Preparats per a lactants/Aliments infantils - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/preparats-per-a-lactants-aliments-infantils/ Mapa de perills alimentaris Tue, 10 Sep 2024 11:44:33 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.2.6 https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png Preparats per a lactants/Aliments infantils - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/preparats-per-a-lactants-aliments-infantils/ 32 32 Semicarbazida (SEM) https://mapaperills.uab.cat/perill/semicarbazida-sem/ Thu, 01 Jun 2023 17:22:58 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=672 La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s’usa com un indicador de l’ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d’origen animal. La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu... veure detalls

L'entrada Semicarbazida (SEM) ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s’usa com un indicador de l’ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d’origen animal. La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu que s’utilitza en juntes de PVC de tapes de pots i botelles. En alguns països (EUA, Canadà, Brasil), l’azodicarbonamida també s’utilitza com un additiu alimentari per al seu ús com agent blanquejador de la farina de cereals i com a condicionador de massa (ref.3).

L'entrada Semicarbazida (SEM) ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Estany https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/ Thu, 01 Jun 2023 17:19:08 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=669 Fitxa en construcció

L'entrada Estany ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Fitxa en construcció

L'entrada Estany ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Compostos perfluoroalquilats (PFA) https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/ Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=668 Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica.... veure detalls

L'entrada Compostos perfluoroalquilats (PFA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d’aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d’utensilis de cuina, embolcalls i envasos 1, 4, 5. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.

El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹. No existeixen límits en aliments a la UE

L'entrada Compostos perfluoroalquilats (PFA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Zearalenona https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/ Thu, 01 Jun 2023 16:55:31 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=663 La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves... veure detalls

L'entrada Zearalenona ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades 3, en base al seus efectes estrogènics en porcs.

L'entrada Zearalenona ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Productes fitosanitaris https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/ Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=661 Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

L'entrada Productes fitosanitaris ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

L'entrada Productes fitosanitaris ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Patulina https://mapaperills.uab.cat/perill/patulina/ Thu, 01 Jun 2023 16:44:43 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=660 La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per Penicillium i Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de l’aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17 °C en poma. No... veure detalls

L'entrada Patulina ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per Penicillium i Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de l’aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17 °C en poma. No obstant això, la producció de toxina es pot produir entre 0 i 25 °C. Se n’inhibeix la producció quan el fong se sotmet a una atmosfera amb una proporció de CO2 del 3% i O2 del 2% a 25°C 1.
S’ha establert que la ingesta diària màxima tolerable provisional de PAT és 0,4 µg/kg de pes corporal, en base als efectes observats en la disminució de pes i en la mortalitat per inflamació pulmonar i laringotraqueal en rates 3,4.

L'entrada Patulina ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Ocratoxines https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/ Thu, 01 Jun 2023 16:41:54 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=659 Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els... veure detalls

L'entrada Ocratoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata 1.

L'entrada Ocratoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Micotoxines https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/ Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=658 Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... veure detalls

L'entrada Micotoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 1, 2, 3, 4.

L'entrada Micotoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Melamina https://mapaperills.uab.cat/perill/melamina/ Thu, 01 Jun 2023 16:37:47 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=657 La melamina (C3H6N6) és una substància obtinguda en grans quantitats principalment de la producció de resines utilitzades per fabricar laminats, plàstics i recobriments emprats en materials en contacte amb els aliments. També s’ha utilitzat per a la fabricació de materials retardants de flama. A més, és un metabòlit de la ciromazina, un medicament veterinari i... veure detalls

L'entrada Melamina ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> La melamina (C3H6N6) és una substància obtinguda en grans quantitats principalment de la producció de resines utilitzades per fabricar laminats, plàstics i recobriments emprats en materials en contacte amb els aliments. També s’ha utilitzat per a la fabricació de materials retardants de flama. A més, és un metabòlit de la ciromazina, un medicament veterinari i pesticida1.

La melamina, rica en nitrogen, s’addiciona de manera fraudulenta als productes alimentaris per augmentar-ne aparentment el contingut proteic2. La melamina es degrada a amelina, amelida i àcid cianúric, que en causen la toxicitat1,2. L’exposició a la melamina pot provocar la formació de cristalls en les vies urinàries que poden causar tubolopaties proximals i també la mort3. El Comitè Permanent de Plantes, Animals, Aliments i Pinsos de la Comissió Europea va establir una ingesta diària admissible (IDA) per la melamina de 0,5 mg/kg que, posteriorment, a l’abril del 2010, va ser revisada per l’EFSA, que en va proposar una IDA inferior de 0,2 mg/kg3.

El cas més greu dels incidents amb melamina es va produir l’any 2008 a la Xina, on es va adulterar amb melamina llet per a infants i productes per a nadons, i va causar així la mort de 6 infants i problemes renals en més de 200.0002.

L'entrada Melamina ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Fumonisines https://mapaperills.uab.cat/perill/fumonisines/ Thu, 01 Jun 2023 16:23:26 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=652 Les fumonisines són produïdes per Fusarium verticillioides, F. proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el panís 1,2. Les fumonisines són compostos polars molt estables. Es divideixen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més... veure detalls

L'entrada Fumonisines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les fumonisines són produïdes per Fusarium verticillioides, F. proliferatum i altres espècies del gènere Fusarium, que es poden trobar com a contaminants naturals en cereals de tot el món, especialment el panís 1,2. Les fumonisines són compostos polars molt estables. Es divideixen en cinc grups: A, B, C, P i H. Les fumonisines del grup B són les més comunes en la natura i la més freqüent del grup és la B1, encara que també s’han detectat les fumonisines B2 i B3 en els aliments. Les fumonisines inhibeixen l’enzim esfingosina-N-acetiltrensferasa, cosa que causa un cúmul de esfingonina i esfingonsina en les cèl·lules i una disminució d’esfigolípids necessaris per mantenir la membrana cel·lular. El resultat és un dany cel·lular, pertorbació del cicle de renovació dels teixits, que pot derivar en mort cel·lular i necrosi dels teixits 2.
El Comitè Científic de l’Alimentació (Comissió Europea)3 havia ratificat el nivell d’ingesta provisional màxim tolerable de 2µg/kg pc per dia, que va establir el Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) el 2000, a partir dels efectes nefrotòxics i carcinògens observats en rates. Però recentment el panell CONTAM de l’EFSA va fer una avaluació per a fixar un valor de referència basat en paràmetres de salut (HBGV) per al grup de les fumonisines i les seves formes modidificades9 i va establir una ingesta diària tolerable (IDT) per la FB1 de 1 μg/kg pc per dia en base a la incidència augmentada de megalohepatòcits en estudis crònics en ratolí. En aquesta IDT s’hi van incloure la FB2, FB3 i FB4, com a IDT grupal, però es van excloure les formes modificades de les fumonisines.

L'entrada Fumonisines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]>