<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Fruites, verdures i derivats - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/fruites-verdures-i-derivats/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/fruites-verdures-i-derivats/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Wed, 13 Nov 2024 13:33:00 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Fruites, verdures i derivats - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/fruites-verdures-i-derivats/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Semicarbazida (SEM)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/semicarbazida-sem/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:22:58 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=672</guid>

					<description><![CDATA[<p>La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s&#8217;usa com un indicador de l&#8217;ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d&#8217;origen animal. La SEM també s&#8217;ha detectat en els productes derivats d&#8217;algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/semicarbazida-sem/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/semicarbazida-sem/">Semicarbazida (SEM)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s&#8217;usa com un indicador de l&#8217;ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d&#8217;origen animal. La SEM també s&#8217;ha detectat en els productes derivats d&#8217;algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu que s’utilitza en juntes de PVC de tapes de pots i botelles. En alguns països (EUA, Canadà, Brasil), l’azodicarbonamida també s’utilitza com un additiu alimentari per al seu ús com agent blanquejador de la farina de cereals i com a condicionador de massa (ref.3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/semicarbazida-sem/">Semicarbazida (SEM)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Estany</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:19:08 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=669</guid>

					<description><![CDATA[<p>Fitxa en construcció</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Fitxa en construcció  </p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Compostos perfluoroalquilats (PFA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=668</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica.... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d&#8217;aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d&#8217;utensilis de cuina, embolcalls i envasos&nbsp;<sup>1, 4, 5</sup>. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.</p>



<p>El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹.&nbsp;No existeixen límits en aliments a la UE</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Zearalenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:55:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=663</guid>

					<description><![CDATA[<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere <em>Fusarium</em>, sobretot <em>F. graminerarum</em> i <em>F. culmorum</em>. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu <sup>1, 2</sup>. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal <sup>1</sup>, per a la zeralenona i el conjunt de les seves formes modificades <sup>3</sup>, en base al seus efectes estrogènics en porcs.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/zearalenona/">Zearalenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Productes fitosanitaris</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=661</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Ocratoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:41:54 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=659</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere <em>Aspergillus </em>i <em>Penicillium</em>. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica <sup>1, 3, 4</sup>. BMDL<sub>10</sub> de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i  BMDL<sub>10 </sub>de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata <sup>1</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/ocratoxines/">Ocratoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Micotoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=658</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres <em>Aspergillus</em>, <em>Penicillium</em> i <em>Fusarium</em> <sup>1, 2</sup>. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 <sup>1, 2, 3, 4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Aflatoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=604</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&#160;Aspergillus (A. flavus,&#160;A. parasiticus,&#160;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere&nbsp;<em>Aspergillus</em> (<em>A. flavus,&nbsp;A. parasiticus,&nbsp;A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis</em>).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B<sub>1</sub>, B<sub>2</sub>, G<sub>1</sub>, G<sub>2</sub>, M<sub>1</sub> i M<sub>2</sub>. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.</p>



<p>L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B<sub>1</sub> i G<sub>1</sub> com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M<sub>1</sub> com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL<sub>10</sub> de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B<sub>1</sub> com a valor de referència.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/aflatoxines/">Aflatoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>4-metilbenzofenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:33:51 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=601</guid>

					<description><![CDATA[<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb els aliments. En conseqüència, no hi ha dictàmens d’experts que hagin establert una ingesta diària tolerable (TDI) o un límit de migració específica (LME).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>3-monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/3-monocloropropano-12-diol-3-mcpd/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:30:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=600</guid>

					<description><![CDATA[<p>El 3-Monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD) és un contaminant del grup dels cloropropanols que es forma durant la transformació d&#8217;aliments en certes condicions, en particular, durant la producció de proteïnes vegetals hidrolitzades mitjançant àcid clorhídric i de salsa de soia. El 3-MCPD existeix en forma lliure en alguns aliments i com èsters d&#8217;àcids grassos en olis refinats, margarines... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/3-monocloropropano-12-diol-3-mcpd/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/3-monocloropropano-12-diol-3-mcpd/">3-monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El 3-Monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD) és un contaminant del grup dels cloropropanols que es forma durant la transformació d&#8217;aliments en certes condicions, en particular, durant la producció de proteïnes vegetals hidrolitzades mitjançant àcid clorhídric i de salsa de soia. El 3-MCPD existeix en forma lliure en alguns aliments i com èsters d&#8217;àcids grassos en olis refinats, margarines i productes similars. També es pot formar 3-MCPD quan se sotmeten aliments que contenen greix i sal a una elevada temperatura, com ara els productes de pa i brioxeria (ref.1, 3). El Comitè Mixt OMS/FAO d’Experts en Additius Alimentaris i Contaminants (JECFA) va establir el 2016 una ingesta diària tolerable màxima provisional de 4 mg/kg de pes corporal (ref.3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/3-monocloropropano-12-diol-3-mcpd/">3-monocloropropano-1,2-diol (3-MCPD)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
