Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Coxiella burnetii

Descarregar

Coxiella burnetii és un bacteri intracel·lular, gramnegatiu, que pot sobreviure a l’exterior de les cèl·lules formant un cos similar a una espora resistent i molt virulenta. 

Coxiella burnetii és resistent a pH àcid, temperatures elevades, a la refrigeració i congelació, a concentracions elevades de sal (salinitat 10%) i a la dessecació.  Per tant, pot sobreviure llargs períodes de temps en condicions extremes, però s’elimina amb tractaments tèrmics com la pasteurització. La temperatura òptima de creixement és de 37 ºC, el pH òptim es troba entre 6 i 8, amb un pH mínim de 4, i l’activitat d’aigua (aw) mínima per al seu creixement és de 0,98.

Coxiella burnetii és l’organisme causant de la febre Q en humans, i el seu reservori són els mamífers (domèstics i salvatges), les aus, els rèptils i els artròpodes (paparres), tots els quals poden ser portadors asimptomàtics. La font principal de la infecció de la febre Q són els remugants (bovins, ovins i caprins), als quals la infecció provoca una malaltia lleu, però que pot arribar a provocar avortaments al final de la gestació.

Descarregar

El període d’incubació de la febre Q varia de 2 a 48 dies, i els primers símptomes poden aparèixer, aproximadament, uns 20 dies després de l’exposició al bacteri.

En la majoria de casos, la infecció produeix símptomes lleus com malestar general, calfreds, nàusees, mal de coll, dolor pectoral, miàlgia (dolor muscular), febre alta, cefalees, cansament i confusió. Amb menys freqüència poden aparèixer complicacions greus com pneumònia i hepatitis. Les dones embarassades poden patir alteracions en la gestació, que, en casos greus, poden acabar en avortament. En les infeccions cròniques poden aparèixer endocarditis i inflamacions de les vàlvules coronàries i, tot i que no sol ser una malaltia mortal (només en el 10% de casos), per combatre-la cal fer tractaments llargs amb antibiòtics.

La febre Q crònica pot aparèixer en un termini que pot anar des de mesos fins a anys després de la infecció (infecció latent).

Tots els grups de població són sensibles a la infecció, però la incidència més gran es dona entre el personal d’explotacions ramaderes, d’escorxadors, transportistes de bestiar, personal de laboratori i veterinaris. Hi ha determinats grups de població més susceptibles de patir complicacions per la infecció: són les persones amb el sistema immunitari debilitat (immunodepressió, infants, persones grans), les persones amb valvulopaties cardíaques i les dones gestants.

La febre Q és una zoonosi amb un impacte limitat a escala europea, excepte per als grups de risc, és a dir, persones que entren en contacte amb animals i/o ambients infectats.

Coxiella burnetii es pot transmetre per la ingestió de productes infectats, com la llet crua.

La prevalença de C. burnetii en animals pot durar molts anys, possiblement tota la vida. El bacteri es localitza a diverses parts del cos, incloent-hi les glàndules mamàries, els ganglis limfàtics supramamaris, l’úter, la placenta i els fetus dels animals. El bacteri es pot excretar per la llet, la placenta i els fluids reproductius (durant els parts i els avortaments), la qual cosa provoca una contaminació ambiental que pot arribar a ser molt persistent, ja que el microorganisme sobreviu en condicions extremes.

Després del brot excepcional que es va produir als Països Baixos entre els anys 2007 i 2009, de 2009 a 2013 hi va haver una tendència a la disminució dels casos confirmats de febre Q en persones a la UE. L’any 2013, es van registrar un total de 648 casos confirmats de febre Q. Dos casos de mort deguts a la febre Q van ser reportats per Alemanya i Letònia l’any 2013. A Espanya, se’n van notificar 110 casos durant el 2012, 73 l’any 2013, 79 durant el 2014, i un total de 98 casos l’any 2015, dels quals 9 a Catalunya. Es van detectar troballes amb resultat positiu en el bestiar boví, oví i també en el cabrum.

A partir del 2015, la febre Q és una malaltia de declaració obligatòria en humans en molts països, incloent-hi diversos estats membres de la Unió Europea (UE). Això ha portat a un augment en la detecció i notificació de casos confirmats.

El 2022, la febre Q va ser la vuitena zoonosi més freqüent a la UE, amb un nombre significatiu de casos reportats, especialment en persones que treballen en contacte directe amb animals infectats.

A la UE, l’any 2022, 25 països van notificar un total de 719 casos confirmats. La incidència va ser del 0,17 per 100.000 habitants, superior en un 56,5% a la detectada el 2021. El país que va presentar la incidència més alta va ser Hongria, amb un 0,69, seguit d’Espanya, amb un 0,64, i Croàcia, amb un 0,57.

A Espanya, es van notificar 440 casos confirmats de febre Q en persones, representant una incidència de 0,64 casos per 100.000 habitants. Als anys 2016 i 2017 es va produir un augment molt marcat del nombre de casos notificats. No obstant això, a partir del 2018 la xifra va iniciar una tendència descendent que es va mantenir fins al 2021. Al 2022, però, s’ha tornat a produir un marcat ascens, d’un 45,45% (240 casos el 2021; 440 casos el 2022).

La febre Q és una zoonosi que habitualment té un origen no alimentari. La principal via d’infecció és la inhalació de partícules de pols contaminades amb Coxiella procedent de femtes seques, orina i/o restes de fluids (exsudats) del part i/o d’avortaments d’animals infectats. Coxiella forma una partícula amb característiques d’espora que contamina la pols ambiental; el vent n’incrementa la transmissió, fins i tot a gran distància.

Encara que la probabilitat de contagiar-se pel consum d’aliments és baixa, els que hi poden estar implicats són aliments crus d’origen animal, bàsicament, la llet crua i alguns dels seus derivats (com certs formatges, mantega, nata…), provinents d’animals infectats o que s’han contaminat en el procés d’obtenció. També la carn d’animals infectats pot ser un possible vehicle de contaminació, especialment si no es manipula o cuina adequadament. Altres aliments crus d’origen animal, com ous o productes que continguin ingredients d’origen animal, poden ser potencialment contaminants si provenen d’animals infectats.

A explotacions i escorxadors, és necessari aplicar mesures de control i higiene per evitar la propagació de la malaltia, com ara:

  • Vacunació preventiva en regions on la infecció és habitual.
  • Gestió dels fems en contacte amb animals gestants infectats.
  • Disseny de les explotacions per evitar les contaminacions durant el procés d’esquilada, els parts…
  • Eliminació dels fluids amniòtics, de la placenta, de les membranes fetals durant el part i eliminació de fetus avortats.
  • Neteja i desinfecció de la zona on s’ha produït el part, fins i tot de la roba utilitzada.
  • Control d’altres animals susceptibles de ser-ne un reservori (gats, gossos…) i control de plagues (paparres, rates…).
  • En les explotacions infectades, prohibició de visites d’infants, dones embarassades o persones amb valvulopaties.

Encara que la contaminació per la via alimentària és poc freqüent, en la transformació dels aliments provinents de zones amb alta prevalença de la infecció cal tenir en compte que:

  • No s’ha de consumir llet no pasteuritzada.
  • S’ha d’evitar elaborar derivats làctics amb llet no tractada tèrmicament.
  • S’ha de mantenir la cadena de fred durant el transport, l’emmagatzematge i la distribució dels productes alimentaris crus susceptibles de ser contaminats per Coxiella burnetii.
  • En l’elaboració de productes làctics, s’han d’aplicar pràctiques correctes d’higiene, complir els criteris microbiològics amb referència a les matèries primeres i seguir amb el sistema d’autocontrol basat en l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Fièvre Q ” (2023).

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Q fever (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal (2019).

European Commission. Alert and Cooperation Network. Annual Report (2023).

European Commission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (2a edició) (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud» (2022).

Altres:

Tortora, G. J., Funke, B.R., Case, C.L. Introducción a la Microbiología. 9a ed. Buenos Aires: Ed. Médica Panamericana, 2007.

Prescott, L.M., Harley, J.P., Klein D.A. Microbiología. 7a ed. Madrid: McGraw-Hill Interamericana, 2011.

Center for Food Security& Public Health. Iowa State University: Fiebre Q Fiebre de “Query”, coxielosis, fiebre de los mataderos (2010).

Caballero Torre, A. E. Higiene Alimentos. Editorial Ciencias Médicas, 2008, 1-387.

Joklik WK, Willett HP, Amos B, Wilfert CM. 20a. edició. Zinsser Microbiología. Editorial Médica Panamericana, 1995.

BOE-A-2014-7291 Real decreto 526/2014, de 20 de junio, por el que se establece la lista de las enfermedades de los animales de declaración obligatoria y se regula su notificación (2014).

World Organisation for Animal Health. Ficha de información general sobre enfermedades animales: Fiebre Q (2018).

Tipus d'aliments