El VHA és l’agent causant de l’hepatitis A, una malaltia amb uns símptomes que poden ser des de lleus fins a greus. En un nombre important de casos es pot desenvolupar com una síndrome pseudogripal. El quadre clínic es caracteritza per insuficiència hepàtica amb febre, fatiga, inapetència, nàusees, dolor d’estómac, orina de color fosc i icterícia (coloració groguenca de la pell i escleròtica ocular), anorèxia i pèrdua de pes. La major part de les persones es recuperen en un parell de setmanes i es resol en més d’un 99 % dels casos sense seqüeles. El període d’incubació és aproximadament de dues a set setmanes.

L’hepatitis A és més freqüent en nens, encara que la majoria no presenten símptomes en contreure el virus. Els adults tenen més probabilitats que els nens de desenvolupar-ne els símptomes. La freqüència i la gravetat de la malaltia augmenta amb l’edat. S’han observat formes fulminants en hepatòpates crònics.

Els humans són els únics reservoris de l’hepatitis A. El VHA es transmet per via fecal-oral de persona a persona i pot ser transmès a través d’aliments i aigua contaminats.

L’hepatitis A és la forma més comuna d’hepatitis aguda arreu del món, però és poc freqüent a Europa.

En general, la segona meitat de l’any (a finals d’estiu i la tardor) presenta el nombre més alt de casos documentats d’hepatitis A. S’estima que entre el 20 % i el 50 % dels adults als països desenvolupats han estat infectats i han desenvolupat immunitat. Als països en desenvolupament, es calcula que el 90 % dels adults poden haver estat afectats.

A la Unió Europea (UE), la taxa de casos confirmats d’hepatitis A es va mantenir entre 2,4 i 2,8 per 100.000 habitants entre els anys 2012-2016. El 2016 es varen comptabilitzar uns 90 brots, que representen l’1,8 % dels brots de toxiinfeccions alimentàries.

A Catalunya les notificacions del virus de l’hepatitis A augmentaren un 212,9 % l’any 2014 respecte al 2013 (31 casos l’any 2013 i 97 el 2014); en canvi, l’any 2015 disminuïren un 11,3 % (86 casos). El virus afecta, principalment, els homes (56,3 %) i els grups d’edat d’infants d’1-9 anys (36,7 %), seguit dels de 20-49 anys (33,4 %). Tanmateix, segons el conjunt mínim bàsic de dades (CMBD), entre el 2006 i el 2016 hi va haver uns 50 casos declarats cada any.

L’any 2022, a la UE, 30 països van notificar 4.548 casos d’hepatitis A, segons l’informe del Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), la qual cosa representa una incidència d’un cas per cada 100.000 habitants. No obstant això, 20 països d’Europa van registrar incidències inferiors a un cas per cada 100.000 habitants. Els països amb les taxes de notificació més altes van ser Hongria (5,5), Croàcia (5,3), Romania (4,8) i Bulgària (4,4). Aquestes incidències en l’àmbit europeu han sigut similars a les de 2020 i 2021, però es van mantenir inferiors els anys previs a la pandèmia de la COVID-19.

Respecte a brots de transmissió alimentària a Europa, segons les últimes dades disponibles, es van notificar 7 brots d’hepatitis A el 2020 i 20 brots el 2019.

A Espanya, l’any 2022 es van notificar 304 casos d’hepatitis A, amb una incidència acumulada de 0,53 casos per cada 100.000 habitants. Aquesta xifra representa un lleuger augment respecte als 209 casos registrats l’any 2021, però continua sent inferior a les incidències reportades abans de la pandèmia de la COVID-19.

Entre 2018 i 2023, a Espanya es van notificar cinc brots de transmissió alimentària, que van afectar 76 persones, i un brot de transmissió hídrica que va afectar dues persones.

Segons el Sistema d’Alerta Ràpida per a Aliments i Pinsos (RASFF), durant el 2024, s’han notificat sis alertes per hepatitis A en aliments: quatre relacionades amb fruites i verdures, i dues relacionades amb mol·luscs bivalves.

Hi ha dues categories d’aliments implicades segons la via de contaminació:

• ­ Productes vegetals i marisc contaminats per regar o cultivar en una zona amb aigua contaminada.
• ­ Productes a punt per consumir contaminats per la manipulació d’un operari infectat.

Recomanacions als operadors:

• ­ El personal de cuina i els manipuladors d’aliments en general, especialment si els aliments es mengen crus o lleugerament cuits, han de ser conscients del risc fecal-oral i de la higiene alimentària. El personal ha de conèixer la importància de no manipular els aliments si presenta símptomes d’hepatitis.

• ­ El personal manipulador d’aliments, i especialment el personal de cuina, ha d’estar sensibilitzat respecte a aquest risc i les pràctiques higièniques de manipulació d’aliments.

• ­ El compliment dels procediments en neteja i desinfecció, i la selecció de matèries primeres (origen, procedència geogràfica, risc de contaminació viral, etc.) contribueixen a un millor control del risc viral.

El VHA és resistent als mètodes clàssics de conservació com la refrigeració i la congelació i s’inactiva amb tractaments tèrmics intensos.