Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Virus de l’hepatitis E (VHE)

Descarregar

El virus de l’hepatitis E (VHE) és un virus RNA sense embolcall amb una càpsida icosaèdrica de 27 a 34 nm de diàmetre, que representa el prototip del gènere Hepevirus dins de la família Hepeviridae.

El VHE té una diversitat genètica considerable. Se n’han identificat set genotips en total. Els genotips 1 i 2 només estan presents en humans, mentre que els genotips 3 i 4 estan presents tant en humans com en porcs domèstics, senglars, cérvols i conills. El genotip 7, el més rar, infecta els camells, i també s’ha associat a un cas humà.

La seqüenciació del genoma i dels aminoàcids permet distingir tres grups de VHE en mamífers. El primer grup correspon a virus que infecten humans, porcs, senglars, cérvols i conills. En aquest grup, s’hi inclouen els genotips 1 a 4, així com nous genotips de senglars i conills. El segon grup correspon als virus que infecten rates i fures, i el tercer, a virus que infecten ratpenats.

La dosi infectiva en humans es desconeix. Les dades experimentals en animals permeten estimar una dosi de 105,5 còpies del genoma per via oral.

Descarregar

El VHE és l’agent causant de l’hepatitis E. En general, es tracta d’una malaltia que remet espontàniament i que normalment dura unes poques setmanes. La majoria dels casos no desenvolupen cap símptoma, però les persones seroconverteixen.

Després d’un període d’incubació d’entre dues i sis setmanes, poden aparèixer els símptomes d’una hepatitis aguda amb febre, nàusees i malestar generalitzat, seguit de vòmits, dolor abdominal, anorèxia i hepatomegàlia. El 40 % dels pacients presenten icterícia.

A banda dels símptomes hepàtics clàssics, el VHE també provoca trastorns extrahepàtics com síndromes neurològiques, danys renals, pancreatitis i problemes hemàtics.

L’hepatitis E es pot tornar crònica en pacients immunocompromesos amb risc de desenvolupar cirrosi hepàtica greu. S’han descrit casos de cronicitat associats amb el genotip 3, però no en altres genotips.

Les dones embarassades amb hepatitis E presenten més risc de desenvolupar insuficiència hepàtica aguda, amb mortalitat de fins a un 20-25 % el tercer trimestre. Les persones que pateixen una hepatopatia prèvia també tenen més risc de patir una hepatitis fulminant.

Els veterinaris, grangers i treballadors d’escorxadors i carnisseries tenen un grau d’exposició al VHE més elevat en comparació amb les persones sanes que no treballen amb animals. Aquest fet s’ha comprovat serològicament.

Els reservoris principals del VHE són el porc i el senglar. L’hepatitis E és una zoonosi de transmissió alimentària per consum de productes derivats del porc o senglars crus o poc cuinats. La seva epidemiologia és complexa, ja que es considera una zoonosi emergent a Europa de gran impacte per a la salut pública.

L’hepatitis E també es pot transmetre per consum d’aigua contaminada.

Segons un informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties del 2017, el nombre de casos confirmats d’hepatitis E va augmentar progressivament des del 2005 (514 casos diagnosticats) fins al 2015 (5.617 casos). De fet, els casos entre el 2011 i el 2015 es van multiplicar per tres.

Segons un informe de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària del 2017, durant els darrers 10 anys s’han notificat més de 21.000 casos clínics aguts, amb 28 víctimes mortals, i s’ha observat un augment global de 10 vegades en els casos de VHE notificats. La majoria (80 %) dels casos es van notificar a França, Alemanya i el Regne Unit. Tanmateix, com que la infecció en humans no es notifica a tots els estats membres i la vigilància difereix entre els països, el nombre de casos notificats no és comparable i el nombre real de casos probablement seria més elevat. La transmissió del VHE per via alimentària sembla que és una via important a Europa, amb els porcs i els senglars com a principal font del VHE.

El març de 2024 es va notificar un brot amb 81 casos d’hepatitis E en diverses parts de Finlàndia, la meitat dels quals van requerir tractament hospitalari. Les autoritats sanitàries van identificar un producte carni contaminat com la font probable de la infecció.

L’abril de 2024 es va notificar un brot d’hepatitis E a la província d’Ouaddaï, al Txad, amb 2.092 casos sospitosos i set morts (taxa de letalitat del 0,3 %). La majoria dels casos es van registrar en camps de refugiats i zones de trànsit, on l’accés a aigua potable segura i a condicions sanitàries adequades és limitat.

A Espanya, investigadors de Còrdova han identificat desenes de pacients amb el virus de l’hepatitis E de les rates (RHEV), la qual cosa constitueix la sèrie de casos més gran descrita al món d’aquesta malaltia, que es va descobrir inicialment a Hong Kong el 2018. A més, s’ha detectat una similitud molecular significativa entre les soques del virus en senglars i ciutadans de Barcelona, fet que suggereix que aquests animals podrien ser una font d’infeccions humanes per hepatitis E a la regió metropolitana.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant el 2024, no s’ha notificat cap alerta per hepatitis E.

La carn de porc i senglar són les carns més implicades en la transmissió del virus de l’hepatitis E. El virus pot estar present a la carn crua o quan no es cuina adequadament.

El genoma del VHE s’ha detectat en baies, maduixes, amanides, algues i espècies, cosa que suggereix que podrien ser fonts d’exposició. El consum de marisc s’ha identificat com un factor de risc, amb RNA del VHE detectat en musclos i ostres. En condicions experimentals, la bioacumulació del VHE s’ha demostrat en ostres.

Diversos estudis indiquen que el VHE amb capacitat infectiva es detecta en els fetges de porc que es comercialitzen en una proporció elevada, on es detecta entre l’1 i l’11 % de les mostres. El consum de fetge cru o poc cuit seria la via de contagi principal. A França, s’ha associat el consum de figatelli (salsitxa crua i seca de porc a base de fetge) amb diversos casos clínics. No s’han descrit casos clínics a partir d’altres productes de carn crua de porc, com pernil, salami, llonganissa, sobrassada o xoriço.

  • S’han dut a terme diversos estudis sobre l’estabilitat tèrmica que indiquen que són necessàries temperatures de cocció de 71 °C aplicades durant vint minuts per inactivar el VHE. Des d’un punt de vista pràctic, se sap que la carn cuinada a 191 °C o bullida durant cinc minuts (assegurant una temperatura interna de 71 °C) inactiva el virus; per aquest motiu, es recomana menjar sempre carn ben cuinada, especialment el fetge i altres vísceres.
  • El VHE no disposa d’embolcall lipídic i, per tant, suporta millor els alcohols i detergents. No obstant això, és sensible a les altes concentracions de desinfectants, com el clor i altres agents antimicrobians.
  • No existeix una vacuna contra l’hepatitis E. La prevenció es basa en l’aplicació de les normes d’higiene generals: rentar-se bé les mans abans dels àpats i després d’anar al vàter, netejar bé la fruita i les verdures amb aigua potable quan es cuina, no utilitzar les mateixes superfícies i estris de tall per als aliments crus i els cuinats, i coure bé la carn, sigui de porc, senglar, cérvol o conill.
  • Els operadors d’empreses alimentàries han de tenir en compte el VHE durant l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC). D’acord amb les fonts, les vies de transmissió i els tipus d’aliments afectats, s’han de prendre les mesures necessàries.
  • – A la producció primària, és important controlar la qualitat de les aigües de reg i de l’aigua de rentatge que s’utilitza per a la desinfecció de fruites i hortalisses, que ha de complir amb la normativa de qualitat d’aigües d’ús alimentari, així com controlar l’origen i la qualitat d’adobs i fertilitzants naturals i la higiene de les instal·lacions.
  • – Pel que fa a la cria de mol·luscs, s’ha de vetllar per la qualitat de les aigües de les zones de cultiu.
  • – En el cas del VHE, cal posar en marxa estratègies encaminades a disminuir la prevalença en porcs per reduir el risc de transmissió a persones.
  • – La higiene correcta i rigorosa per part del personal de la cadena alimentària és crucial per impedir la transmissió de qualsevol virus als aliments o la seva propagació a les instal·lacions i superfícies. En el cas de persones manipuladores d’aliments amb gastroenteritis, es recomana reincorporar-se a la feina només després d’haver transcorregut un període sense símptomes de diarrea i vòmits (per exemple, 48 hores), i per al cas d’hepatitis, només una vegada els símptomes d’icterícia hagin desaparegut i s’hagi fet un examen mèdic.
  • – Els plans de neteja i desinfecció són molt rellevants, ja que el nombre d’infeccions asimptomàtiques és considerable.

El Comitè d’Experts de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) FAO/OMS d’Avaluació de Riscos Microbiològics (JEMRA) va publicar el 2024 un document amb mesures de control i prevenció per protegir la cadena alimentària de la contaminació amb virus transmesos pels aliments.

AESAN. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. 2022.

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: ”Hepatitis E”. 2010.

Departament de Salut, Generalitat de Catalunya. Guia per a la prevenció i el control de les toxiinfeccions alimentàries. 2006.

ECDC. Centre Europeu de Prevenció i Control de Malalties. Annual epidemiological report: “Hepatitis E”. 2017.

EFSA. Autoritat Europea de Seguretat Alimentària. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. 2022.

Comissió Europea. Alert and Cooperation Network. Annual Report. 2023.

Comissió Europea. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report 2020.

FDA. Administració d’Aliments i Fàrmacs dels Estats Units. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). 2012.

Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Govern d’Espanya. Informe de Zoonósis «Una sola salud». 2022.

Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, Govern d’Espanya. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018-2022. 2023.

Tipus d'aliments