Cronobacter sakazakii és un bacteri gramnegatiu, mòbil, no formador d’espores, anaerobi facultatiu, de forma bacil·lar, oxidasanegativa i catalasapositiva. Per la seva capacitat per formar biofilms i la seva resistència a la dessecació, es pot trobar àmpliament en sòls, aigües, vegetals i animals, amb potencialitat per créixer en un ampli rang de temperatures (6 °C – 47 °C) i a una temperatura òptima de 39 ºC.
Inicialment definit com l’espècie Enterobacter sakazakii,el 1980, va ser reclassificat el 2007 com a nou gènere ─Cronobacter spp. Aquest gènere està integrat actualment per 7 espècies: C. sakazakii, C. turicensis, C. malonaticus, C. muytjensii, C. dublinensis, C. universalis i C. condimenti. Tot i que totes les espècies poden, potencialment, causar malaltia a la població de risc, l’espècie més associada a brots de toxiinfecció d’origen alimentari és Cronobacter sakazakii.
C. sakazakii pot créixer en ambients amb un rang d’activitat d’aigua (aw) de 0,25 a 0,93, amb un valor òptim al voltant de 0,94. Aquesta capacitat li permet sobreviure en entorns amb baixa activitat d’aigua (aw), com aliments secs o en pols, i es manté viable fins que l’ambient esdevé més favorable. El rang de pH per al creixement de C. sakazakii és de 3,9 a 10, amb un pH òptim comprès entre 5 i 9. Aquesta àmplia tolerància li permet adaptar-se a diferents condicions, però el seu creixement és més favorable en ambients lleugerament àcids o neutres.
No se n’ha determinat la dosi infecciosa, però s’ha estimat que podria ser similar a la d’Escherichia coli O157:H7, és a dir, baixa (per exemple, de 10 a 100 organismes).