Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

El gènere Norovirus pertany a la família Caliciviridae, formada per petits virus d’estructura rodona amb un ARN monocatenari.

Els norovirus es divideixen actualment en deu genogrups (G), de GI a GX, que comprenen 9, 26, 3, 2, 2, 2, 1, 1 i 1 subgrups (de vegades anomenats genotips). Actualment, només s’han identificat GI, GII i GIV en humans infectats.

Els norovirus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. 

Els norovirus resisteixen temperatures de 60° C durant tres minuts i 100° C durant un minut, i també els pH àcids (pH 2 durant 30 minuts a 37°C) o bàsics (pH 12 durant 30 minuts a 37°C). S’inactiven amb dosis d’hipoclorit de sodi superiors a 300 ppm, a diferència dels bacteris, en què només cal una dosi de 70 ppm (durant 5 minuts). A més, poden persistir amb 10 ppm de clor, molt per sobre dels nivells presents habitualment en els sistemes públics d’aigua potable (menys de 2 ppm). Els norovirus poden sobreviure en aliments amb una activitat d’aigua (aw) superior a 0,85. Valors d’aw inferiors a 0,7 poden inhibir el seu creixement.

Aquests virus també poden sobreviure a raigs ultraviolats superiors a 103 mJ/cm2, i resisteixen la radiació gamma de 2 a 4 kGy, que s’utilitza per tractar aliments.

L’home és l’únic reservori de la infecció per norovirus humans. Hi ha soques que infecten animals que són genèticament properes a les soques que infecten els humans, però no es coneix si presenten risc zoonòtic.

La dosi infectiva de Norovirus és relativament baixa, i es considera que la càrrega viral necessària per causar infecció en humans se situa entre 18 i 1.000 partícules virals.

Els norovirus són la principal causa de gastroenteritis aguda (GEA) a Europa en tots els grups d’edat i causen el 90% dels brots de gastroenteritis aguda d’origen no bacterià al món.

La malaltia es caracteritza per l’aparició sobtada de vòmits o de diarrea després d’una incubació curta, d’entre 24 i 48 hores. La majoria de les infeccions remeten espontàniament en menys de 2-3 dies, però s’han observat formes cròniques en persones immunocompromeses.

La malaltia és més freqüent en adults i joves que en infants. Les persones d’edat avançada i les persones amb patologies cròniques i immunocompromeses poden desenvolupar infeccions greus i perllongades.

A Europa hi ha una forta estacionalitat, predominant a l’hivern, encara que s’han descrit epidèmies puntuals a la primavera i l’estiu.

Els norovirus es transmeten directament de persona a persona, a través de les mans o per inhalació d’aerosols expel·lits dels vòmits, o indirectament, a través d’aliments, aigua o superfícies contaminades.

La via principal de transmissió de norovirus és entre humans, per contacte directe o indirecte per inhalació d’aerosols expel·lits durant els vòmits. Els vegetals es poden contaminar quan es reguen amb aigua contaminada, i el marisc, quan es troba en aigua de mar contaminada, però també quan és manipulat per una persona infectada al llarg de la cadena de producció alimentària.

Aquests virus estan presents en totes les regions del món. A Europa predominen a l’hivern, encara que s’han descrit epidèmies puntuals a la primavera i l’estiu.

L’any 2023, a Europa, segons l’informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), va haver-hi un total de 332 brots amb 7.305 casos per norovirus, i els brots en escoles i reunions públiques van ser especialment freqüents.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), el 2024 hi ha hagut 59 alertes relaciones amb norovirus a Europa, amb el mol·luscs bivalves, les fruites silvestres i els vegetals frescs com a aliments més implicats.

A Espanya, entre el 2018 i el 2023 hi ha hagut 144 brots per transmissió alimentària (excloent-ne els brots hídrics) associats a Norovirus, amb 3.903 casos, que representen el 6,32% dels brots. Pel que fa a brots hídrics, Norovirus va ser el causant de 7 brots, que representen el 31,82% del total de brots hídrics.

Un d’aquests brots va afectar 350 persones, de les quals 3 van requerir hospitalització, i es va vincular a la transmissió hídrica. Va ser el brot alimentari transmès per aigua amb més afectats durant aquest període. En un altre brot d’infecció per norovirus es van identificar 342 casos, la majoria nens d’entre 5 i 14 anys d’una escola, i es va detectar el microorganisme en diversos manipuladors d’aliments, encara que no es va identificar l’aliment implicat.

Un altre brot destacable causat per norovirus va afectar 229 casos, dels quals 1 va requerir hospitalització, i es va relacionar amb el consum de marisc servit en un hotel.

Qualsevol aliment és susceptible de transmetre el virus i la contaminació pot tenir lloc al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, però són la fruita i els vegetals frescos i els mol·luscs bivalves cultivats en aigües contaminades els aliments implicats en la majoria dels brots. Els virus no es multipliquen en els aliments, però són molt persistents i, per exemple, són viables durant setmanes en els vegetals frescos. La ingestió de cloïsses i ostres crues o poc cuites representen també un alt risc d’infecció.

  • En el conreu de vegetals i hortalisses de consum fresc s’han de controlar la qualitat de les aigües de reg i, sobretot, formar els treballadors en matèria d’higiene. La neteja de vegetals i la desinfecció únicament poden ser eficaces si la càrrega viral de la matèria primera és baixa.
  • Els criadors de mol·luscs han de vetllar per la qualitat de les aigües de les zones de cultiu.
  • S’ha de respectar una higiene rigorosa de les mans a fi d’impedir la transmissió als aliments o la propagació del virus a les instal·lacions i superfícies.
  • És convenient disposar d’un pla de neteja i desinfecció específic per a situacions de risc, com en el cas d’operaris malalts.
  • Les empreses alimentàries que elaboren aliments per a consum han de preveure aquest perill i avaluar el risc en el seu pla d’anàlisi de perills i punts de control crítics (APPCC).

ACSA. Agència Catalana de Seguretat Alimentària. ACSA BRIEF: Norovirus. (2016).

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comité científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence Nationale de Sécurité Sanitaire de l’Alimentation, de l’Environnement et du Travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Norovirus”. (2022).

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Commission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Commission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2012).

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Gobierno de España. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018- 2022. (2023).

 

Altres

Lopman B. , Vennema H., Kohli E., Pothier P., Sánchez A., Negredo A., Buesa J. et al. 2004. Increase in viral gastroenteritis outbreaks in Europe and epidemic spread of new norovirus variant. The Lancet 363, 682-688.

Domínguez A., Torner N., Ruíz L., Martínez A., Barrabeig I., Camps N., Godoy P. et al. 2008. Aetiology and epidemiology of viral gastroenteritis outbreaks in Catalonia (Spain) in 2004-2005. Journal of Clinical Virology 43, 126-131.

ACHIPIA. Ministerio de Agricultura. Gobierno de Chile. “Ficha de peligros: Norovirus”. 2017.