Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Les ocratoxines són metabòlits produïts per fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium, entre els quals destaquen Aspergillus ochraceus i Penicillium verrucosum.

El gènere Aspegillus creix en un interval de temperatura comprès entre 12 i 37 °C, s’associa a climes càlids i tropicals, i es detecta sobretot en aliments emmagatzemats.

El gènere Penicillium creix en un interval de temperatura més baix (4-31 °C) i amb una activitat d’aigua de 0,80, per la qual cosa pot contaminar aliments produïts en climes temperats i freds, especialment cereals i derivats.

Les ocratoxines es produeixen de forma natural, i la més representativa és l’ocratoxina A (OTA), ja que és la més freqüent i, alhora, la més tòxica. Aquesta sol trobar-se simultàniament amb la presència d’ocratoxina B (OTA declorada) i ocratoxina C (OTA etilada).

L’OTA presenta una resistència elevada a l’acidesa i a les altes temperatures, i normalment resisteix, d’una manera o altra, la majoria dels processos productius. Per tant, pot estar present en aliments destinats al consum humà, i es requereixen temperatures superiors a 250 °C durant diversos minuts per reduir la concentració d’aquestes toxines.

L’ocratoxina A és absorbida ràpidament després de la ingesta oral, amb una biodisponibilitat d’entre el 40 % i el 66 %. Tot i la seva ràpida absorció, l’excreció triga a produir-se, amb una vida mitjana plasmàtica de 35 dies. La raó principal és la seva lenta metabolització i, alhora, la gran afinitat d’aquesta toxina per les proteïnes presents al plasma sanguini.

L’EFSA ha avaluat els efectes crònics de l’exposició a l’OTA i ha mostrat els possibles efectes nefrotòxics, immunotòxics, carcinogènics, neurotòxics, genotòxics i teratogènics.

L’Agència Internacional de la Recerca sobre el Càncer (IARC) va classificar l’any 1993 l’ocratoxina A com a possible carcinogen per als humans (grup 2B).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2006 una ingesta setmanal tolerable (IST) de 120 ng/kg de pes corporal per a l’ocratoxina A. En la reavaluació realitzada l’any 2020, es va establir un BMDL de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics i un BMDL de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics.

Les ocratoxines són produïdes pel creixement de determinades espècies fúngiques en els aliments. El creixement dels fongs i la producció de les ocratoxines es poden veure afavorits per diverses condicions:

Taula 1. Condicions de creixement per a la producció d’ocratoxines

  A. ochraceus P. verrucosum
Temperatura òptima de creixement 24 a 37 °C 20 °C
Temperatura òptima per a la producció d’OTA 31 °C 20 °C
pH òptim de creixement 3 a 10 6 a 7
Aw mínima per a la producció d’OTA 0,8 0,86

El 2019 es van notificar 84 alertes per ocratoxina A en aliments a Europa, de les quals 53 van ser en vegetals i fruita, 9 en cereals i derivats, 9 en fruita seca i 7 en espècies com el pebre vermell i el bitxo molt.

Segons les dades del Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), entre els anys 2021 i 2022 es van comunicar 44 alertes per la presència d’ocratoxines en aliments, i entre els anys 2023 i 2024 se’n van comunicar 48. Per tant, en els últims anys podem observar una tendència estable pel que fa a aquest perill.

Els aliments principals implicats en aquestes alertes han estat les fruites (principalment figues seques), la fruita seca, els cereals i els productes derivats del cacau.

Les ocratoxines es troben principalment en cereals i llegums de regions geogràfiques humides, tant temperades com fredes. També poden aparèixer en productes de molta com cafè, cacau i derivats, vi i begudes alcohòliques, fruita seca, panses i figues seques, i suc de raïm, però també en productes d’origen animal, com els ronyons i el fetge de porc, degut a la ingesta de pinso contaminat.

D’acord amb l’estudi de dieta total a Catalunya de 2008-2009 sobre micotoxines, se’n van detectar en els aliments següents: cervesa (89 % de les mostres), vi de postres (55 %), cafè (50 %), cacauets (40 %), flocs de blat (20 %), vi negre (15 %), pa de motlle (12 %), aliments infantils, festucs i flocs de panís (per sota del 10 %).

D’acord amb l’informe 2009-2010 de vigilància i control de les micotoxines a Catalunya, l’OTA es va detectar en cafè (74 % de les mostres), vi (52 %), condiments i espècies (60 %), cereals (20 %) i fruita seca (20 %).

La prevenció del creixement de fongs productors d’ocratoxina mitjançant l’aplicació de bones pràctiques agrícoles (BPA) des de la producció primària és considerada el millor enfocament per impedir-ne la presència als aliments. Normalment, aquests fongs creixen a les parts malmeses de les plantes, causades pels processos mecànics o pels insectes i afavorits per unes condicions de temperatura, un pH i una activitat d’aigua determinats.

El Codex Alimentarius va elaborar recomanacions per a la prevenció i la reducció de la contaminació per ocratoxines en diferents aliments:

  • Codi de pràctiques per prevenir i reduir la contaminació de cereals per micotoxines (CAC/RCP 51-2003)
  • Codi de pràctiques per prevenir i reduir la contaminació d’OTA en cafè (CAC/RCP 69-2009)
  • Codi de pràctiques per prevenir i reduir la contaminació d’OTA en cacau (CAC/RCP 72-2013)
  • Codi de pràctiques per prevenir i reduir la contaminació d’OTA en vi (CAC/RCP 63-2007)

L’Autoritat Britànica de Seguretat Alimentària (FSA) també ha elaborat un document de bones pràctiques d’emmagatzematge per evitar el creixement d’ocratoxina (The UK Code of Good Storage Practice to Reduce Ochratoxin A in Cereals).

Els operadors d’empresa alimentària s’han d’assegurar que els seus sistemes d’autocontrol preveuen aquest perill i garanteixen que els productes que comercialitzen no superen els nivells que estableix la legislació europea. A la Unió Europea, la dilució amb aliments no contaminats està prohibit.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. La vigilància i control de les micotoxines a Catalunya. Període 2009-2010. 2012.

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. Micotoxines. Estudi de dieta total a Catalunya, 2008-2009. 2012.

Comissió Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. 2025.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. Risk assessment of ochratoxin A in food. EFSA Journal. 2020.

FAO i OMS. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i Organització Mundial de la Salut. Codi de pràctiques per a prevenir i reduir la contaminació de OTA en cacau (CAC/RCP 72-2013). 2013.

FAO i OMS. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i Organització Mundial de la Salut. Codi de pràctiques per a prevenir i reduir la contaminació de OTA en cafè (CAC/RCP 69-2009). 2009.

FAO i OMS. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i Organització Mundial de la Salut. Codi de pràctiques per a prevenir i reduir la contaminació de OTA en vi (CAC/RCP 63-2007). 2007.

FAO i OMS. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura i Organització Mundial de la Salut. Codi de pràctiques per a prevenir i reduir la contaminació de cereals per micotoxines (CAC/RCP 51-2003). 2003.

FSA. Agència de Normes Alimentàries del Regne Unit. The UK Code of Good Storage Practice to Reduce Ochratoxin A in Cereals. 2007.

IARC. Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer. Monographs on the evaluation of carcinogenic risks to humans, some naturally occurring substances: food items and constituents, heterocyclic aromatic amines and mycotoxins. 1993.

Altres

Reddy L, Bhoola K. Ochratoxins-food contaminants: impact on human health. Toxins (Basel). 2010 Apr;2(4):771-9. doi: 10.3390/toxins2040771.

Martínez Torres CC, Chaves Silva DC. Ocratoxinas y su potencial nefrotóxico. 2019.