El gènere Norovirus pertany a la família Caliciviridae, formada per petits virus d’estructura rodona amb un ARN monocatenari.
Els norovirus es divideixen actualment en deu genogrups (G), de GI a GX, que comprenen 9, 26, 3, 2, 2, 2, 1, 1 i 1 subgrups (de vegades anomenats genotips). Actualment, només s’han identificat GI, GII i GIV en humans infectats.
Els norovirus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals.
Els norovirus resisteixen temperatures de 60° C durant tres minuts i 100° C durant un minut, i també els pH àcids (pH 2 durant 30 minuts a 37°C) o bàsics (pH 12 durant 30 minuts a 37°C). S’inactiven amb dosis d’hipoclorit de sodi superiors a 300 ppm, a diferència dels bacteris, en què només cal una dosi de 70 ppm (durant 5 minuts). A més, poden persistir amb 10 ppm de clor, molt per sobre dels nivells presents habitualment en els sistemes públics d’aigua potable (menys de 2 ppm). Els norovirus poden sobreviure en aliments amb una activitat d’aigua (aw) superior a 0,85. Valors d’aw inferiors a 0,7 poden inhibir el seu creixement.
Aquests virus també poden sobreviure a raigs ultraviolats superiors a 103 mJ/cm2, i resisteixen la radiació gamma de 2 a 4 kGy, que s’utilitza per tractar aliments.
L’home és l’únic reservori de la infecció per norovirus humans. Hi ha soques que infecten animals que són genèticament properes a les soques que infecten els humans, però no es coneix si presenten risc zoonòtic.
La dosi infectiva de Norovirus és relativament baixa, i es considera que la càrrega viral necessària per causar infecció en humans se situa entre 18 i 1.000 partícules virals.