diarrees en absència d’altres patògens entèrics coneguts, suggereix que té algun paper en malalties gastroentèriques. L’associació entre A. hydrophila i gastroenteritis humana no ha estat encara ben establerta i està basada principalment en dades epidemiològiques. No obstant això, als Estats Units es va informar d’un brot d’A. hydrophila associat amb una amanida de gambetes contaminades amb aproximadament 107ufc/g d’aliment.

Els mecanismes de virulència d’A. hydrophila es desconeixen, però es presumeix que no totes les soques són patògenes, atesa la ubiqüitat de l’organisme.

A. hydrophila està considerat un patogen de transmissió alimentària d’importància emergent.

A. hydrophila pot causar diferents tipus de gastroenteritis que provoquen des de formes lleus amb diarrees aquoses, a una forma on es presenten diarrees sanguinolentes que pot derivar en colitis. En persones amb sistemes immunes deteriorats o malaltia neoplàsica pot provocar septicèmies greus.

A. hydrophilaes transmet principalment a través de la ingesta d’aliments contaminats, especialment peix, marisc, carns i pollastre. També pot estar present a l’aigua de consum, degut principalment a la seva proliferació en els sistemes de distribució. S’ha comprovat que el contingut de matèria orgànica, la temperatura, el temps de permanència de l’aigua a la xarxa de distribució i la presència de clor residual afecten a la proliferació d’A. hydrophila.

El contingut de matèria orgànica, la temperatura, el temps de permanència de l’aigua a la xarxa de distribució i la presència de clor residual afecten a la mida de les poblacions d’A. hydrophila.

La majoria dels casos de malaltia són esporàdics i no relacionats amb grans brots, però hi ha hagut un augment dels casos reportats. Un estudi de la incidència de bacteris patògens en el peix fresc de venda en establiments comercials a França, Gran Bretanya, Grècia i Portugal, van mostrar que A. hydrophila presentava una incidència global del 40%. Així mateix, un estudi a Itàlia de productes a punt per al consum (verdures, formatges, productes carnis i gelats) va mostrar que A. hydrophila va ser el patogen més comunament aïllat dels aliments d’origen animal. Recentment, s’ha catalogat el patogen com un bacteri oportunista emergent.

Des de 2018 fins a 2024, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) en cap de les categories de productes alimentaris.

A. hydrophila es pot detectar en peix i marisc amb freqüència. També s’ha trobat en mostres de carn vermella (bou, porc, xai) i aus de corral.

A. hydrophila és molt sensible a factors com la temperatura (escalfament), pH, clorur de sodi, l’oxigen i fosfats. La majoria de les mesures de control de microorganismes patògens són eficaces contra A. hydrophila.

És important implementar les mesures de control següents:

  • Bones mesures d’higiene, neteja i desinfecció són necessàries per assegurar nivells baixos de microorganismes patògens en el producte final.
  • Control de la cadena del fred.
  • Formació del personal.
  • Efectuar anàlisis microbiològiques regulars dels aliments i de l’aigua per detectar la presència del patogen.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud». (2022).

Altres

Bhunia AK. Opportunistic and Emerging Foodborne Pathogens: Aeromonas hydrophila, Plesiomonas shigelloides, Cronobacter sakazakii and Brucella abortus. Foodborne Microbial Pathogens. Pàg. 343-350. Food Science Text Series. Springer, New York, NY. (2017).

Caballero Torre AE. Temas de Higiene de los alimentos. Editorial Ciencias Médicas 1–387 (2008).

Daskalov H. The importance of Aeromonas hydrophila in food safety. Food Control, 17, 474-483 (2006).

Davies A, et al. Incidence of foodborne pathogens on European fish. Food Control, 12(2): 67-71. (2001).

Huss HH. Control of indigenous pathogenic bacteria in seafood. Food Control, 8, 91-98. (1997).

Novoslavskij A, Terentjeva M, Eizenberga I, Valciņa O, Bartkevičs V, Bērziņš A. Major foodborne pathogens in fish and fish products: a review. Annals Microbiology. 66, 1-15. (2016).

Villari P, et al. Prevalence and molecular characterization of Aeromonas in ready-to-eat foods in Italy. J Food Prot. 63(12): 1.754-7. (2000).