En els humans, l’aflatoxicosi es caracteritza per vòmits, dolor abdominal, edema pulmonar, convulsions, coma i mort. L’òrgan blanc/diana principal afectat és el fetge, a més el cervell, ronyons, cor, el sistema immune, nerviós i el reproductiu. No obstant, els més importants actualment són els seus efectes cancerígens a causa dels seus efectes genotòxics i mutagènics ^{3, 4, 5}.

La susceptibilitat humana a les aflatoxines pot variar amb el sexe, l’edat, la salut, la nutrició, l’estrès ambiental, i el nivell i la durada de l’exposició.

D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009, els aliments més susceptibles a la contaminació amb aflatoxines són els cacauets, festucs i espècies com el pebre vermell. També se’n detecta freqüentment en llavors de cotó, blat de moro, nous, avellanes i altra fruita seca. Depenent dels grups d’edat i origen, la contribució dels diferents aliments a la ingesta d’AFs és força variable, en el cas dels nens són els flocs d’esmorzar el principal aliment que contribueix a la ingesta mentre que en els adults la fruita seca té un paper més important. En el cas dels nouvinguts, els aliments ètnics aporten un proporció majoritària d’aflatoxines en ambdós situacions estimades. La fruita seca, sobretot els festucs mostren una contribució important en la població adulta i adolescent, tanmateix el seu consum entre la població infantil és pràcticament nul ⁶.

El 2019 es van produir 498 notificacions per aflatoxines a Europa, que representen el  12,5% del total, de les quals 356 eren fruita seca, llavors i derivats, 57 fruita i verdures, 35 condiments i espècies, 26 pinsos, 14 cereals i derivats, i 10 d’altres aliments ⁹.

Les aflatoxines són produïdes per les floridures a temperatures d’entre 20°C i 30°C, humitat relativa externa del 80%, i una humitat del substrat alimentari del 9%. Aquests fets expliquen que aliments de països de clima càlid es contaminen amb freqüència i la preocupació per l’augment de la seva incidència associat al canvi climàtic. Les AF B i G poden presentar-se en cereals (blat de moro, arròs, sorgo, sègol, ordi, civada, etc.), plantes oleaginoses (soia, gira-sol, etc.), diferents espècies (pebre, mostassa, clau, etc.), figues, vins i panses. Alguns ingredients es poden usar com a pinso per a aliments d’animals i passar a la carn, llet i ous ^{2, 6, 8}. La AFB1 és la més habitual i les altres tres no es solen trobar en la seva absència. La AFM1 és el metabòlit hidroxilat de la AFB1 i es troba en llet i productes lactis obtinguts d’animals alimentats amb pinsos i farratges contaminats amb AFB1 ³.

Prevenció:
En l’agricultura, durant el cultiu s’ha d’evitar la infecció per fongs. L’època de collita i emmagatzematge de cereals com el blat de moro o la fruita seca és important, ja que si són inadequats, la qualitat es redueix incrementant la presència d’aflatoxines. Amb aquest objectiu s’ha de realitzar un estricte control de la temperatura i la humitat del producte perquè l’activitat de l’aigua (aw) sigui baixa i no afavoreixi la proliferació de floridures i la producció de micotoxines ^{3, 6}.

Recomanacions del Codex Alimentarius per a la prevenció i la reducció de la contaminació per aflatoxines en diversos aliments ⁷:

 

• • Aflatoxina B1 present en les matèries primeres i els pinsos suplementaris per a animals productors de llet (CAC/RCP 45-1997).

 

• • Contaminació de les nous d’arbre per aflatoxines (CAC/RCP 59-2005).

 

• • Contaminació del maní (cacahuet) per aflatoxines (CAC/RCP 55-2004).

 

• • Contaminació per aflatoxines en les figues seques (CAC/RCP 65-2008).

 

Control:
Els operadors d’empresa alimentària s’han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i en garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells establerts en la legislació europea.

1. AESAN. 2011. Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) en relación al efecto sobre la población española de la derogación de la normativa nacional sobre límites máximos permitidos para las aflatoxinas B1, B2, G1 y G2 en alimentos. AESAN-2011-002. 16 pg. Disponible a: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/seguridad_alimentaria/evaluacion_riesgos/informes_comite/AFLATOXINAS_ALIMENTOS.pdf
2. FDA. U.S. Food and Drug Administration.2012. Bad Bug Book. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins. Aflatoxins (Trucksess MW) Handbook. 2nd Edition. pp. 214-219. Disponible a: https://www.fda.gov/food/foodborne-pathogens/bad-bug-book-second-edition
3. EFSA. 2020. Risk assessment of aflatoxins in food. EFSA Journal 2020;18(3):6040. Disponible a: https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/6040
4. WHO-IARC. 2002. Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans: some traditional herbal medecines, heterocyclic aromatic amines and mycotoxins. IARC (International Agency for Research on Cancer), Lyon. IARC Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans Volume 82: 171-249. Disponible a: https://monographs.iarc.fr/wp-content/uploads/2018/06/mono82.pdf.
5. ACSA. La vigilància i el control de les micotoxines a Catalunya.Informes de 2006-2008 i 2009-2010. Disponible a: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0964830502000781
6. ACSA. 2012. Micotoxinas. Estudio de dieta total a Cataluña, 2008-2009. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/estudis/estudis_de_dieta_total/micotoxines/
7. Codex Alimentarius. 2012. Prevención y reducción de la contaminación de los alimentos y piensos. Primera edició. Disponible a: http://www.fao.org/3/a-i2556s.pdf
8.  Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchForm&cleanSearch=1