Cryptosporidium spp.

El gènere Cryptosporidium pertany a la família Cryptosporidiidae i és un protozou paràsit del fílum Apicomplexa. Cryptosporidium inclou més de 25 espècies la meitat de les quals són potencialment capaces d’infectar les persones i els animals domèstics. Tot i que 26 espècies s’han associat a la infecció humana, 2 són responsables de la majoria dels casos: C. hominis i C. parvum.

El seu cicle vital no inclou hostes intermediaris, ja que la infecció es pot produir de manera orofecal directa, o a través de l’aigua o els aliments contaminats. La dosi infectiva és variable segons l’espècie i l’hoste.

La forma infectant del paràsit són els oocists, els quals s’excreten amb les femtes dels hostes infectats. Aquests oocists es poden trobar en aigües superficials i en sòls contaminats; i, les condicions climàtiques, inclòs el canvi climàtic, en poden afavorir la difusió, incrementant així el risc d’infecció, especialment en infants i en poblacions vulnerables a les zones urbanes.

Els oocists de Cryptosporidium són molt resistents i poden sobreviure períodes prolongats en condicions d’humitat i fred, que són les que es produeixen en l’emmagatzematge de productes frescos; resisteixen les concentracions habituals de clor en el tractament de l’aigua i són sensibles a la dessecació, l’escalfor, la congelació, la radiació ultraviolada i a diversos tractaments químics.

La supervivència dels oocists en el medi aquàtic està influenciada, entre altres causes, per la temperatura. En general, temperatures més altes i una major exposició a la llum solar redueixen la viabilitat dels oocists. La supervivència és millor a temperatures entre 4 °C i 20 °C. Els oocists de Cryptosporidium són viables i infecciosos a l’aigua i la femta fins a sis mesos a temperatures entre 0 i 30 ° C i fins a un any en aigua de mar. A temperatures superiors a 30 °C, la viabilitat dels oocists disminueix ràpidament, i a temperatures per sobre de 60 °C, els oocists es destrueixen. Per contra, temperatures de -20 ºC durant 5 dies n’inactiven el 80%, i a -70 ºC, n’inactiven els oocists directament.

Efectes sobre la salut

La criptosporidiosi és la infecció causada per Cryptosporidium, la qual cursa amb una àmplia gamma de manifestacions, des de formes asimptomàtiques fins a manifestacions greus que amenacen la vida. El període d’incubació té una mitjana de 7 dies, però pot variar de 2 a 10 dies. Normalment afecta l’intestí prim i el símptoma més freqüent és la diarrea aquosa, que pot estar acompanyada de dolor abdominal, febrícula, nàusees, vòmits, miàlgia, flatulència, anorèxia, malestar, deshidratació, pèrdua de pes i fatiga. Aquests símptomes solen ser de curta durada (1 a 3 setmanes) en persones amb immunocompetència; però en persones immunocompromeses poden ser crònics, més greus i extraintestinals, i poden afectar els conductes biliars i pancreàtics, l’estómac i el tracte respiratori (criptosporidiosi pulmonar o traqueal).

Els menors de dos anys són també molt susceptibles a la infecció, probablement a causa del risc de transmissió fecal-oral més gran, a la manca d’immunitat protectora per exposicions anteriors i a la relativa immaduresa immunològica. Les persones amb immunodepressió amb malalties del tracte biliar també corren el risc de tenir complicacions si adquireixen la infecció.

Actualment és el segon agent etiològic de diarrea en infants menors de 2 anys ─després del rotavirus─ als països desenvolupats.

Mode de transmissió

La forma de transmissió és per ingestió d’oocists.

Majoritàriament es una malaltia de transmissió hídrica per la ingesta involuntària d’aigua contaminada seguida del contacte amb animals.

Altres formes de transmissió, menys freqüents, que es poden donar principalment en treballs de laboratori, són el contacte amb bioaerosols o gotetes aerosolitzades amb l’oocist i la inoculació percutània accidental.

El personal mèdic i paramèdic, els ramaders i els veterinaris estan particularment exposats a aquest paràsit. En ambients laborals es dona principalment la transmissió directa de persona a persona o d’animal (principalment cries de remugants) a persona (zoonosi) per via fecal-oral, o la transmissió indirecta per fòmits, en tocar superfícies o objectes contaminats amb excrements, com ara joguines, accessoris de bany, canviadors i cubs de bolquers, etc.

La transmissió més gran es dona en zones amb males condicions higièniques (deficient sistema de sanejament). En els països de clima tropical és més freqüent els mesos càlids i humits mentre que, en els de clima temperat, com Espanya, és més freqüent a la tardor i l’hivern.

Alertes

Segons les últimes dades, l’any 2021 un total de 24 països de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu (UE/EEE) van notificar 4.476 casos confirmats de criptosporidiosi, fet que representa una incidència d’1,8 casos per 100.000 habitants. Sis països van representar el 94% de tots els casos confirmats, amb incidències que oscil·len entre un 1,8 i 16,7 casos per 100.000 habitants.

Com en anys anteriors, la majoria dels casos es van notificar a la tardor, assolint un pic al setembre, tot i que també es va observar un pic menor a la primavera, específicament a l’abril. A més, els infants de 0 a 4 anys van presentar la taxa de notificació més alta, amb 6,4 casos per 100.000 habitants.

A Espanya, entre el 2018 i el 2023, hi ha hagut només 1 sol brot amb 2 persones infectades que no van necessitar ingrés hospitalari.

Aliments associats

L’aigua és el principal vehicle de contaminació dels aliments, en particular l’aigua de la xarxa de distribució. Es considera que al voltant d’un 10% dels casos en persones poden ser alimentaris.

Algunes fruites, verdures i herbes, que es mengen crues o que no s’han cuinat adequadament, sobretot les recollides del terra, es poden contaminar per oocists infecciosos procedents de la terra o de l’aigua bruta utilitzada per al reg.

Els productes làctics i, més rarament, la carn es poden contaminar per contacte directe amb femta d’animals excretors o el seu entorn. Si aquests aliments no es renten, pasteuritzen o cuinen adequadament, poden contenir oocists.

Els mol·luscs bivalves crus o poc cuinats (ostres, musclos, cloïsses) poden retenir oocists, que es mantenen infecciosos dins l’aigua de mar.

Mesures de control

Control a les granges:

Utilitzar guants quan es manipulen animals malalts.
Proveir informació sobre la prevenció de la criptosporidiosi a qui manipula els animals.
Netejar i desinfectar les instal·lacions periòdicament.
Evitar l’acumulació de femta i assegurar l’assecatge d’estris i superfícies.
Garantir una ingesta adequada de calostre.
Mantenir una baixa densitat d’animals i limitar el contacte entre animals de diferents edats.
Aïllar els animals malalts i aplicar quarantena als nous animals.
Controlar els rosegadors i canviar els llits regularment.
Usar lactat d’halofuginona com a profilaxi, seguint recomanacions de la Comissió Europea.
Protegir les fonts d’aigua i netejar els abeuradors per evitar contaminació per Cryptosporidium.
Tenir en compte que els insectes poden actuar com a vectors mecànics transferint oocists dels excrements als aliments.

Productes hortofructícoles:

Aplicar bones pràctiques agrícoles i de fabricació per evitar contaminació per aigües fecals.
Evitar l’ús de fruites caigudes i garantir la qualitat de l’aigua de reg.
Utilitzar mètodes com ozonització i radiació ultraviolada per reduir els patògens.

Musclos bivalves: