Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Norovirus

Descarregar

Deu el nom a un brot produït a Norwalk, Ohio (Estats Units), el 1972. Norovirus és el prototip d’una família els Calciviridae, petits virus d’estructura rodona (SRSV) que contenen una cadena d’ARN. Aquests virus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. Els norovirus resisteixen temperatures de 60°C durant tres minuts i 100°C durant un minut. Suporten raigs ultraviolats superiors a 103 mJ/cm2. Resisteixen la radiació gamma de 2 a 4 kGy, que s’utilitza per tractar aliments. Els norovirus resisteixen els pH àcids (pH 2 durant 30 minuts a 37°C) o bàsics (pH 12 durant 30 minuts a 37°C). S’inactiven amb dosis d’hipoclorit de sodi superiors a 300 ppm, a diferència dels bacteris, en què només cal una dosi de 70 ppm (durant 5 minuts). L’home és l’únic reservori de la infecció per norovirus humans. Hi ha soques que afecten animals genèticament properes a les soques humanes, però no es coneix si presenten risc zoonòtic. La recombinació entre virus de diferents genotips és infreqüent. Els norovirus es transmeten directament de persona a persona a través de les mans o per inhalació d’aerosols expel•lits dels vòmits, o indirectament, a través d’aliments, aigua o superfícies contaminats (ref.1, 2, 9).

Descarregar

D’acord amb l’informe d’EFSA, norovirus són els agents principals de gastroenteritis agudes a Europa que afecten a totes les edats. La malaltia es caracteritza per l’aparició sobtada de vòmits o de diarrea després d’una incubació curta, entre 24 a 48 hores. La majoria de les infeccions remeten espontàniament en menys de 2-3 dies però s’han observat formes cròniques en persones immunodeprimides (ref.1, 2, 8, 9).

La malaltia és més freqüent en adults i joves que en infants 1. Les persones d’edat avançada i les persones amb patologies cròniques i immunicompromeses poden desenvolupar infeccions greus i perllongades (ref.1, 2, 9). A Europa hi ha una forta estacionalitat, predominant a l’hivern, encara que s’han descrit epidèmies puntuals a la primavera i l’estiu.

Aquests virus estan presents en totes les regions del món. A Europa hi ha una forta estacionalitat, predominant a l’hivern, encara que s’han descrit epidèmies puntuals a la primavera i l’estiu. L’any 2017 va haver-hi 211 brots a la UE, el que suposà el 4,2% del total de brots de zoonosis, afectant a 6550 persones, amb un 2,3% d’hospitalitzacions11. A Catalunya, el nombre de brots declarats en el període 2011-2016 es manté estable oscil·lant entre els 9 i els 25 brots a l’any. L’any 2016 va destacar el brot per Norovirus present en aigua embotellada, que va cridar molt l’atenció dels mitjans pel volum d’afectats i el tipus de producte implicat 4, 10.

S’han confirmat com a fonts importants d’exposició l’aigua de consum i una gran varietat d’aliments amb contaminació fecal humana. S’han associat nombrosos brots amb diverses fonts d’aigües contaminades, com ara aigua de consum, gel, aigua de transatlàntics i aigües recreatives. També s’ha detectat com a font de brots marisc recollit en aigües contaminades amb aigües residuals. La carn, els gelats i les fruites també
han estat associats a brots 1, 3. Des del 2017 hi ha hagut 100 notificacions al RASFF, el 70% d’elles associades a bivalves, majoritàriament ostres, i el 30% restant a fruites i verdures.

Qualsevol aliment és susceptible de transmetre el virus i la contaminació pot tenir lloc al llarg de totes les etapes de la cadena alimentària, però són la fruita i els vegetals frescos i els mol·luscs bivalves cultivats en aigües contaminades els aliments implicats en la majoria dels brots. Els virus no es multipliquen en els aliments, però són molt persistents i, per exemple, són viables durant setmanes en els vegetals frescos. La ingestió de cloïsses i ostres crues o poc cuites representen també un alt risc d’infecció (ref.1, 2).

-­ Els agricultors que conreen vegetals i hortalisses de consum fresc han de controlar la qualitat de les aigües de reg, i sobretot, formar als treballadors en matèria d’higiene.
-­ La neteja de vegetals i la desinfecció únicament pot ser eficaç si la càrrega viral de la matèria primera és baixa.
-­ Els criadors de mol·luscs han de vetllar per la qualitat de les aigües de les zones de cultiu.
– Cal respectar una higiene rigorosa de les mans a fi d’impedir la transmissió als aliments o la propagació del virus a les instal·lacions i superfícies.
-­ A mes es convenient disposar d’un pla de neteja i desinfecció específic per a situacions de risc, com en el cas d’operaris malalts.
-­ Les empreses alimentàries que elaboren aliments per a consum han de preveure aquest perill i avaluar el risc en els seus plans de APPCC (ref.1, 9).

    1. Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA). ACSA Brief, Riscos emergents “Norovirus”. ACSA, 2011. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/web/.content/Documents/eines_i_recursos/acsaBrief/acsabrief_norovirus_enero16.pdf

 

    1. FDA, Bad Bug Book: Introduction Foodborne Pathogenic Microorganisms and Natural Toxins Handbook. The Norwalk virus family.  Disponible a: https://www.fda.gov/food/foodborne-pathogens/bad-bug-book-second-edition

 

    1. WHO, Hojas de información microbiológica. Disponible a: http://www.who.int/water_sanitation_health/dwq/gdwq3_es_11.pdf

 

    1. Canal Salut, Butlletí Epidemiològic de Catalunya. Disponible a:  http://canalsalut.gencat.cat/ca/actualitat/llista_butlletins/salut_publica/butlleti_epidemiologic_de_catalunya/

 

    1. Lopman , Vennema H., Kohli E., Pothier P., Sanchez A., Negredo A., Buesa J., Schreier E., Reacher M., Brown D., 2004. Increase in viral gastroenteritis outbreaks in Europe and epidemic spread of new norovirus variant. The lancet 363, 682-688.

 

    1. Instituto de salud Carlos III, Boletín epidemiológico. Disponible a: http://bvs.isciii.es/mono/pdf/bes0507.pdf

 

    1. Domínguez , Torner N., Ruíz L., Martínez A., Barrabeig I., Camps N., Godoy P., Minguell S., Parrón I., Pumarés A., 2008. Aetiology and epidemiology of viral gastroenteritis outbreaks in Catalonia (Spain) in 2004-2005. Journal of Clinical Virology 43, 126-131.

 

    1. CDC, Prevent the Spread of Norovirus. Disponible a: http://www.cdc.gov/Features/Norovirus/

 

    1. Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail. ANSES, Fiche de description de danger biologique transmissible par les aliments: “Norovirus”. 2011. Disponible a: http://www.anses.fr/sites/default/files/documents/MIC2011sa0036Fi.pdf

 

    1. ACSA, 2016. Memòria anual sobre la situació de la seguretat alimentària a Catalunya, 2016. Disponible a: http://acsa.gencat.cat/ca/agencia/memoria-sobre-la-situacio-de-la-seguretat-alimentaria/

 

  1. EFSA, 2017. The European Union summary report on trends and sources of zoonoses, zoonotic agents and food-borne outbreaks in 2017. EFSA Journal 2018; 16(12):5500. Disponible a: https://ecdc.europa.eu/en/publications-data/european-union-summary-report-trends-and-sources-zoonoses-zoonotic-agents-and-10

Tipus d'aliments