Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

La intoxicació pel consum de peix anomenada ciguatera o ciguatera fish poisoning (CFP) es produeix perquè han ingerit gran quantitat d’algues productores de ciguatoxina: es tracta de dinoflagel·lats bentònics del gènere Gambierdiscus spp. Les ciguatoxines (CTXs) s’acumulen en el peix que les ingereix directament (peix de roca) o en els seus depredadors, on aquesta acumulació assoleix nivells més elevats. S’estima que es produeixen entre 20.000 i 500.000 intoxicacions anuals de ciguatera a tot el món. La ciguatera és endèmica a les regions tropicals i subtropicals.

Són neurotoxines solubles en lípids, estables davant la calor i resistents a l’àcid. Les CTXs activen els canals del sodi a les membranes cel·lulars, fet que augmenta la permeabilitat als ions de sodi i despolaritza la cèl·lula nerviosa.

La CFP es caracteritza per símptomes gastrointestinals i neurològics (adormiment i formigueig dels llavis i extremitats), cutanis com picor de mans i peus i dolor muscular i articular, entre d’altres. Així mateix, poden aparèixer símptomes cardiovasculars com batecs cardíacs irregulars. L’aparició de símptomes és a de 2 a 48 hores després de consumir el peix tòxic, tot i que el temps més comú són sis hores. Pot persistir diversos dies, fins i tot setmanes. En els casos greus els símptomes poden ser recurrents de mesos a fins i tot anys. Els casos mortals són rars.

Tota la població és sensible. No obstant, Hi ha multitud de factors que condicionaran la gravetat dels quadres clínics: el tipus de peix ingerit, la quantitat, l’edat de la persona, toxines presents, l’estació de l’any, entre d’altres.

Els peixos més implicats en els casos de ciguatera a les Canàries són Mycteroperca fusca, el moixò (Atherina boyeri), el tord flassader (Symphodus tinca), l’espet (Sphyraenaviridensis), els meros (família Serranidae) i les morenes (família Muraenidae).
La presència d’espècies de peixos en el Mediterrani que abans eren inexistents pot acostar la CFP a Catalunya. Aquest canvi en les espècies que queden a l’abast dels pescadors de la península en bona part s’atribueix al canvi de la temperatura de l’aigua, en el context del canvi climàtic. El Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona referint-se a aquest fet parla de la tropicalització del mar. Així, al Mediterrani hi ha espècies del Mar Roig que progressivament s’acosten a la seva costa occidental, com seria el cas del Pterois miles. La voracitat d’aquestes espècies afavoreix que el seu nombre s’incrementi amb rapidesa. També hi ha peixos que es desplacen del sud cap el nord, com és el cas de la gamba blanca (Parapenaus longirostris).

Entre els anys 2001 i 2006 van tenir 570 brots. A Europa es produeixen brots aïllats que van en augment, per la qual cosa es considera un risc emergent. Durant el transcurs dels últims 5 anys hi ha hagut 5 notificacions relacionades amb aquest perill emeses pel RASFF, totes elles derivades de França.

L’acumulació de CTXs a la cadena alimentària marina resulta de la ingestió dels dinoflagel·lats productors de toxines per peixos herbívors, que a la vegada són ingerits per peixos carnívors. Les toxines es metabolitzen a formes més tòxiques a mesura que avancen en la cadena alimentària. Les CTXs s’acumulen en concentracions més elevades al cap dels peixos (en el sistema nerviós central) i en òrgans com el fetge i les gònades.

S’han associat moltes espècies de peixos a la CFP: barracuda (família Sphyraenidae), mero (família Serranidae), círvia (Seriola dumerili), peix napoleó (Cheilinus undulatus), verat (Scomberomorus spp.), morenes (família Muraenidae), lloros (Scarus spp.), peix escorpí (Pterois volitans), el mero de l’Atlàntic oocidental (Mycteroperca microlepis). S’ha identificat la presència de Gambierdiscus spp. a les aigües que envolten les Illes Canàries, Madeira i a la Mediterrània. Aquestes noves troballes suggereixen que la ciguatera esdevé un risc creixent per als països europeus.

Per als operadors alimentaris la principal prevenció consisteix atenir en compte la zona de procedència del peix i l’espècie, la combinació d’ambdós ítems els permetrà minimitzar aquest risc. Hi ha zones de pesca que estan prohibides per destinar-les al consum humà.

S’ha d’evitar consumir grans peixos depredadors dels esculls de les zones afectades com una altra qüestió a tenir en compte.

La gravetat de la malaltia està associada a menjar el cap o els òrgans del peix, de manera que caldria evitar-ne el consum. Cal recordar que les CTXs són estables davant la calor i el fred: ni la cocció ni la congelació les faran desaparèixer. Així mateix, són inodores i insípides i tampoc no es poden identificar els peixos que les transmeten pel seu comportament.

Com que les CTXs es poden transmetre a través de la lactància materna i les relacions sexuals, cal evitar la lactància i les relacions sexuals sense protecció si apareixen els símptomes de la ciguatera.

 

El fet d’ingerir el peix amb CTXs i alhora alcohol, altres tipus de peix o fruits secs, es relaciona amb el fet que els símptomes es poden fer més recurrents.

Als països de les zones on la CFP és endèmica s’ha establert la prohibició de comercialitzar determinades espècies de peixos (p. ex. Seriola rivoliana),i altres estan subjectes a un pes màxim, a partir del qual tampoc es poden comercialitzar (p. ex. Mycteroperca venosano es pot comercialitzar si procedeix de la plataforma cubana i té un pes superior als 4.5kg).

  1. Fish and Fishery Products Hazards and Controls Guidance Fourth Edition – AUGUST 2019 U.S. Department of Health and Human Services Food and Drug Administration Center for Food Safety and Applied Nutrition (240) 402-2300 August 2019. Disponible a: https://www.fda.gov/food/seafood-guidance-documents-regulatory-information/fish-and-fishery-products-hazards-and-controls

 

  1. Casadevall Masó, Margarida i Lloret Romañach, Josep. La tropicalització del mar. Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona (Revista de Girona, 2019, número 312, p. 81-83). Disponible a: http://www.revistadegirona.cat/rdg/recursos/2019/0312_081.pdf

 

  1. Surveillance protocol for ciguatera food poisoning in the EU. 2017. Disponible a: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/docs/documentos/ciguatera/CFP_surveillance_protocol.pdf

 

  1. Arencibia-Carballo, Gustavo. Pesquerías – la ciguatera en Cuba. I Taller de Expertos Internacionales en ciguatera del Gran Caribe y II Taller Nacional sobre florecimientos algales nocivos. Colombia: Santa Marta DTHC, 17-19, agosto 2016. Disponible a: http://www.cco.gov.co/docs/eventos/2016-08-17/p03-2016-08-17.pdf

 

  1. Risk characterization of ciguatera food poisoning in Europe. Framework Partnership Agreement gp/efsa/afsco/2015/03. Disponible a: http://www.aecosan.msssi.gob.es/AECOSAN/web/ciguatera/home/aecosan_home_ciguatera.htm

 

  1. Guidance for Industry: Purchasing Reef Fish Species Associated with the Hazard of Ciguatera Fish Poisoning. Disponible a: https://www.fda.gov/regulatory-information/search-fda-guidance-documents/guidance-industry-purchasing-reef-fish-species-associated-hazard-ciguatera-fish-poisoning

 

  1. European Comission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). Notification portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=SearchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments