El període d’incubació varia de 2 a 48 dies. Els primers símptomes poden aparèixer, aproximadament, uns 20 dies després de l’exposició al bacteri. La febre Q crònica pot aparèixer en un termini que pot anar des de mesos fins a anys després de la infecció (infecció latent)⁹. En la majoria de casos, la infecció produeix símptomes lleus com malestar general, calfreds, nàusees, mal de coll, dolor pectoral, miàlgia (dolor muscular), febre alta, cefalees, cansament i confusió. Amb menys freqüència poden aparèixer complicacions greus com pneumònia i hepatitis. Les dones embarassades poden patir alteracions de la gestació, que, en casos greus, poden acabar en avortament. En les infeccions cròniques poden aparèixer endocarditis i inflamacions de les vàlvules coronàries i, tot i que no sol ser una malaltia mortal (només el 10% de casos), per combatre-la cal fer tractaments llargs amb antibiòtics^2,3,6,7.

Tots els grups de població són sensibles a la infecció, però la incidència més gran es dona entre el personal d’explotacions ramaderes, d’escorxadors, transportistes de bestiar, personal de laboratori i veterinaris.

Hi ha determinats grups de població més susceptibles de patir complicacions per la infecció: són les persones amb el sistema immunitari debilitat (immunodepressió, infants, persones grans), les persones amb valvulopaties cardíaques⁹ i les dones gestants.

La febre Q és una zoonosi amb un impacte limitat a escala europea, excepte per als grups de risc, és a dir, persones que entren en contacte amb animals i/o ambients infectats⁴

La prevalença en animals pot durar molts anys, possiblement tota la vida. El bacteri es localitza a les glàndules mamàries, als ganglis limfàtics supramamaris, a l’úter, la placenta i els fetus dels animals. Es pot excretar per la llet, la placenta i els fluids reproductius (durant els parts i els avortaments), la qual cosa provoca una contaminació ambiental que pot arribar a ser molt persistent, ja que el microorganisme sobreviu en condicions extremes⁹.

Després del brot excepcional que es va produir als Països Baixos entre els anys 2007 i 2009, de 2009 a 2013 hi va haver una tendència a la disminució dels casos confirmats de febre Q en persones a la UE. L’any 2013, es van registrar un total de 648 casos confirmats de febre Q. Dos casos de mort deguts a la febre Q van ser reportats per Alemanya i Letònia l’any 2013.¹² A Espanya, se’n van notificar 110 casos durant el 2012, 73 l’any 2013, 79 durant el 2014, i un total de 98 casos l’any 2015, dels quals 9 a Catalunya. Es van detectar troballes amb resultat positiu en el bestiar boví, oví i també en el cabrum^13,14. Tot plegat indica que el patogen es troba àmpliament distribuït a la Unió Europea.

La febre Q és una zoonosi que habitualment té un origen no alimentari. La principal via d’infecció és la inhalació de partícules de pols contaminades amb Coxiella ^2,3,4,8,9 procedent de femtes seques, orina i/o restes de fluids (exsudats) del part i/o d’avortaments d’animals infectats. Coxiella forma una partícula amb característiques d’espora que contamina la pols ambiental; el vent n’incrementa la transmissió, fins i tot a gran distància^4,5,8,9.

Encara que la probabilitat de contagiar-se pel consum d’aliments és baixa, els aliments que hi poden estar implicats són aliments crus d’origen animal, bàsicament, la llet crua i alguns dels seus derivats (com certs formatges, mantega, nata…), provinents d’animals infectats o que s’han contaminat en el procés d’obtenció^1,2,8,9.