Toxoplasma gondii pertany a la família Sarcocystidae i és un protozou paràsit, intracel·lular obligat, que és l’agent causant de la toxoplasmosi.
Els hostes definitius de T. gondii són els felins, i als seus intestins habiten les fases adultes del paràsit que produeixen els oocists. Aquests s’alliberen a través de les femtes i poden romandre viables a terra durant un any o més. Els oocists són altament resistents i poden ser transportats per vectors com insectes i cucs. El cicle del paràsit implica la multiplicació asexual en mamífers homeoterms i aus (hostes intermediaris) i la multiplicació sexual en gats i altres fèlids (hostes definitius).
Pràcticament tots els animals de sang calenta poden actuar com a hostes intermediaris de T. gondii. Aquests animals s’infecten principalment per via alimentària. Un cop a l’hoste intermediari, els oocists evolucionen a taquizoïts, una forma mòbil que es dissemina ràpidament a través de la sang o la limfa, colonitzant diversos teixits. Amb el temps, els taquizoïts es transformen en bradizoïts, una forma latent que s’encapsula en quists dins dels teixits musculars i cerebrals, on poden romandre viables durant anys.
Toxoplasma gondii és un paràsit que creix en un rang de pH òptim entre 6,0 i 7,2, i la seva viabilitat es veu inhibida a pH inferiors a 4,0 o superiors a 9,0. La temperatura té un paper determinant en la seva supervivència, ja que es manté viable entre 20 ºC i 37 ºC, però és destruït a partir de 65 ºC, i la congelació a -12 ºC o inferior durant almenys 24 hores també elimina els oocists. El paràsit necessita un nivell d’activitat d’aigua (aw) mínim de 0,92 per mantenir-se viable.
En humans, la dosis infectiva no és coneguda però dosis molt baixes d’oocists, quists i taquizoïts poden ser suficients per causar infecció.