Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Els bacteris del gènere Brucella spp. són coccobacils immòbils gramnegatius, aerobis estrictes, intracel·lulars facultatius que no produeixen càpsules o espores.

El creixement de Brucella es produeix en un rang de temperatura entre 20°C i 40°C, amb una temperatura òptima de 34°C, i en un rang de pH entre 6,6 i 7,4. L’activitat d’aigua (aw) òptima per al seu creixement és de 0,98.

Hi ha quatre espècies de Brucella que poden infectar els humans. Les més importants són B. melitensis, que afecta principalment cabres i ovelles, i B. abortus, que afecta sobretot els bovins. Les altres espècies que també poden produir zoonosis són B. suis, que afecta els porcs, i B. canis, que afecta els gossos. B. melitensis és l’espècie que provoca les malalties més virulentes i greus en humans. Els principals reservoris de la infecció humana són les ovelles, les cabres, les vaques i els cavalls, però també poden actuar com a reservori altres animals com els gossos.

S’estima que menys de 500 cèl·lules són suficients per produir infecció.

La brucel·losi o febre de Malta produeix una infecció sistèmica. Després d’un període d’incubació de 5 a 60 dies, els símptomes poden aparèixer de forma aguda. Sense tractament, la malaltia pot tornar-se crònica o conduir a la mort.

Els símptomes són diversos i poden incloure febre intermitent, debilitat general, dolor en les articulacions i infeccions en òrgans específics, com al cervell (meningitis) i al cor (endocarditis). En alguns casos, la malaltia pot provocar complicacions a llarg termini, com artritis o fatiga crònica. El tractament habitual consisteix en un règim perllongat d’antibiòtics que sol ser eficaç, amb una recuperació que té lloc en el termini d’un a tres mesos. Si la malaltia persisteix més d’un any es considera brucel·losi crònica, amb símptomes com pèrdua de pes, astènia i ansietat.

Es consideren població de risc les persones que treballen amb bestiar, com els veterinaris, treballadors agrícoles, personal de laboratori i treballadors d’escorxador, per l’exposició a teixits de fetus d’animals infectats que poden contenir milions d’aquests microorganismes. La brucel·losi humana es detecta més comunament en homes de 25-44 anys.

La brucel·losi es transmet principalment a través del contacte amb animals infectats o el consum de productes d’origen animal contaminats. La forma més comuna de transmissió a humans és a través de la ingesta de llet crua i formatges elaborats amb llet no pasteuritzada d’animals infectats, especialment ovelles i cabres.

Les persones que treballen amb bestiar, com ara veterinaris, ramaders i treballadors d’escorxadors, tenen un risc elevat d’infecció. La transmissió pot ocórrer a través de la manipulació de teixits d’animals infectats, com ara placenta, fetus avortats i secrecions vaginals. Aquest contacte directe amb material infectat és una de les vies més freqüents d’infecció en entorns laborals.

En casos rars, la brucel·losi pot ser transmesa de mare a fill durant l’embaràs o el part, així com a través de la lactància, la qual cosa representa un altre aspecte important a considerar en la transmissió de la malaltia.

Els programes espanyols per a l’erradicació i el monitoratge de la brucel·losi en bovins, cabres i ovelles mostren un decreixement continu de la prevalença de la malaltia en els animals domèstics, tot i que encara és alta en petits remugants. Les dades obtingudes a Catalunya “i en general a Espanya” a partir del programa de monitoratge i erradicació de la brucel·losi bovina mostren una disminució moderada de la malaltia en els darrers anys. El gener de 2018, la Comissió Europea va declarar Catalunya regió oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis) ovina i caprina.

A Europa, en anys recents s’ha descrit una reducció dels casos humans de brucel·losi. El 2007 es van comunicar 269 casos de brucel·losi humana a Espanya (0,6 casos per 100.000 habitants), la majoria d’aquests, causats per B. melitensis. La incidència a Catalunya és inferior a la mitjana d’Espanya, amb 0,3 casos per 100.000 habitants.

El 2022, la incidència de brucel·losi a la Unió Europea va ser de 0,04 per 100.000 habitants, amb un total de 198 casos confirmats en humans a la UE, cosa que representa un increment del 29,2% respecte del 2021.

Quant a Espanya, es van notificar un total de 17 casos confirmats de brucel·losi en humans durant l’any 2022, amb una incidència de 0,02 per 100.000 habitants. Aquesta xifra mostra una tendència a la baixa en comparació amb els anys anteriors, quan es va observar un augment significatiu de casos, especialment el 2017, que va ser l’any amb el nombre més alt de notificacions. A partir de 2018, la tendència ha estat descendent, amb una disminució constant fins al 2022.

El vehicle habitual de transmissió és la llet i els productes lactis provinents d’animals malalts, especialment en països on no s’adopten mesures de sanejament ramader. La llet crua que no ha estat pasteuritzada és un dels principals vehicles de transmissió. Els formatges elaborats amb llet crua presenten un risc significatiu.

Excepcionalment, la carn i les vísceres d’animals malalts han estat associades a casos de brucel·losi, especialment si no es cuinen adequadament. També és important destacar que els productes derivats de la carn, com els embotits, poden contenir Brucella si no es manipulen i transformen amb les mesures higièniques adequades.

  • Vacunació dels animals: la vacunació contra la brucel·losi és fonamental per eliminar els possibles reservoris.
  • Bones pràctiques ramaderes: l’ús de guants, mascaretes i bates constitueixen mesures de prevenció de la brucel·losi transmesa a persones per secrecions animals.
  • Bones pràctiques d’higiene: pasteurització de la llet i dels productes làctics i ús de llet crua procedent d’explotacions declarades lliures de brucel·losi.
  • Desinfectants: es recomana l’ús d’hipoclorit de sodi, etanol al 70%, solucions de iode i alcohol, glutaraldehid i formaldehid. Per contra, els amonis quaternaris són poc eficaços.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Characteristics and sources of Brucella”(2014).

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Brucellosis (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal (2022).

European Commission. Alert and Cooperation Network. Annual Report (2023).

European Commission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (2a ed.) (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud» (2022).

Altres:

Bercovich Z. Diseases of Dairy Animals: Infectious Diseases: Brucellosis. Encyclopedia of Dairy Sciences (2a ed.) 768-774 (2002).

Sbriglio et al. Brucelosis. Una patología generalmente subdiagnosticada en humanos y que impacta negativamente en la producción pecuaria y desarrollo de nuestros países. Bioanálisis 13, 18-22 (2007).

Ficht, T. and Adams L. Vaccines for Biodefense and Emerging and Neglected Diseases, 807-829 (2009).

Garin-Bastuji B. Pathogens in Milk: Brucella spp. Encyclopedia of Dairy Sciences (2a ed.) 31-39 (2011).

Tipus d'aliments