Xarops - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/xarops/ Mapa de perills alimentaris Wed, 13 Nov 2024 13:33:00 +0000 ca hourly 1 https://wordpress.org/?v=6.2.6 https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png Xarops - Mapa Perills https://mapaperills.uab.cat/aliments/xarops/ 32 32 Productes fitosanitaris https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/ Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=661 Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

L'entrada Productes fitosanitaris ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

L'entrada Productes fitosanitaris ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Micotoxines https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/ Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=658 Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... veure detalls

L'entrada Micotoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 1, 2, 3, 4.

L'entrada Micotoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Aflatoxines https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/ Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=604 Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... veure detalls

L'entrada Aflatoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B1 i G1 com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M1 com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL10 de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B1 com a valor de referència.

L'entrada Aflatoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Plom https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/ Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=290 El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a... veure detalls

L'entrada Plom ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva 1, 2.

El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens 1, 2:

  • Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA).
  • Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA).
  • Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).

L'entrada Plom ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Mercuri https://mapaperills.uab.cat/perill/mercuri/ Tue, 30 May 2023 07:27:31 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=289 El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn... veure detalls

L'entrada Mercuri ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn de la forma química en la qual és present, sent en forma els compostos orgànics mes tòxics que en forma de metall o de sals inorgàniques. El metilmercuri és la forma més tòxica dels compostos orgànics d’aquest metall i és classificat com un dels sis compostos químics més tòxics en el medi ambient segons l’Organització Mundial de la Salut 1, 4.

L’EFSA va revaluar el mercuri i el metilmercuri el 2012 i ha establert una ingesta setmanal tolerable (TWI) del mercuri inorgànic de 4 μg/kg de pes corporal. Per al metilmercuri ha establert una TWI d’1,3 μg/kg de pes corporal 7.

L'entrada Mercuri ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Arsènic https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/ Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=283 L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques... veure detalls

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.

La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina 1, 3.

El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.

A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o benchmark dose lower level que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.

L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010) 2, 5, 6.

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Escherichia coli https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/ Thu, 11 May 2023 06:42:11 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=193 Escherichia coli  és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen... veure detalls

L'entrada Escherichia coli ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Escherichia coli  és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen la secreció de fluids. L’etiologia d’aquesta malaltia és similar al còlera. ii) Enteropatògena (EPEC): el mecanisme de virulència és similar a la de Shigella dysenteriae. iii). Enteroinvasiva (EIEC). iv) Verocitotoxigènica (VTEC): no totes les soques ataquen els humans; les espècies que causen diarrees hemorràgies als humans, com E. coli O157:H7, formen el subgrup de les E. coli enterohemorràgiques (EHEC)1, 2, 4.
ETEC. És necessari una dosi relativament gran (100 milions a 10 mil milions de bacteris viables per establir la colonització de l’intestí prim. Els lactants poden adquirir la infecció amb dosis menors.
EPEC. Són altament infecciosos per als nens i la dosi és probablement molt baixa. En els pocs casos documentats de malalties en adults, la dosi va ser probablement altra de 106cèl·lules.

EIEC. Es creu que és de tan sols 10 organismes (similar a Shigella spp.) 1, 2.

L'entrada Escherichia coli ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Bacillus cereus https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/ Mon, 24 Apr 2023 11:10:31 +0000 https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&p=23 Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C... veure detalls

L'entrada Bacillus cereus ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]> Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C a 55°C. Així mateix, s’han identificat variants psicotròpiques de B. cereusen llet crua i pasteuritzada capaces de créixer i iniciar la descomposició a temperatures tan baixes com 5°C. El pH òptim de creixement B. cereuses troba entre 6 i 7, tot i que pot créixer a pH entre 4,9 i 9,3 i tolera concentracions de sal de fins al 7,5 % 1, 6, 7, 8.

La malaltia pot produir-se com a conseqüència de la ingestió dels microorganismes o les seves toxines 2. En general, es considera que una concentració de 104espores o cèl·lules per gram d’aliment pot suposar un risc per a la salut 7.

L'entrada Bacillus cereus ha aparegut primer a Mapa Perills.

]]>