Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són inferiors a 30 °C o superiors a 45 °C, quan el pH és inferior a 4,9 o superior a 9, quan l’activitat d’aigua (aw) és inferior a 0,987, o quan la concentració de sal supera el 2%. Creixen millor en concentracions baixes d’oxigen (bacteris microaeròfils).
El reservori principal de Campylobacter spp. és el tub digestiu de determinats mamífers i aus, tant domèstics com salvatges. Aquests microorganismes s’aïllen freqüentment en animals de granja com aviram, bovins, porcs i ovelles, així com en gossos i gats. El gènere Campylobacter spp. inclou 16 espècies i 5 subespècies, de les quals C. jejuni i C. coli són els principals causants d’infeccions en humans. Altres espècies com C. lari, C. fetus i C. upsaliensis també poden ser patògenes, però amb menys freqüència. En els animals, la malaltia causada per aquests bacteris és poc comuna, ja que sovint actuen com a portadors asimptomàtics.
L’espècie C. jejuni s’associa principalment a les aus de corral, mentre que C. coli es troba essencialment en el bestiar porcí. En països desenvolupats, C. jejuni és l’espècie més freqüent en infeccions humanes i, juntament amb Salmonella, és un dels agents zoonòtics més freqüents en casos d’enteritis a Europa.
La dosi infectiva de Campylobacter spp. és baixa, i es considera que menys de 1.000 organismes poden ser suficients per causar infecció en humans. La relació dosi-resposta és variable depenent de les característiques de l’aliment ingerit, de la potencial colonització i de la virulència de la soca. La contaminació i la manipulació inadequada dels aliments són factors clau en la transmissió de la campilobacteriosi.