Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El gènere Mycobacterium spp. està compost per bacils llargs de 3 μm a 5 μm de longitud, d’aspecte corb, immòbils, no esporulats, amb abundants grànuls citoplasmàtics i acidoresistents. Mycobacterium spp. té com a reservori a humans i animals. 

Entre les espècies d’aquest gènere es troben Mycobacterium tuberculosis, i Mycobacterium bovis, que provoquen tuberculosi en humans, i Mycobacterium  avium que també és capaç de produir la malaltia, especialment en persones immunocompromeses.

Recentment, s’ha identificat que Mycobacterium caprae també pot causar tuberculosi en animals i, en menor mesura, en humans.

El rang de temperatures per al creixement de Mycobacterium, es troba entre 25 °C i 45 °C, amb un valor òptim de 37 °C. En relació amb el pH, l’interval és de 4 a 8, essent el valor òptim un pH de 6. Mycobacterium pot créixer en un rang d’activitat de l’aigua (aw) entre 0,98 i 0,99.

La dosi infectiva de M. tuberculosis és molt baixa, de deu bacteris, la quantitat que conté la gota d’un esternut és suficient per provocar la infecció, fins i tot se sospita que una sola cèl·lula viva pot produir una infecció, o pot fer fracassar un tractament.

La dosi infectiva de M. bovis en humans és desconeguda, però s’estima que podria ser de desenes d’organismes.

La tuberculosi és la malaltia causada per algunes espècies de bacteris de la família Mycobacteriaceae com M. tuberculosis. El principal agent zoonòtic és Mycobacterium bovis, responsable de la tuberculosi bovina, que també és capaç d’infectar els humans.

Els símptomes típics de la tuberculosi causada per M. tuberculosis inclouen tos persistent (que pot ser productiva amb sang), febre, sudoració nocturna, pèrdua de pes i fatiga. Els símptomes en humans de la tuberculosi causada per M. bovis poden ser similars als de M. tuberculosis, incloent-hi tos, febre i pèrdua de pes, però també poden presentar-se amb una afectació més sistèmica, com infeccions extrapulmonars que poden afectar els ganglis limfàtics, els ossos o altres òrgans.

M. avium causa limfadenitis i afecta principalment els infants. M. avium subsp. paratuberculosis està relacionat amb la malaltia de Crohn, que és una enteritis inflamatòria severa.

La susceptibilitat a la tuberculosi canvia entre individus. Factors com l’estat immunitari, característiques individuals com l’edat, el sexe i la predisposició genètica influeixen en el risc d’infecció. Les persones amb un sistema immunitari compromès, són particularment vulnerables a la infecció.

Les principals fonts d’infecció són els sòls, les aigües i els aliments contaminats.

La transmissió d’aquests bacteris es pot produir a través de diverses vies. En el cas de Mycobacterium tuberculosis, la via aèria és la més comuna, ja que els bacils es dispersen en aerosols quan les persones infectades tossen o esternuden, permetent que altres els inhalin. Mycobacterium bovis es transmet principalment a través del consum de llet o productes lactis no pasteuritzats, així com per contacte directe amb animals infectats.

No obstant això, és molt difícil diferenciar clínicament les infeccions provocades per M. tuberculosis d’aquelles causades per M. bovis, que es calcula que en certs països pot causar fins a un 10% dels casos de tuberculosi humana. El diagnòstic es pot complicar encara més per la tendència de les infeccions per M. bovis a situar-se en teixits diferents dels pulmons i al fet que M. bovis és resistent a la pirazinamida, antibiòtic que s’utilitza comunament per tractar la tuberculosi humana.

A més, algunes espècies de Mycobacterium, com Mycobacterium avium, poden causar infeccions en individus immunocompromesos, amb possibilitat de transmissió a través de fonts ambientals com l’aigua contaminada.

En general, la transmissió de persona a persona és poc freqüent per a la majoria de les espècies, excepte en el cas de M. tuberculosis, que és la principal responsable de la tuberculosi.

Al 2022, a la Unió Europea (UE), es van notificar un total de 36.179 casos de tuberculosi (TB)  fet que representa una incidència de 8 casos per 100.000 habitants. D’aquest total de casos, hi va haver 130 casos confirmats de tuberculosi zoonòtica, amb un augment del 13,2% respecte a l’any anterior. La majoria d’aquests casos es van atribuir a Mycobacterium bovis.

La incidència mitjana a la UE al 2022 en comparació amb el període anterior al 2020 revela una tendència general a la baixa.

A Espanya, al 2022, es van confirmar 2.539 casos (68,3%). Dels 2.539 casos confirmats, es va especificar l’agent en 2.522 casos (99,3%); 1.079 es van atribuir a M. tuberculosis, 41 a M. bovis, 10 a M. africanum, 5 a M. caprae i 18 a altres. La resta de casos (1.369) es van classificar com a M. tuberculosis complex sense especificar.

El nombre de casos confirmats atribuïts a M. bovis va augmentar de manera notable, passant de 29 casos al 2021 a 41 casos al 2022. No obstant això, el percentatge global de confirmació de casos de tuberculosi (68,3%) i les tendències generals de diagnòstic a Espanya s’han mantingut relativament estables des del 2016.

La transmissió de la tuberculosi dels animals als humans es produeix principalment pel consum de llet crua o productes lactis no pasteuritzats i carn o derivats procedents de bestiar infectat, sobretot de bovins.

La infecció per Mycobacterium es pot prevenir amb el tractament tèrmic de la llet i els productes lactis, com la pasteurització. La introducció de la pasteurització i l’aplicació de programes d’erradicació de la tuberculosi en el bestiar han reduït significativament les infeccions humanes causades per M. bovis en les darreres dècades.

  • Control de la salut dels animals: fer revisions sanitàries regulars dels animals de granja per detectar signes de tuberculosi i altres malalties. Implementar programes de vacunació i control de la salut.
  • Pasteurització de la llet: assegurar que tota la llet i els productes lactis es pasteuritzin adequadament per eliminar patògens, incloent-hi Mycobacterium bovis.
  • Cocció adequada de la carn: garantir que la carn es cuini a temperatures segures per eliminar bacteris patògens.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la prospección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria en España. (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Tuberculosis des rumianants. (2014).

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Tuberculosis. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud». (2022).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020. (2020).

 

Altres

Bannantine JP, Barletta RG, Stabel JR, Paustian ML & Kapur V. Application of the genome sequence to address concerns that Mycobacterium avium subspecies paratuberculosis might be a foodborne pathogen. Foodborne Pathogens and Disease. (2004).

Collins MT. Mycobacterium paratuberculosis: A Potential Food-Borne Pathogen? Journal of Dairy Science, 80(12), 3445–3448. (1997).

Rodriguez G. Temas de bacteriología y virología médica. Mycobacterias.

Gómez-Velasco A, Molina-Torres CA, Vera-Cabrera L, Bencomo-Alerm A, Muñoz-Jiménez SG, Sánchez-Pérez HJ, Gordillo-Marroquín C, Córdova-Solis CD, Enríquez-Ríos N, Nuñez Ovilla DB, Sánchez-Oropeza C, Nájera Ortiz JC & Rodríguez Suárez RA. Diversidad genética del Complejo de Mycobacterium tuberculosis: implicaciones clínicas y epidemiológicas. TIP Revista Especializada en Ciencias Químico-Biológicas, 26. (2023).

Tipus d'aliments