Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són inferiors a 30 °C o superiors a 45 °C, quan el pH és inferior a 4,9 o superior a 9, quan l’activitat d’aigua (aw) és inferior a 0,987, o quan la concentració de sal supera el 2%. Creixen millor en concentracions baixes d’oxigen (bacteris microaeròfils).

El reservori principal de Campylobacter spp. és el tub digestiu de determinats mamífers i aus, tant domèstics com salvatges. Aquests microorganismes s’aïllen freqüentment en animals de granja com aviram, bovins, porcs i ovelles, així com en gossos i gats. El gènere Campylobacter spp. inclou 16 espècies i 5 subespècies, de les quals C. jejuni i C. coli són els principals causants d’infeccions en humans. Altres espècies com C. lari, C. fetus i C. upsaliensis també poden ser patògenes, però amb menys freqüència. En els animals, la malaltia causada per aquests bacteris és poc comuna, ja que sovint actuen com a portadors asimptomàtics.

L’espècie C. jejuni s’associa principalment a les aus de corral, mentre que C. coli es troba essencialment en el bestiar porcí. En països desenvolupats, C. jejuni és l’espècie més freqüent en infeccions humanes i, juntament amb Salmonella, és un dels agents zoonòtics més freqüents en casos d’enteritis a Europa.

La dosi infectiva de Campylobacter spp. és baixa, i es considera que menys de 1.000 organismes poden ser suficients per causar infecció en humans. La relació dosi-resposta és variable depenent de les característiques de l’aliment ingerit, de la potencial colonització i de la virulència de la soca. La contaminació i la manipulació inadequada dels aliments són factors clau en la transmissió de la campilobacteriosi.

La campilobacteriosi és una infecció intestinal causada principalment per les espècies Campylobacter jejuni i Campylobacter coli. Aquesta malaltia es caracteritza per una enterocolitis aguda que es manifesta amb diarrea, rampes, dolor abdominal i, en alguns casos, nàusees i vòmits. Els símptomes solen aparèixer entre dos a cinc dies després de l’exposició al patogen, i la diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. La durada típica de la malaltia és d’aproximadament una setmana, tot i que en persones amb sistemes immunològics compromesos, la infecció es pot disseminar al torrent sanguini i provocar bacterièmia o septicèmia, que pot ser potencialment mortal.

Tota la població és susceptible a la malaltia, encara que els infants i els adults joves són els que presenten una incidència més alta.

És important mencionar que, tot i que la majoria dels casos són autolimitats, algunes persones poden experimentar complicacions postinfeccioses, com la síndrome de Guillain-Barré, que és una afecció neurològica que es pot produir després d’una infecció per Campylobacter.

La font més freqüent d’infecció és la carn de pollastre, que sovint conté el bacteri si no es cuina adequadament. A més, la llet crua i altres productes làctics no pasteuritzats també poden ser vectors de transmissió. D’acord amb les dades de monitoratge de l’Informe de Zoonosis realitzat el 2022 per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), el percentatge de mostres positives per Campylobacter en carn de pollastre fresca a Europa va ser del 12%.

La contaminació creuada és important en la propagació de Campylobacter i es pot produir quan els estris de cuina o les superfícies que han estat en contacte amb carn crua es fan servir per preparar aliments cuits sense una neteja adequada. Això augmenta el risc de transferir el bacteri a aliments que es consumiran sense cocció.

El contacte amb animals infectats, com aus de corral, gossos i gats, contribueix a la infecció. Els animals poden ser portadors asimptomàtics del bacteri i la manipulació d’aquests animals o dels seus excrements pot derivar en la transmissió en humans. Així mateix, l’aigua o els glaçons contaminats també poden ser font d’infecció.

El 2022 es van confirmar 137.107 casos de campilobacteriosi a la Unió Europea (UE), amb una incidència de 43,1 casos per 100.000 habitants. Aquesta incidència es va mantenir similar a la de l’any anterior. Els països amb les incidències més altes van ser Luxemburg (141,3), la República Txeca (137,0), Eslovàquia (87,9) i Dinamarca (87,6). Això indica que Campylobacter continua sent la zoonosi alimentària més freqüentment notificada a la UE.

A Espanya, al 2022, la incidència de campilobacteriosi va ser de 60,1 casos per 100.000 habitants, amb un total de 20.816 casos reportats. La majoria dels casos es van associar a infeccions per Campylobacter jejuni i Campylobacter ColiCampylobacter jejuni representa, aproximadament, el 85,5% dels casos.

Aquesta xifra representa un augment en comparació amb els anys anteriors, tornant a nivells similars als del 2019 després d’una disminució notable, l’any 2020, a causa de la pandèmia de la COVID-19.

La carn de pollastre és la font més comuna d’infeccions per Campylobacter, ja que les aus de corral, com els pollastres, són un reservori important d’aquest bacteri. A més de la carn de pollastre, la carn de porc i la de vedella també pot estar contaminada, tot i que està menys freqüentment associada.

Els productes làctics no pasteuritzats també representen un risc, ja que poden ser una font d’infecció per Campylobacter. La pasteurització elimina bacteris patògens i és recomanable consumir només productes làctics que hagin estat adequadament tractats.

Menys freqüentment, el peix i els productes de la pesca, aliments envasats en atmosfera modificada, com els menjars preparats a punt per consumir i els  vegetals de consum en cru estan associats a infeccions per Campylobacter.

A l’etapa de producció primària:

  • Aplicar normes d’higiene estrictes als corrals dels animals i subministrar aliments lliures de patògens.

 

A l’etapa de transformació:

  • Temperatura: Campylobacter sobreviu bé a temperatures de refrigeració (0-10 °C) i a la vegada és molt sensible a la calor. Tractaments tèrmics per sobre de 65 °C en permeten la destrucció. És important assegurar-se que els aliments es cuinen de manera uniforme i que s’aconsegueix la temperatura adequada en totes les parts del producte. D’altra banda, la congelació destrueix parcialment la població bacteriana i en disminueix el creixement. La reducció del 50-90% del bacteri depèn del temps i de les condicions de congelació. Per tant, és important combinar-ho amb altres mesures de control.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence Nationale de Sécurité Sanitaire de l’Alimentation, de l’Environnement et du Travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Campylobacter jejuni, Campylobacter coli ”. (2019).

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Guia per a La Prevenció i El Control de Les Toxiinfeccions Alimentàries. (2006)

ECDC. European Centre for Disease Prevention and Control. Annual epidemiological report: Campylobacter. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2022).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020.

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonosis «Una sola salud».

            

Altres:

Verhoeff-Bakkenes L, Jansen HAPM in ’t Veld PH, Beumer RR, Zwietering MH, van Leusden FM. Consumption of raw vegetables and fruits: A risk factor for Campylobacter infections. Int J Food Microbiol. 2011;144(3):406-12.

Butzler JP, Oosterom J. Campylobacter: pathogenicity and significance in foods. Int J Food Microbiol. 1991;12(1):1-8.

 

Actualització: novembre de 2024