- Control a nivell de granges:
Cal reforçar les mesures d’higiene si entrem en contacte amb animals malalts (amb guants, etc.); qui manipula els animals ha de disposar d’informació sobre la prevenció de la criptosporidiosi; s’han de netejar i desinfectar les instal·lacions periòdicament, impedir l’acumulació de femtes; cal utilitzar desinfectants vaporitzats, assegurar que les superfícies i els estris s’assequin; s’ha de permetre la ingesta adequada de calostre; s’ha de procurar una baixa densitat d’animals; cal limitar el contacte entre animals de diferents edats; s’ha d’aïllar els animals malalts; cal aplicar quarantenes els animals que entren nous; cal controlar els rosegadors, i s’ha de canviar els llits higiènicament. L’aplicació de lactat d’halofuginona és una bona profilaxi. Cal tenir present que els insectes actuen com a vectors mecànics i transferir els oocists dels fangs i els purins als aliments. És fonamental disposar d’aigua no contaminada per Cryptosporidium, de manera que cal protegir les fonts i dipòsits dels excrements i insectes, i netejar regularment els abeuradors.
- Pels productes hortofructícoles:
El mitjà més eficaç és aplicar bones pràctiques agrícoles (BPA) durant la producció primària, les bones pràctiques de fabricació (BPF) durant el tractament i les bones pràctiques higièniques (BPH) abans del consum. Les BPA suposen evitar regar amb aigües fecals, l’aplicació de fertilitzants no orgànics, així com assegurar que els animals domèstics i silvestres no accedeixin a les zones de cultiu. Quan el reg de fruites i hortalisses es fa per aspersió, cal tenir molt en compte la qualitat de l’aigua que s’utilitza. No s’han d’utilitzar les fruites que han caigut a terra.
Els oocists són resistents a les concentracions de clor que s’utilitzen normalment per a la desinfecció de l’aigua i són notablement estables a baixes temperatures. Resisteixen el lleixiu pur durant 10 minuts. L’exposició prolongada de l’aigua als productes desinfectants habituals i en dosis altes comporta la formació de compostos secundaris no desitjats i, per tant, és incompatible en l’aplicació als aliments. Els tractaments amb radiació ultraviolada, amb ozó o ultrafiltració de membrana de les aigües residuals abans de l’ús per al reg redueixen la quantitat de patògens viables, inclosos els oocists de Cryptosporidium. Durant el tractament dels aliments si es reutilitza l’aigua potable, cal garantir que es tracta adequadament per mantenir-ne la potabilitat i que els procediments de desinfecció inactiven els oocists de Cryptosporidium. Si no es pot evitar la contaminació i l’eliminació a través del rentat, llavors s’han d’aplicar procediments d’inactivació a posteriori. No hi ha desinfectants que siguin eficaços contra el criptosporidi. Tenint en compte que el desinfectant més utilitzat és el clor, l’eficàcia de la cloració per inactivar els oocists de Cryptosporidium en productes frescos depèn de diversos factors, i és essencial el temps de contacte. Per a alguns productes delicats com la fruita tova (maduixes, gerds, etc.), aquest tractament pot ser ineficaç pel poc temps de contacte que cal aplicar per no malmetre el producte. El dicloroisocianurat de sodi (NaDCC) es pot aplicar en productes frescos vegetals i fruites en l’àmbit domèstic i en la restauració. També es pot aplicar el diòxid de clor gasós i una combinació d’àcid levulínic i dodecilsulfat sòdic (SDS). La radiació dels productes frescos (ultraviolada, amb cobalt-60), el tractament per alta pressió hidroestàtica i l’ozonització també són eficaços.
En les zones de cultiu de bivalves, els oocists de Cryptosporidium són un element que cal tenir en compte. Cal, com a mínim, tres dies de depuració amb aigua de mar neta per eliminar els oocists. Segons les condicions de l’entorn, poden caldre períodes més prolongats.
El criptosporidi es pot controlar en carns curades per la salinitat i la baixa activitat d’aigua. La cocció, com també rentar les canals de boví amb aigua a 85 °C (recomanat per a la descontaminació de patògens bacterians), són eficaces.
Cryptosporidium no sobreviu en begudes carbonatades, i la pèrdua de viabilitat també s’ha observat en la cervesa (inclosa la cervesa sense alcohol), cosa que s’associa a un pH baix. D’altra banda, s’ha demostrat que la pasteurització HTST (a alta temperatura en poc temps) els oocists s’inactiven; en canvi, els oocists viables en la llet no s’inactiven pel procés de fermentació utilitzat per a la fabricació de iogurt. El procés de mescla i congelació en la fabricació de gelats provoca aparentment la pèrdua completa de la viabilitat. Les pressions ultraelevades, la pasteurització HTST, i la radiació ultraviolada i l’aplicació d’àcids orgànics combinats amb peròxid d’hidrogen són eficaços en la sidra.
