Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Campylobacter

Descarregar

Els bacteris del gènere Campylobacter spp. tenen forma d’espiral, són microaeròfils i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat d’aigua (aw) de 0,997, una concentració de sal de 0,5 % i en condicions de microaerobiosi. Tenen una inhibició del creixement quan les temperatures són inferiors de 30°C i superiors a 45°C o el pH és inferior a 4,9 i superior a 9, o l’aw és inferior a 0,987, o la concentració de sal és superior a 2 %, o en absència d’oxigen. Els bacteris no toleren la deshidratació i creixen millor en concentracions baixes d’oxigen (microaerofìlia). El reservori principal de Campylobacterspp. és el tub digestiu de determinats mamífers i aus, domèstics i també salvatges. Aquests microorganismes s’aïllen freqüentment en animals de granja com l’aviram, bovins, porcs i ovelles, i també en gossos i gats. El gènere Campylobacterspp. inclou 16 espècies i 5 subespècies, de les quals C. jejuni i C. coli són els principals causants d’infeccions. Amb menys freqüència, C. lari, C. fetus i C. upsaliensis. Els animals rarament presenten la malaltia per aquests bacteris. L’espècie C. jejunis’associa principalment a les aus de corral i C. colies troba essencialment en el bestiar porcí. En països desenvolupats, C. jejuniés l’espècie més aïllada en infeccions humanes i, juntament amb Salmonella, és l’agent zoonòtic que s’aïlla amb més freqüència en els casos de enteritis a Europa 1, 10, 11.
La dosi infectiva per produir la malaltia és baixa (menys de 1.000 organismes són capaços de produir la malaltia). Els aliments greixosos com la llet, el formatge i altres faciliten l’aparició de la malaltia amb un nombre baix de microorganismes 2, 4, 10. 

Descarregar

La campilobacteriosi produeix enterocolitis aguda amb diarrea, rampes, dolor abdominal i que es presenta entre dos a cinc dies després de l’exposició a l’organisme. La diarrea pot ser sanguinolenta i anar acompanyada de nàusees i vòmits. Típicament la malaltia dura una setmana. En persones amb sistemes immunològics compromesos, Campylobacter es pot disseminar al torrent sanguini i donar lloc a bacterièmia / septicèmia que pot comprometre la vida de la persona (ref.3).

Tota la població és susceptible de sofrir la malaltia, encara que els nens i els adults joves són els que presenten una incidencia més alta que altres grups d’edats (ref.1, 3).

El 2009, l’EFSA va informar que de mitjana, un 31% de la carn de pollastre fresc són positius per Campylobacter. També, se’n va detectar en carns d’altres aus, porc i boví (Ref.2). S’estima que la carn de pollastre pot ser responsables d’un 20-30% dels casos en humans (Ref.5). A Catalunya, entre els anys 1998 i 2010, la positivitat mitjana de Campylobacter va ser del 84,80% en pollastres de 45 dies amb una prevalença mitjana de Campylobacter jejuni del 34,83% (Ref.6, 10 ,11).

Amb més de 246.000 casos humans cada any, la campilobacteriosi és la malaltia transmesa per aliments reportada amb més freqüència en la Unió Europea (UE) 2, 5. Campylobacterspp. és la causa més freqüents de gastroenteritis a Espanya; en 2013 es van declarar 7.185 casos de campilobacteriosis humana, dels quals el 80,3 % van ser deguts a C. jejuni10. En el 2003 es va presentar un brot de C. jejunien una escola de Madrid i en el 2001 un brot de Campylobacterspp. per l’avaria d’un sistema aigua potable, afectant 8 nens i un nombre indeterminat d’adults a Torres de Segre (Lleida) 7, 8. Durant el transcurs de l’any 2018, hi ha hagut 17 notificacions sobre aquest patogen emeses pel RASFF, sent el pollastre el tipus de producte alimentari amb un major nombre d’alertes.

Aquests bacteris poden contaminar aliments com la carn, especialment el pollastre, la llet crua i els seus productes derivats i menys freqüentment, el peix i els productes de la pesca, aliments envasats en atmosfera modificada, com els menjars preparats i vegetals de consum en cru (ref.1, 3, 4).
El reservori principal de Campylobacter és el tub digestiu de determinats mamífers i aus, domèstics i també salvatges. Aquests microorganismes s’aïllen freqüentment en animals de granja com l’aviram, bovins, porcs i ovelles.

En la fase primària:
– Aplicar normes d’higiene estrictes als corrals dels animals i subministrar aliments lliures de patògens.
En la fase de transformació:
– Campylobacter sobreviu bé a temperatures de refrigeració (0-10°C), però es molt sensible a la calor. Tractaments tèrmics per sobre de 65°C permeten la seva destrucció. La congelació disminueix el seu creixement i destrueix parcialment la població bacteriana. (50-90% de reducció en funció del temps) (ref.3, 4, 9, 12).

    1. Verhoeff-Bakkenes L., Jansen H., 2010. Consumoption of raw vegetables and fruits: A risk factor for Campylobacter Int J Food Microbiol 144, 406-412.

 

    1. EFSA-ECDC. (2020). The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2019.

 

    1. CDC, 2005. Campilobacteriosis. Disponible a: http://www.cdc.gov/ncidod/dbmd/diseaseinfo/campylobacter_g_sp.htm

 

    1. Butzler J.P., Oosterom J., 1991. Campylobacter: pathogenicity and significance in foods. Int J Food Microbiol 12, 1-8.

 

    1. EFSA, 2011. Campylobacter. Disponible en: http://www.efsa.europa.eu/en/topics/topic/campylobacter.htm

 

    1. Biarnés M., Blanco A., Camprubí Q., Canals N., Porta R., 2010. Prevalencia de Campylobacter en pollos. Estudios epidemiológicos y de transmisión. CESAC, 1-20.

 

    1. Jimenez M., Soler P., Venanzi J.D., Cante P., Varela C., Martinez Navarro F., 2005. An outbreak of Campylobacter jejuni enteritis in a school of Madrid, Spain. Euro Surveill 10, 118-121.

 

    1. Godoy P., Artigues A., Nuín C., Aramburu J., Pérez M., Domínguez Á., Salleras L., 2002. NOTA CLÍNICA Brote comounitario de gastroenteritis por Campylobacter jejuni originado por el consumo de agua del suministro público. Med Clin 119, 695-698.

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentoation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les alimentos: “Campylobacter jejuni, Campylobacter coli“. 2011. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2010sa0298Fi.pdf

 

    1. Generalitat de Cataluña. 2016. Informe de les Zoonosis Transmeses pels Aliments i de la Resistència Antimicrobiana a Cataluña. 2011 – 2013. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/informe_barometre_seg_ali_cat.pdf

 

    1. Agencia Catalana de Seguretat Alimentaria (ACSA). 2011. ACSA Brief “Campylobacter, el agente más común en las intoxicaciones alimentarias”. Disponible a: http://www.gencat.cat/salut/acsa/html/es/dir1599/acsabrief/acsabrief_campilobacter06-10es.pdf

 

  1. Comissión Europea. Rapid Alert System for Food and Feed. RASFF Portal. Disponible a: https://webgate.ec.europa.eu/rasff-window/portal/?event=searchForm&cleanSearch=1

Tipus d'aliments