La CFP es caracteritza per símptomes gastrointestinals i neurològics (adormiment i formigueig dels llavis i les extremitats), cutanis (picor de mans i peus) i dolor muscular i articular, entre d’altres. Així mateix, poden aparèixer símptomes cardiovasculars (batecs cardíacs irregulars). L’aparició de símptomes es produeix entre 3 i 48 hores després de consumir el peix contaminat, tot i que el temps més comú són 6 hores. Els símptomes persisteixen diversos dies o setmanes tot i que, en casos greus, poden arribar a durar mesos o, fins i tot, anys. Els casos mortals són rars.

El grau de gravetat dels quadres clínics pot estar condicionat per múltiples factors: tipus de peix ingerit, quantitat, edat de la persona que ha ingerit el peix, toxines presents, estació de l’any, entre d’altres. Es considera que es comptabilitzen menys del 10% dels casos reals de ciguatera, i aquest subdiagnòstic dificulta que se’n pugui conèixer la veritable incidència a escala mundial.

Les CTX són produïdes per dinoflagel·lats del gènere Gambierdiscus, que creixen en els esculls i el seu voltant. L’acumulació de CTX en la cadena alimentària marina és el resultat de la ingestió que fan els peixos de dinoflagel·lats productors de toxines, que poden ser depredats per peixos carnívors més grans. Les toxines es metabolitzen en formes més tòxiques a mesura que avancen en la cadena alimentària. Les CTX s’acumulen en concentracions més elevades al cap dels peixos (en el sistema nerviós central) i en òrgans com el fetge i les gònades.

S’ha identificat la presència de Gambierdiscus spp. a les aigües que envolten les Illes Canàries, Madeira i la Mediterrània. Aquestes noves troballes suggereixen que la ciguatera esdevé un risc creixent per als països europeus. També, la presència al Mediterrani d’espècies de peixos que abans eren inexistents pot acostar la CFP a Catalunya. Aquest canvi en les espècies que queden a l’abast dels pescadors de la península en bona part s’atribueix al canvi de la temperatura de l’aigua, en el context del canvi climàtic. El Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona es refereix a aquest fet amb el terme “tropicalització del mar”. En conseqüència, al Mediterrani hi ha espècies del Mar Roig que progressivament s’acosten a la seva costa occidental.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre el 2020 i el 2024 s’ha comunicat una sola alerta per presència de ciguatoxina en aliments. El producte implicat ha estat un peix de l’espècie Lutjanus bohar conegut com a “pagre”. Entre els anys 2001 i 2006 es van produir 570 brots a Europa.

Més de 400 espècies de peixos d’aigües tropicals i subtropicals han estat identificades com a possibles portadores de CTX. Entre aquestes espècies hi ha la barracuda (família Sphyraenidae), l’anfós (família Serranidae), la círvia (Seriola dumerili), el peix napoleó (Cheilinus undulatus), el verat (Scomberomorus spp.), les morenes (família Muraenidae), el peix lloro (Scarus spp.), el peix escorpí (Pterois volitans) i l’anfós de l’Atlàntic occidental (Mycteroperca microlepis). A les Canàries s’hi poden trobar espècies portadores com és el cas de Mycteroperca fusca, el moixó (Atherina ─Hepsetia─ boyeri), el tord flassader (Symphodus ─Crenilabrus─ doderleini), l’espet (Sphyraena viridensis), l’anfós (família Serranidae) i les morenes (família Muraenidae).

Les CTX són estables davant la calor i el fred: ni la cocció ni la congelació les eliminen. Així mateix, són inodores i insípides; i tampoc no es poden identificar, mitjançant el seu comportament, els peixos que les transmeten, de manera que les mesures de control es basen en mètodes preventius.

Per als operadors alimentaris la principal prevenció consisteix a tenir en compte la zona de procedència del peix i l’espècie, ja que la combinació d’ambdós ítems permet minimitzar el risc de transmissió de les CTX. De fet, alguns països amb gran incidència de ciguatoxina han establert la prohibició de comercialitzar determinades espècies de peixos ─p. ex., Seriola rivoliana─ o han fixat límits de pes per a la comercialització d’altres peixos ─p. ex., Mycteroperca venenosa.

Als consumidors se’ls recomana que evitin menjar el cap o els òrgans dels peixos; i que, si apareixen els símptomes, evitin alletar i mantenir relacions sexuals sense protecció. El consum d’alcohol i altres tipus de peix i fruits secs poden fer més recurrents els símptomes un cop aquests han aparegut.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA brief: Intoxicació per toxines presents en el peix: la ciguatera. (2020).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Protocolo de vigilancia de la CFP. (2017).

European Commission. Rapid Alert System for Food and Feed (RASFF). (2020-2024).

FDA. Food and Drug Administration. Fish and Fishery Products Hazards and Controls Guidance. (2022).

FDA. Food and Drug Administration. Guidance for Industry. Purchasing Reef Fish Species Associated with the Hazard of Ciguatera Fish Poisoning. (2013).

UdG. Universitat de Girona. (2019). Tropicalització: Impactes i adaptacions.