Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Toxoplasma gondii pertany a la família Sarcocystidae i és un protozou paràsit, intracel·lular obligat, que és l’agent causant de la toxoplasmosi.

Els hostes definitius de T. gondii són els felins, i als seus intestins habiten les fases adultes del paràsit que produeixen els oocists. Aquests s’alliberen a través de les femtes i poden romandre viables a terra durant un any o més. Els oocists són altament resistents i poden ser transportats per vectors com insectes i cucs. El cicle del paràsit implica la multiplicació asexual en mamífers homeoterms i aus (hostes intermediaris) i la multiplicació sexual en gats i altres fèlids (hostes definitius).

Pràcticament tots els animals de sang calenta poden actuar com a hostes intermediaris de T. gondii. Aquests animals s’infecten principalment per via alimentària. Un cop a l’hoste intermediari, els oocists evolucionen a taquizoïts, una forma mòbil que es dissemina ràpidament a través de la sang o la limfa, colonitzant diversos teixits. Amb el temps, els taquizoïts es transformen en bradizoïts, una forma latent que s’encapsula en quists dins dels teixits musculars i cerebrals, on poden romandre viables durant anys.

Toxoplasma gondii és un paràsit que creix en un rang de pH òptim entre 6,0 i 7,2, i la seva viabilitat es veu inhibida a pH inferiors a 4,0 o superiors a 9,0. La temperatura té un paper determinant en la seva supervivència, ja que es manté viable entre 20 ºC i 37 ºC, però és destruït a partir de 65 ºC, i la congelació a -12 ºC o inferior durant almenys 24 hores també elimina els oocists. El paràsit necessita un nivell d’activitat d’aigua (aw) mínim de 0,92 per mantenir-se viable.

En humans, la dosis infectiva no és coneguda però dosis molt baixes d’oocists, quists i taquizoïts poden ser suficients per causar infecció.

La toxoplasmosi és una infecció comuna en humans i animals, amb una àmplia distribució mundial.

La majoria de les infeccions no produeixen símptomes i quan en produeixen, en la població general solen ser lleus, com augment de volum dels ganglis limfàtics del cap i del coll, mal de cap, febre, dolors musculars, mal de coll i, menys comunament, malalties de la vista amb pèrdues de visió. La durada dels símptomes és variable (d’unes setmanes a mesos).

El període d’incubació de la toxoplasmosi és d’1 a 3 setmanes després de l’exposició al paràsit. En individus immunocompetents, les infeccions solen ser asimptomàtiques o es manifesten amb símptomes lleus i autolimitats, com febre, augment de ganglis limfàtics (sobretot al cap i al coll), dolors musculars, mal de cap i, en casos menys comuns, alteracions oculars amb pèrdua de visió. Els símptomes poden durar des de poques setmanes fins a diversos mesos, però rarament persisteixen o empitjoren.

En dones embarassades, la infecció durant la gestació o poc abans pot causar avortaments o malformacions congènites amb seqüeles neurològiques importants per al fetus, o lesions oculars o en altres òrgans.

En persones immunocompromeses, els símptomes poden ser greus, com afectació cerebral (la més freqüent), afectació ocular (visió borrosa) i afectació pulmonar.

En la població general, la majoria de les infeccions amb Toxoplasma gondii són asimptomàtiques o causen símptomes lleus. Les persones amb una probabilitat més alta de presentar símptomes de la malaltia després d’una exposició al paràsit per via alimentària són:

  • Dones embarassades seronegatives a toxoplasmaexposades durant la gestació, amb risc de transmissió al fetus, que pot patir afectacions greus. La gravetat de la malaltia depèn de la fase de gestació en el moment de la infecció.
  • Persones immunocompromeses,que, en cas de primoinfecció, solen presentar símptomes per la feblesa del sistema immunitari i, en cas de ser seropositives a toxoplasma, estan exposades a la reactivació de la infecció quan la immunitat cel·lular està afeblida.

La toxoplasmosi no es transmet entre humans, excepte en el cas de la transmissió vertical, de la mare al fetus, que s’anomena toxoplasmosi congènita.

Les principals vies alimentàries de transmissió són la carn, especialment la d’animals que pasturen, que pot contenir el paràsit enquistat. Les carns d’oví, porcí i carns de caça (senglar, cérvol…) són les que presenten un risc més alt.

Una altra via de contaminació és a través dels excrements de gat o de terra contaminada (hort, jardí), que poden contenir oocists.

La toxoplasmosi és una malaltia poc freqüent i la majoria de casos són deguts a la toxoplasmosi congènita.

A Europa, segons l’últim informe del Centre Europeu per a la Prevenció i Control de Malalties (ECDC) de l’any 2021, es van registrar 150 casos confirmats de toxoplasmosi congènita, que representaven una incidència de 5,51 casos per cada 100.000 naixements vius. França és el país amb el major nombre de casos reportats, amb una incidència de 16,9 casos per 100.000 habitants, seguida de Polònia (3,7), República Txeca (3,6), Portugal (2,4) i Alemanya (1,4).

A Espanya, la seroprevalença de toxoplasmosi entre la població general és aproximadament del 32,3%, segons l’ECDC. Aquesta prevalença reflecteix infeccions passades o actuals, moltes de les quals són asimptomàtiques o lleus en persones sanes. La majoria de casos documentats es detecten en persones  immunocompromeses.

A Espanya, al 2021, es van notificar 2 casos de toxoplasmosi congènita, mentre que al 2022 se’n van notificar 3.

En relació amb la detecció de T. gondii al 2022, a Espanya es van analitzar un total de 153 mostres de les espècies ovina i caprina, de les quals 15 van resultar positives. La major positivitat es va detectar en l’espècie caprina, amb un percentatge del 25,0%. A la Unió Europea, la major taxa de positivitat es va observar en petits remugants, amb un 28,9%, seguits del bestiar porcí (11,0%) i boví (4,3%). També es va detectar la presència de T. gondii en altres espècies d’animals de granja (0,8%), mascotes (12,4%) i animals de zoològic (5,0%).

Els principals aliments causants de toxoplasmosi són la carn crua o insuficientment cuinada contaminada per quists de T. gondii  i els vegetals i l’aigua contaminada per oocists.

La carn d’oví, porcí (porcs criats a l’aire lliure) i cérvol són les de més risc. També s’ha esmentat el paper de les aus de corral (ous i pollastre).

Els aliments es poden contaminar per contaminació creuada a través de mans, estris o utensilis i/o altres aliments contaminats, o perquè hagin estat en contacte accidentalment amb femtes de gat portador de T. gondii.

  • Cocció adequada dels aliments: cuinar els aliments a una temperatura interna superior als 65 ºC per assegurar la destrucció dels oocists de gondii.
  • Neteja de verdures i fruites: s’han de netejar les verdures i hortalisses, en especial si porten terra i es mengen crues per eliminar els oocists, així com la fruita que es consumeix amb pell.
  • Rentat de mans: cal rentar-se les mans per manipular carns crues, i/o aliments

que poden estar infectats per oocists. S’han de rentar les mans després de tocar un gat o qualsevol objecte que hagi tocat el gat.

  • Neteja i desinfecció de les superfícies de treball: s’han de netejar i desinfectar els estris, utensilis i les superfícies de treball de la cuina.
  • Control de vectors: implantar programes de control de vectors, com la desratització i la desinsectació, és essencial per mantenir l’espai de treball lliure de rosegadors i insectes que podrien ser vectors de Toxoplasma gondii.
  • Ús de guants i roba de treball: cal posar-se guants per treballar al jardí i per a qualsevol contacte amb la terra, i rentar-se les mans posteriorment.

L’aplicació de l’anàlisi de perills i punts de control crític (APPCC) i l’aplicació de pràctiques correctes d’higiene garanteix el compliment de les mesures preventives.

Tipus d'aliments