C. perfringens pot donar lloc a dos tipus de malaltia; una forma lleu de malaltia ─la gastroenteritis, normalment lleu i autolimitada─ o una forma més aguda de malaltia ─l’enteritis necrosant─, que pot provocar septicèmia i pot arribar a causar la mort. La forma lleu de malaltia generalment comença de forma sobtada i dura menys de 24 hores. Els símptomes típics inclouen diarrees aquoses i còlics abdominals que apareixen entre 6 i 24 hores després de la ingesta d’aliments contaminats, amb un període d’incubació que sol ser de 8 a 12 hores.

Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 10). La producció de toxines en el tracte digestiu s’associa a l’esporulació.

Els infants, les persones grans i les persones immunocompromeses constitueixen els grups més vulnerables de la població d’infecció per C. perfringens, i experimenten símptomes aguts que poden durar 1-2 setmanes.

La forma més aguda de malaltia, l’enteritis necrosant, es caracteritza per dolor abdominal intens, vòmits, diarrea amb sang per una necrosi (mort del teixit) a les parets de l’intestí prim. Aquesta infecció pot ser mortal si no es tracta ràpidament i és més freqüent en àrees amb pràctiques de manipulació d’aliments inadequades o amb una dieta baixa en proteïnes. Sovint afecta infants i persones amb malnutrició en zones amb deficients condicions sanitàries.

C. perfringens es transmet principalment a través de la ingestió d’aliments contaminats amb espores o toxines bacterianes, especialment d’aliments cuinats en grans quantitats i després emmagatzemats a temperatures inadequades.

L’ampli rang de temperatura en el qual pot sobreviure C. perfringens té un impacte important sobre les condicions de seguretat de la preparació i emmagatzematge de menjar.

A més de la via alimentària, C. perfringens pot també causar infeccions en ferides o gangrena gasosa quan entra en teixits a través de lesions o traumes en entorns contaminats, com accidents o ferides quirúrgiques.

No hi ha transmissió directa documentada entre animals malalts i persones, ni entre persones malaltes i sanes.

C. perfringens és una de les causes més comunes de malalties transmeses per aliments a escala mundial i sovint es classifica com la tercera causa més freqüent d’intoxicació alimentària, després de Salmonellai Norovirus.

Segons l’informe de zoonosis de l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) i el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) del 2022, les toxines de C. perfringens presents en “altres carns vermelles o mescles de carns vermelles i els seus derivats” van ser la combinació agent/aliment que va causar el major nombre de casos de brots a la Unió Europea (UE) durant l’any 2022.

C. perfringens va ser responsable de 55 brots a la UE, l’any 2022, amb un total de 2.897 casos associats. Les principals fonts de contaminació van ser les carns, els productes carnis i les mescles d’aliments, seguides d’ous, derivats i, en menor mesura, d’aigua.

A Espanya, entre el 2018 i el 2023 es van detectar un total de 59 brots, amb 2.434 persones afectades. El brot de més magnitud en va ser un amb 266 casos procedents d’una escola infantil, que es va vincular a una refrigeració i un manteniment d’aliments incorrectes.

L’últim brot que hi ha hagut per C. perfringens es va donar el setembre de 2024 i va afectar 7 persones que havien menjat mandonguilles amb salsa en un establiment públic alimentari de Granada.

C. perfringens es relaciona especialment amb intoxicacions alimentàries associades a aliments rics en proteïnes, que es preparen en grans quantitats i es mantenen sovint a temperatures inadequades durant llargues hores.

Entre els aliments més susceptibles a la contaminació per aquest bacteri destaquen les carns ─vedella, porc i aus de corral─, així com els guisats i les salses que contenen carns o altres ingredients proteics. Quan aquests aliments es cuinen i es deixen refredar lentament o es mantenen a temperatura ambient per temps prolongat, les espores de C. perfringens –que són termoresistents i poden sobreviure a la cocció inicial– germinen i es multipliquen produint les toxines responsables de la intoxicació.

Cal respectar les bones practiques d’higiene:

1. Refredar ràpidament els plats elaborats: Refredar els aliments ràpidament després de la cocció per evitar que es mantinguin en la “zona de perill” de temperatura ─entre 10 °C i 60 °C─ durant massa temps.
2. No mantenir a temperatura ambient més de dues hores: Els aliments no s’han de deixar a temperatura ambient més de dues hores, ja que això pot permetre que els bacteris es multipliquin.
3. Mantenir el menjar refrigerat a temperatures inferiors als 10 °C-12 °C: Per evitar el creixement bacterià és recomanable mantenir els aliments refrigerats a temperatures inferiors a 5 °C.
4. Reescalfar ràpidament els plats elaborats fins a 75 °C just abans de consumir-los: És important assegurar-se que els aliments es reescalfin a una temperatura interna de 74 °C (o 75 °C) per tal d’eliminar qualsevol bacteri present. C. perfringens es multiplica ràpidament a la carn o en plats a base de midó, i a temperatures entre 30 °C i 50 °C. Mantenir els plats elaborats a aquestes temperatures durant temps permet la proliferació bacteriana fins a nivells crítics.

AESAN. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición. Informe del comitè científico sobre la protección de peligros biológicos de interés en seguridad alimentaria. (2022).

ANSES. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: Clostridium perfringens”. (2017).

Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Guia per a la Prevenció i el Control de les Toxiinfeccions Alimentàries. (2006)

EFSA. European Food Safety Authority. The European Union One Health 2022 Zoonoses Report. EFSA Journal. (2022).

European Comission. Alert and Cooperation Network. Annual Report. (2023).

European Comission. The Rapid Alert System for Food and Feed – Annual Report (2020).

FDA. US Food and Drug Administration. Bad Bug Book Handbook of Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins (Second Edition). (2022).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de las resistencias antimicrobianas en bacterias zoonósicas e indicadoras de personas, animales y alimentos en 2020. (2020).

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. Gobierno de España. Informe de Zoonósis «Una sola salud». (2022).

Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades. Gobierno de España. Brotes de transmisión alimentaria e hídrica en España, 2018- 2022. (2023).

 

Altres

Caballero Torre AE. Higiene Alimentos. Editorial Ciencias Médicas 1–387 (2008).

Wittry BC, Holst MM, Anderberg J, Hedeen N. Operational Antecedents Associated with Clostridium perfringens Outbreaks in Retail Food Establishments, United States, 2015–2018. 19, 209–216 (2022).