Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Brucel.la

Descarregar

Brucella spp. són coccobacils immòbils, Gram negatius, aerobis estrictes, intracel·lulars facultatius i no produeixen càpsules o espores. La seva temperatura òptima de creixement és de 34°C amb un rang entre 20°C-40°C i un pH de 6,6 a 7,4. Són quatre les espècies de Brucellaspp. que poden infectar a les persones, les més importants són B. melitensis, que afecta principalment cabres i ovelles, i B. abortusque afecta sobretot als bovins. Les altres espècies que també poden produir zoonosis són B. suis, que afecta als porcs, i B. canisque afecta els gossos. D’aquestes quatre espècies, B. melitensisés la que provoca malalties més virulentes i greus en humans. Els principals reservoris de la infecció humana són les ovelles, les cabres, les vaques i els cavalls, però també poden actuar com reservori altres animals com els gossos 1, 3, 8, 9.

S’estima que menys de 500 cèl·lules són suficients per produir infecció 2.

Descarregar

La brucel·losi o febre de Malta, produeix una infecció sistèmica. Després d’un període d’incubació de 5 a 60 dies, els símptomes poden aparèixer de forma aguda o insidiosa. Sense tractament, la malaltia pot tornar-se crònica o conduir a la mort. Els símptomes són diversos: febre, debilitat, dolor en les articulacions i en òrgans específics: infeccions en el cervell i el cor. El tractament perllongat amb antibiòtics sol ser eficaç. La recuperació té lloc en el termini d’un a tres mesos. Si la malaltia persisteix més d’un any es considera com brucel·losi crònica, presentant símptomes com a pèrdua de pes, astènia i ansietat (ref.3, 4, 5).

Persones que treballen amb bestiar com els veterinaris, treballadors agrícoles, personal de laboratori i treballadors d’escorxador per l’exposició a teixits de fetus d’animals infectats que poden contenir milions d’aquests microorganismes. La brucel·losi humana es detecta més comunament en homes de 25-44 anys (ref.7).

Els programes espanyols per a l’erradicació i el monitoratge de la brucel·losi en bovins, cabres i ovelles mostren un decreixement continu de la prevalença de la malaltia en els animals domèstics, tot i que aquesta prevalença encara és alta en petits remugants. Les dades obtingudes a Catalunya “i en general a Espanya” a partir del programa de monitoratge i eradicació de la brucel·losi bovina mostren una disminució moderada de la malaltia en els darrers anys. Al gener de 2018, la Comissió Europea va declarar a Catalunya com a regió oficialment indemne de brucel·losi (B. melitensis) ovina i caprina 10.

A Europa, en anys recents s’ha descrit una reducció dels casos humans debrucel·losi. En el 2007 es van comunicar 269 casos de brucel·losi humana a Espanya (0,6 casos per 100.000 habitants), la majoria d’aquests causats per B. melitensis.Amb 0,3 casos per 100.000 habitants, la incidència a Catalunya és inferior a la mitjana d’Espanya 3, 7, 8. A nivell europeu, Itàlia va reportar tan sols en una ocasió resultats positius de Brucellaspp. en llet pasteuritzada d’una planta processadora durant 2017 11.Durant el transcurs de l’any 2018, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel RASFF en cap de les categories de productes alimentaris.

El vehicle habitual de transmissió és la llet i els productes lactis provinents d’animals malalts, sobretot en els països on no s’adopten mesures de sanejament ramader. Excepcionalment carn i visceres d’animals malalts han estat associades a casos de brucel·losis (ref.1, 3).

Les mesures de control inclouen (ref.1, 4, 8, 9):
– La vacunació dels animals contra la brucel·losi per eliminar els possibles reservoris dels microorganismes.
– Bones pràctiques ramaderes: L’ús de guants, mascaretes i bates constitueixen mesures de prevenció de la brucel·losi transmesa per secrecions animals a persones.
– Les bones pràctiques d’higiene comporten La pasteurització o esterilització de la llet i productes làctics i l’ utilització de llet crua procedent d’explotacions declarades lliures de brucel·losi.
– La pasteurització o esterilització de la llet i productes lactis o la utilització de llet crua procedent d’explotacions declarades lliures de brucel•losi.
– Desinfectants:és recomana l’ús d’ hipoclorit de sodi, etanol al 70%, solucions de iode i alcohol, glutaraldehid i formaldeid. Per contra, els amonis quaternaris són poc eficaços.

    1. Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo (INSHT). Disponible a: http://www.insht.es/riesgosbiologicos/files/fichas-pdf/brucelosis.pdf

 

    1. S. Food and Drug Administration (FDA). 2012. Bad Bug Book. Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. 2nd Edition.

 

    1. Sbriglio; et al. 2007. Brucelosis. Una patología generalmente subdiagnosticada en humanos y que impacta negativamente en la producción pecuaria y desarrollo de nuestros países. Bioanálisis, 13, 18-22.

 

    1. Garin-Bastuji, B. 2011. Pathogens in Milk | Brucella  Encyclopedia of Dairy Sciences (Second Edition), 31-39.

 

    1. Bercovich, Z. 2002. DISEASES OF DAIRY ANIMALES, INFECTIOUS | Brucellosis. Encyclopedia of Dairy Sciences, 768-774.

 

    1. Ficht, T. & Adams L. 2009. Vaccines for Biodefense and Emerging and Neglected Diseases, 807-829.

 

    1. European Centre for Disease Prevention and Control (ECDC) (2011). Annual Epidemiological Report 2011. Reporting on 2009 surveillance data and 2010 epidemic intelligence data. Stockholm: Eurosurveillance, 16(45), 1-248. 10 November 2011.

 

    1. Generalitat de Catalunya. 2016. Informe de les Zoonosis Transmeses pels Aliments i de la Resistència Antimicrobiana a Catalunya del 2011 al 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/ca/Publicacions/series-colleccions/serie_vigilancia_i_control/zoonosis-i-resistencia-antimicrobiana/zoonosis-i-resistencia-antimicrobiana-anys-2011-2013/

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentoation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Brucella spp”. 2006. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2000sa0000Fi.pdf

 

 

 

    1. Diario oficial de la Unión Europea. 2018. Decisión de Ejecución (UE) 2018/102 de la Comisión, de 19 de enero de 2018, por la que se modifica el anexo II de la Decisión 93/52/CEE en lo que respecta al reconocimiento de las Comunidades Autónomas de Aragón y Cataluña, en España, como regiones oficialmente indemnes de brucelosis (Brucella melitensis). Disponible a: http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?qid=1516785723401&uri=CELEX:32018D0102

 

    1. EFSA-ECDC. (2018). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017.

 

  1. Comissión Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments