L’exposició a les aflatoxines en humans pot produir tant efectes aguts com crònics. Els efectes aguts, també coneguts com a “aflatoxicosis”, es caracteritzen per la presència de vòmits, dolor abdominal i hepatitis acompanyada d’icterícia, amb una mortalitat associada elevada. L’òrgan diana de les aflatoxines és el fetge, tot i que també afecten el cervell, els ronyons i els sistemes immunitari, nerviós i reproductiu. Els efectes crònics, a llarg termini, es deuen al consum d’aliments contaminats amb baixes dosis d’aflatoxines, cosa que pot provocar càncer de fetge.

Les aflatoxines són produïdes pel creixement de fongs del gènere Aspergillus, afavorit per temperatures d’entre 20 °C i 30 °C, una humitat relativa externa del 80% i una humitat del substrat alimentari del 9%. Aquests fets expliquen que aliments de països de clima càlid es contaminin amb freqüència i que, per tant, hi hagi preocupació per l’augment de la seva incidència associat al canvi climàtic.

Els aliments més susceptibles a la contaminació amb aflatoxines són la fruita seca (festucs, cacauets, ametlles, nous del Brasil, etc.), els cereals (blat de moro, arròs, sorgo, etc.), la fruita dessecada (figues, panses, etc.), les llavors de cotó, el cafè, el te, el cacau, el gingebre i els productes elaborats amb aquestes matèries primeres (galetes, farina, suc de poma, etc.).

Depenent dels grups d’edat i l’origen de la població, la contribució dels diferents aliments a la ingesta d’aflatoxines és força variable. D’acord amb el document Micotoxines. Estudi dieta total a Catalunya 2008-2009, en el cas dels infants el principal aliment que contribueix a la ingesta d’aflatoxines són els flocs de cereals de l’esmorzar, mentre que en els adults és la fruita seca la que hi té un paper més important. A mode d’exemple, la fruita seca ─sobretot els festucs─ mostra una incidència important en la població adulta i adolescent, mentre que entre la població infantil és pràcticament nul·la.

 

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant l’any 2023 es van comunicar 52 alertes per la presència d’aflatoxines en aliments a Europa relatives, principalment, a fruita seca i cereals. Les alertes alimentàries atribuïbles a la presència de micotoxines en aliments presenten una tendència ascendent els últims anys, amb 33 alertes l’any 2020, 47 alertes l’any 2021 i 48 alertes l’any 2022.

La presència d’aflatoxines B i G s’observa amb freqüència en fruita seca (festucs, cacauets, ametlles, nous del Brasil, etc.), cereals (blat de moro, arròs, melca, etc.), fruita dessecada (figues, panses, etc.), llavors de cotó, cafè, te, cacau, gingebre i productes elaborats amb aquestes matèries primeres (galetes, farina, suc de poma, etc.). També podem trobar aflatoxines en altres productes com la carn o els ous a causa de la ingesta dels animals de pinso contaminat. Concretament, les aflatoxines B i G són metabolitzades pels remugants a partir de la ingesta de farratges contaminats i produeixen aflatoxines M₁ i M₂, que són excretades a través de la llet, i són presents a la llet i els productes lactis.

La mesura de control més efectiva és la prevenció de la contaminació en totes les etapes de la cadena alimentària, ja que l’eliminació del perill en els aliments contaminats per aflatoxines resulta una tasca complicada. És de vital importància respectar les bones pràctiques agrícoles ─evitar danys als fruits i les llavors, minimitzar els atacs d’insectes, i els impactes, etc.─ a fi de no afavorir la presència dels fongs i la penetració i proliferació del microorganisme. Així mateix, cal respectar les bones pràctiques a l’hora d’emmagatzemar els cereals mitjançant un estricte control de la temperatura i la humitat del producte perquè l’activitat de l’aigua (aw) sigui baixa i no afavoreixi la proliferació de floridures i la producció de micotoxines.

El Codex Alimentarius va elaborar recomanacions per a la prevenció i la reducció de la contaminació per aflatoxines en diferents aliments:

• ­ Aflatoxina B₁ present en les matèries primeres i els pinsos suplementaris per a animals productors de llet (CAC/RCP 45-1997).
• ­ Contaminació de les nous d’arbre per aflatoxines (CAC/RCP 59-2005).
• ­ Contaminació del maní (cacauet) per aflatoxines (CAC/RCP 55-2004).
• ­ Contaminació per aflatoxines en les figues seques (CAC/RCP 65-2008).

L’any 2023, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural també va elaborar un manual de mesures per a la vigilància i el control de les aflatoxines en la producció primària, la producció de pinsos i la producció de llet.

Els operadors d’empresa alimentària han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i que garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells d’aflatoxines establerts en la legislació europea.

ACSA. Agencia Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA BRIEF: Aflatoxines. (2024).

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Micotoxines: estudi de dieta total a Catalunya 2008-2009. (2014).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Aflatoxinas. (2021).

EFSA. European Food Safety Authority. Risk assessment of aflatoxins in food. EFSA Journal. (2020).

European Commission. (2024) Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF).

FAO and WHO. Food and Agriculture Organization and World Health Organization. Codex Alimentarius: Prevención y reducción de la contaminación de los alimentos i piensos. (2012).

FDA. U.S. Food and Drug Administration. Bad Bug Book. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins. Aflatoxins (2012).

Generalitat de Catalunya. Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. Mesures per a la vigilància i control de les aflatoxines en la producció primària, producció de pinsos i producció de llet. (2023).

IARC. International Agency for Research on Cancer. IARC Monographs Volume 56: Some Naturally Occurring Substances: Food Items and Constituents, Heterocyclic Aromatic Amines and Mycotoxins. (1993).

 

Altres:

Bbosa GS, Kitya D, Lubega A, Ogwal-Okeng J, Anokbonggo WW & Kyegombe DB. Review of the Biological and Health Effects of Aflatoxins on Body Organs and Body Systems. Aflatoxins – Recent Advances and Future Prospects. (2013).

 

Actualització: novembre de 2024