Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Clostridium perfringens

És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores es formen en condicions ambientals adverses i en l’aparell digestiu d’humans i animals. Sobreviu en el sòl i sediments, sent altament resistents a la calor. C. perfringensprodueix 4 toxines (A, B, C, D i E). Els patògens humans són l’A i C. La toxina alfa (lecitinasa) és produïda en major quantitat per C. perfringenstipus A. La toxina beta (necrosant i termolàbil) és produïda per C. perfringenstipus C. La malaltia transmesa pels aliments és habitualment causada per C. perfringenstipus A i ocasionalment pel tipus C 1, 3, 6, 7.
Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 108). La producció de toxines en el tracte digestiu s’associa amb la esporulació 3.

La malaltia generalment comença de forma sobtada i dura menys de 24 hores presentant diarrees aquoses i còlics abdominals dins de 6 a 24 hores (generalment en 8-12 hores). C. perfringens pot donar lloc a dos tipus de malaltia, una gastroenteritis normalment lleu i autolimitada o una forma més severa, la enteritis necrotitzant, que pot provocar septicèmia (ref.2).

Els nens i les persones grans constitueixen els grups més vulnerables de la població d’infecció per C. perfringens, experimentant símptomes severs que poden durar 1-2 setmanes (ref.2).

Les carns vermelles i d’aus són els aliments més freqüentment implicats en els brots d’intoxicació per C. perfringens. El peix i productes pesquers estan rarament implicats (ref.4). En els brots produïts a Espanya durant 2003, la carn va ser l’aliment implicat amb major freqüència (9 brots, 60%) (ref.5).

La majoria dels brots s’han associat a menjars en restaurants i institucions, són infreqüents els brots en la llar i poden ocórrer durant tot l’any amb un lleuger augment a l’estiu. En 2003, es van produir 15 brots per C. perfringensa Espanya, C. perfringensés una de les causes més comunes de malalties transmeses per aliments als Estats Units, estimant-se que es produeixen al voltant de 10.000 casos anualment 3, 5, 6.Durant el transcurs de l’any 2018, no hi ha hagut cap alerta sobre aquest patogen notificada pel RASFF en cap de les categories de productes alimentaris.

En la majoria dels casos, la causa de la intoxicació per C. perfringens és l’abús de la temperatura de conservació dels aliments després de cuinar i la multiplicació d’aquest microorganisme durant el refredament i emmagatzematge. C. perfringens s’associen comunament a plats a base de carns cuinades, productes carnis bullits, salses de carns, estofats, mandonguilles, etc. produïts en grans quantitats i refrigerades en condicions no adequades ref.3, 4, 7).

Respectar les bones practiques d’higiene:
– Refredar ràpidament els plats elaborats.
– No mantenir a temperatura ambient mes de dues hores.
– Mantenir el menjar refrigerat a temperatures inferiors als 10°C-12°C.
– Reescalfar ràpidament els plats elaborats fins a 75°C just abans de consumir-los. C. perfringens es multiplica ràpidament en la carn o en plats a base de midó i a temperatures entre 30°C i 50°C. Mantenir els plats elaborats en aquestes temperatures durant temps permet la proliferació bacteriana fins a nivells crítics (ref.2, 4).
    1. Caballero A., 2008. Temas de higiene de los alimentos. Ciencias Médicas. La Habana, Cuba.
    1. CDC, 2011. Clostridium perfringens. Disponible a: http://www.cdc.gov/foodborneburden/clostridium-perfringens.html
    1. U.S. Food and Drug Administration (FDA). 2012. Introduction Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. Clostridium perfringens.Second edition. Disponible a: http://www.fda.gov/Food/FoodSafety/FoodborneIllness/FoodborneIllnessFoodbornePathogensNaturalToxins
    1. EFSA, 2005. Opinion of the Scientific Panel on Biological Hazards on the request from the Commission related to Clostridium spp in foodstuffs. Disponible a: http://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/doc/199.pdf
    1. Instituto de Salud Carlos III, 2005. Boletín epidemiológico. Disponible a: http://bvs.isciii.es/mono/pdf/bes0507.pdf
    1. Organización Panamericana de la Salud. Diagnóstico e investigación epidemiológica de las enfermedades transmitidas por los alimentos. Intoxicación alimentaria debida a  perfringens(cie 10a05.2). Disponible a: http://publicaciones.ops.org.ar/publicaciones/publicaciones%20virtuales/libroETAs/modulo2/modulo2h.html
    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. ANSES, France. Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments. “Clostridium perfringens“. 2010. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2010sa0235Fi.pdf