La colitis per Clostridium difficile (CDI) és una infecció intestinal que es manifesta quan la flora intestinal normal es veu alterada per l’ús d’antibiòtics. Aquesta alteració permet que C. difficile es multipliqui i produeixi dues exotoxines principals, conegudes com a toxina A i toxina B. Aquestes toxines s’uneixen als receptors de les cèl·lules intestinals.

Les infeccions per Clostridium difficile normalment es deuen a l’ús d’antibiòtics, i la majoria dels casos es presenten en un entorn sanitari.

Els símptomes de la infecció inclouen diarrea aquosa, colitis pseudomembranosa i pèrdua de pes. En casos greus, la infecció pot provocar la perforació del colon i sèpsia que pot comprometre la vida de la persona.

La CDI és considerada una de les infeccions nosocomials més comunes, amb una elevada morbimortalitat. La gent gran hospitalitzada és més susceptible a contraure la infecció.

No està determinat si la contaminació dels aliments es produeix a causa d’una mala higiene a les fàbriques de processament d’aliments o la presència directa de C. difficile en carns i altres aliments.

A Quebec, Canadà,  entre els anys 2003 i 2004, 7.421 persones hospitalitzades van ser subjectes a diarrees associades a C. difficile, presentant com a factors de risc edat avançada i romandre més de quatre dies en ambients hospitalaris. En el 36% dels casos, la infecció estava associada a l’administració de furoquinolines.

La mortalitat a Espanya entre 1999 i 2006 va ser de 159 defuncions per enterocolitis deguda a C. difficile. La taxa mitjana anual va ser de 0,46 defuncions per milió d’habitants, afectant d’igual manera a tots dos sexes, i els > 65 anys va ser el grup d’edat amb la mortalitat més elevada.

Durant el transcurs dels últims anys, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF) en cap de les categories de productes alimentaris.

C. difficile s’ha detectat en diferents aliments, com mariscs i peixos, carns crues i processades, amanides, verdures i productes làctics (menys prevalent que a la resta d’aliments), per la qual cosa no es descarta que la contaminació pugui produir-se pel consum de qualsevol d’aquests aliments.

• Higiene de les mans i ús de guants: és fonamental que el personal sanitari practiqui una higiene de mans rigorosa, utilitzant sabó i aigua, ja que els desinfectants a base d’alcohol no són efectius contra les espores de  difficile. L’ús de guants és també essencial, però no substitueix la necessitat de rentar-se les mans.
• Gestió de residus contaminats: gestió adequada de residus contaminats i desinfecció de superfícies i objectes per evitar la propagació de les espores.
• Limitació de l’ús d’antibiòtics: reduir l’ús d’antibiòtics, especialment els de gran espectre, que alteren la flora intestinal i faciliten la propagació de  difficile.