Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Clostridium difficile

Descarregar

Bacils grampositius, anaerobis estrictes, formadors d’espores. És possible aïllar-lo del sòl i el tracte intestinal de les persones. Les espores d’aquest bacil són capaces de sobreviure mesos i fins i tot anys al medi ambient (ref.1, 3). La dosi infectiva depèn de la susceptibilitat i estat de salut de cada persona ja que C. difficile està present en l’intestí de fins a 3% dels adults sans i 66% dels lactants (ref.7).

Descarregar
Colitis per Clostridium difficile. La malaltia es manifesta quan la flora intestinal amb la presència d’aquest bacteri és alterada per l’ús d’alguns antibiòtics i C. difficile es multiplica produint dues exotoxines conegudes, A i B, les quals s’uneixen als receptors de les cèl·lules intestinals. Com que les infeccions de Clostridium difficile normalment es deuen a l’ús de antibiòtics, la majoria dels casos es presenten en un entorn sanitari com els hospitals. La infecció es manifesta per diarrees aquoses i colitis pseudomembranosa i pèrdua de pes, en els casos greus produeix perforació del còlon, i sepsis que pot comprometre la vida de la persona afectada (ref.1, 2).

És una de les infeccions nosocomials més comunes, amb una elevada morbimortalitat. La gent gran hospitalitzada és més susceptible de contreure la infecció (ref.5, 6).

No està determinat si la contaminació dels aliments es produeix a causa d’una mala higiene a les fàbriques de processament d’aliments o la presència directa de C. difficile en carns i altres aliments (ref.11).

A Quebec, Canadà entre els anys 2003 i 2004, 7421 persones hospitalitzades estaven infectades per diarrees associat a C. difficile, presentant com a factors de risc a pacients d’edat avançada que romanien més de quatre dies en ambients hospitalaris. En el 36% dels casos la infecció estava associada a l’administració de fluoroquinolones 4.
La mortalitat a Espanya entre 1999 i 2006 va ser de 159 defuncions per enterocolitis deguda a C. difficile. La taxa mitjana anual va ser de 0,46 defuncions per milió d’habitants, afectant d’igual manera a tots dos sexes i els majors de 65 anys va ser el grup d’edat amb la mortalitat més elevada 6. Durant el transcurs de l’any 2018, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel RASFF en cap de les categories de productes alimentaris.

C. difficile s’ha detectat en diferents aliments com a mariscs i peixos, carns crues i processades, amanides i verdures, per la qual cosa no es descarta la contaminació pot produir-se pel consum d’aquests aliments (ref.8, 9, 10).

– Higiene a conciencia de las manos y el uso de guantes en la cura de pacientes en centros hospitalarios.
– El manejo apropiado de restos contaminados y la desinfección de objetos para evitar la propagación de les esporas.
– Limitar el uso de antibióticos especialmente los de amplio espectro que alteran la flora intestinal y facilita la propagación de C. difficile.

    1. Wren, B. 2002.Clostridium difficile. Molecular Medical Microbiology, 2: 1153-1160.
    1. Gould L. & Limbago, B. 2010.Clostridium difficilein food and domestic animals: a new foodborne pathogen? Clinical Infectious Diseases,51(5), 577–582.
    1. Magdesian, K. 2003.Clostridium difficile  Current Therapy in Equine Medicine (Five Edition), Pages: 166-169.
    1. Pépin, J., et al. 2005. Emergence of Fluoroquinolones as the Predominant Risk Factor for Clostridium difficile–Asociated Diarrhea: A Cohort Study during an Epidemic in Quebec. Clinical Infectious Diseases,41(9):1254-1260.
    1. Kelly, C. & LaMont, T. 2008.Clostridium difficile— More Difficult Than Ever.New England Journal of Medicine. 359(18), Pages: 1932-1940.
    1. Nogareda, F. et al. 2009. Incremento de la mortalidad porClostridium difficile en España (1999 a 2006). Enfermedatos Infecciosas y Microbiología Clínica, 27(08): 484-485.
    1. The Health Protection Agency, UK.Clostridium difficile. Disponible en: http://www.hpa.org.uk/Topics/InfectiousDiseases/InfectionsAZ/ClostridiumDifficile/
    1. Pasquale, V.et al. 2012. Occurrence of toxigenic Clostridium difficile in edible bivalve molluscs
      Food Microbiology, 31(2): 309-312.
    1. Simango, C. Mwakurudza, S. 2008.Clostridium difficilein broiler chickens sold at market places in Zimbabwe and their antimicrobial susceptibility. International Journal of Food Microbiology,24(3): 268-270.
    1. Candel-Pérez, C.et al. A review of Clostridioides [Clostridium] difficile occurrence through the food chain. Food Microbiology, 77: 118-129.
    1. Ebrahim, K. et al. 2018.Clostridium difficile infection: a review. Reviews in Medical Microbiology, 29(3): 103-109.

Tipus d'aliments