Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Bacillus cereus

Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C a 55°C. Així mateix, s’han identificat variants psicotròpiques de B. cereusen llet crua i pasteuritzada capaces de créixer i iniciar la descomposició a temperatures tan baixes com 5°C. El pH òptim de creixement B. cereuses troba entre 6 i 7, tot i que pot créixer a pH entre 4,9 i 9,3 i tolera concentracions de sal de fins al 7,5 % 1, 6, 7, 8.

La malaltia pot produir-se com a conseqüència de la ingestió dels microorganismes o les seves toxines 2. En general, es considera que una concentració de 104espores o cèl·lules per gram d’aliment pot suposar un risc per a la salut 7.

B. cereus pot provocar dos tipus de toxiinfeccions alimentàries, normalment de caràcter no intensos.
El tipus emètic es produeix per la ingestió de toxines termostables preformades en els aliments i es caracteritza per nàusees i vòmits entre 30 minuts i 6 hores després del consum d’aliments contaminats. També poden ocórrer enrampades abdominals i/o diarrea. La durada dels símptomes en general és de menys de 24 hores.
El tipus diarreic es produeix per la ingestió d’espores en aliments com a verdures i carns que alliberen toxines en les vies gastrointestinals, causant diarrea aquosa i dolor abdominal després de 6-15 hores de consumir l’aliment implicat. Les nàusees poden acompanyar a la diarrea, però el vòmit es produeix en rares ocasions. Els símptomes persisteixen per 24 h en la majoria dels casos (ref.1, 3).

Es creu que tothom és susceptible de la intoxicació alimentària per B. cereus (ref.1).

B. cereus està molt difós i s’aïlla amb facilitat del sòl, pols, vegetació, pèls d’animals, l’aigua dolça i sediments. No és sorprenent trobar l’organisme a l’interior o en la superfície de gairebé tots els productes agrícoles frescos. Encara que en circumstàncies normals el bacteri es troba en els aliments en concentracions inferiors a 10^2 unitats per gram que és considerat innocu, la facultat per formar espores garanteix la supervivència de B. cereus en la majoria de les matèries primeres utilitzades en l’elaboració d’aliments (ref.3, 5, 7).

La majoria dels casos són esporàdics i no estan relacionats amb grans brots. En l’últim informe de l’EFSA i l’ECDC, es reporta que, de la totalitat de mostres analitzades a Espanya (n = 113), tan sols 3 van ser positives i es van relacionar amb aliments preparats llestos per al consum 4. De fet, actualment es relaciona com a risc en aquest tipus de productes així com per la importància que té en restauració col·lectiva 9. Durant el transcurs de l’any 2018 hi ha hagut 181 notificacions sobre aquest patogen emeses pel RASFF, sent els vegetals/fruites i les espècies, les categories de productes alimentaris amb un major nombre d’alertes.

Per la seva abundància en els sòls i la resistència de les espores, B. cereus pot estar present en totes les categories d’aliments com la carn, la llet, les el peix i especialment els vegetals. Els brots de tipus emètic en general han estat associats amb els productes de l’arròs, no obstant això, altres aliments amb midó com les patates, pastes i formatges també han estat implicats. Altres aliments com salses, budins, sopes, guisats, pastes i amanides han estat relacionats sovint amb brots d’intoxicació alimentària (ref.1).

Mesures de control (ref.1, 5, 7): – Conservar les matèries primeres, les semielaborades i productes elaborats per sota de 7°C.

– Reducció del pH i l’activitat d’aigua de l’aliment elaborat. El creixement es veu limitat en un pH inferior a 5,5 i no és possible en condicions normals en un pH per sota de 5, ni en activitat d’aigua inferior a 0,93.
– Netejar i desinfectar els equips amb tractaments que eliminin els biofilms amb l’objectiu de disminuir el risc de contaminació.
– Controlar la rotació d’aliments en els magatzems per evitar temps perllongats de permanència de les matèries primeres i els productes elaborats.
– Seleccionar matèries primeres i elaborar productes que continguin concentracions de Bacillus cereus inferiors a 10^3 ufc/g.
– En restauració col·lectiva refrigerar ràpid els aliments cuinats, per evitar la germinació de les espores i el creixement de les cèl·lules vegetatives.
– Evitar les contaminacions creuades entre aliments crus i els preparats per al consum.

    1. S. Food and Drug Administration (FDA). 2009. Bad Bug Book: Introduction Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. Bacillus cereus and other Bacillus spp. Disponible a: http://www.fda.gov/Food/FoodSafety/FoodborneIllness/FoodborneIllnessFoodbornePathogensNaturalToxins

 

    1. WHO, 2006. Hojas de información microbiológica. Disponible en: http://www.who.int/water_sanitation_health/dwq/gdwq3_es_11.pdf

 

    1. Eroski Consumer. La resistencia de Bacillus cereus. Disponible a: http://www.consumer.es/seguridad-alimentaria/sociedad-y-consumo/2003/12/20/10001.php

 

    1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

 

    1. Caballero A., 2008. Temas de higiene de los alimentos. Ciencias Médicas. La Habana, Cuba.

 

    1. Pérez, I. 2012. Bacillus cereus y su papel en las intoxicaciones alimentarias. Revista cubana de salud pública, 38(1): 98-108.

 

    1. Agència Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA). ACSA Brief “Bacillus cereus”. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir3226/acsabrief06-2011bacillus_cereus_es.pdf

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentoation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Bacillus cereus“. 2011. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2011sa0116Fi.pdf

 

    1. Osimani I., Aquilanti L., Clementi F., 2018. Bacillus cereus foodborne outbreaks in mass catering. International Journal of Hospitality Management, 72: 145-153.

 

  1. Comissión Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchForm&cleanSearch=1