Aigua de beguda envasada - Mapa Perills

Nitrat

admin — Tue, 30 May 2023 07:34:05 +0000

El nitrat és un compost relativament poc tòxic que ocorre de forma natural com a part del cicle del nitrogen. No obstant això, es considera que els seus metabòlits i productes de reacció, com ara el nitrit, l’òxid nítric i els compostos N-nitrosos, produeixen efectes adversos sobre la salut, com la metahemoglobinèmia i efectes sobre els sistema vascular i pulmonar. Els nitrats exerceixen un paper important en la nutrició i la funció de les plantes. Algunes, com l’enciam o els espinacs, els acumulen en les fulles en concentracions elevades. A més, els vegetals triturats o emmagatzemats a temperatura ambient els transformen en nitrits per acció de l’enzim nitrat reductasa o de la flora bacteriana. També és un additiu conservador dels aliments i un contaminant de les aigües superficials i subterrànies. La principal font d’exposició per a les persones és la ingesta de verdures i, en menor grau, l’aigua i altres aliments ¹.

El Comitè Científic de l’Alimentació de la Comissió Europea va establir una ingesta diària admissible (IDA) de 0-3,7 mg/kg de pes corporal el 1990. El Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius Alimentaris (JECFA) la va confirmar el 1995 i el 2002 ².

L'entrada Nitrat ha aparegut primer a Mapa Perills.

Arsènic

admin — Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000

L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.

La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina ^{1, 3}.

El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.

A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o benchmark dose lower level que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.

L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010) ^{2, 5, 6}.

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

Virus de la hepatitis A (VHA)

admin — Thu, 11 May 2023 06:58:47 +0000

El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals, podent persistir en el medi ambient: a -80°C, durant diversos mesos en qualsevol mitjà; a 24°C, 30 dies en la femta; i a 4°C, 330 dies en aigua mineral (ref.1, 3, 4). La dosi infectiva no està encara ben establerta però presumiblement se situa entre les 10 a 1.000 partícules virals (ref.4, 7).

L'entrada Virus de la hepatitis A (VHA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Norovirus

admin — Thu, 11 May 2023 06:57:33 +0000

Deu el nom a un brot produït a Norwalk, Ohio (Estats Units), el 1972. Norovirus és el prototip d’una família els Calciviridae, petits virus d’estructura rodona (SRSV) que contenen una cadena d’ARN. Aquests virus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. Els norovirus resisteixen temperatures de 60°C durant tres minuts i 100°C durant un minut. Suporten raigs ultraviolats superiors a 103 mJ/cm2. Resisteixen la radiació gamma de 2 a 4 kGy, que s’utilitza per tractar aliments. Els norovirus resisteixen els pH àcids (pH 2 durant 30 minuts a 37°C) o bàsics (pH 12 durant 30 minuts a 37°C). S’inactiven amb dosis d’hipoclorit de sodi superiors a 300 ppm, a diferència dels bacteris, en què només cal una dosi de 70 ppm (durant 5 minuts). L’home és l’únic reservori de la infecció per norovirus humans. Hi ha soques que afecten animals genèticament properes a les soques humanes, però no es coneix si presenten risc zoonòtic. La recombinació entre virus de diferents genotips és infreqüent. Els norovirus es transmeten directament de persona a persona a través de les mans o per inhalació d’aerosols expel•lits dels vòmits, o indirectament, a través d’aliments, aigua o superfícies contaminats (ref.1, 2, 9).

L'entrada Norovirus ha aparegut primer a Mapa Perills.

Pseudomonas aeruginosa

admin — Thu, 11 May 2023 06:53:46 +0000

És un bacteri gramnegatiu, aerobi estricte i no formador d’espores. És ubiqüitari comú en aigua i sòl. S’aïlla freqüentment en superfícies de treball de les fàbriques i, ocasionalment, en la pell i mucoses respiratòries de les persones i animals sans. Es considera un bacteri contaminant habitual de productes vegetals frescos, llet crua, carn i aigua. És un microorganisme que deteriora els aliments i, de vegades, causa brots alimentaris. És un bacteri sensible als tractaments tèrmics i a la dessecació. No tolera pH àcids (ref.1) Per contra, és moderadament resistent a molts desinfectants, com ara el clor, de manera que si n’hi ha una concentració elevada, el desinfectant podria no destruir tots els microorganismes. Pot formar biofilms sobre superfícies, difícils de treure (ref.4). No és coneix la dosi infectiva però se suposa que és alta (ref.4).

L'entrada Pseudomonas aeruginosa ha aparegut primer a Mapa Perills.

Escherichia coli

admin — Thu, 11 May 2023 06:42:11 +0000

Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen la secreció de fluids. L’etiologia d’aquesta malaltia és similar al còlera. ii) Enteropatògena (EPEC): el mecanisme de virulència és similar a la de Shigella dysenteriae. iii). Enteroinvasiva (EIEC). iv) Verocitotoxigènica (VTEC): no totes les soques ataquen els humans; les espècies que causen diarrees hemorràgies als humans, com E. coli O157:H7, formen el subgrup de les E. coli enterohemorràgiques (EHEC)^{1, 2, 4}.
ETEC. És necessari una dosi relativament gran (100 milions a 10 mil milions de bacteris viables per establir la colonització de l’intestí prim. Els lactants poden adquirir la infecció amb dosis menors.
EPEC. Són altament infecciosos per als nens i la dosi és probablement molt baixa. En els pocs casos documentats de malalties en adults, la dosi va ser probablement altra de 10⁶cèl·lules.

EIEC. Es creu que és de tan sols 10 organismes (similar a Shigella spp.) ^{1, 2}.

L'entrada Escherichia coli ha aparegut primer a Mapa Perills.

Clostridium perfringens

admin — Thu, 11 May 2023 06:37:54 +0000

És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores es formen en condicions ambientals adverses i en l’aparell digestiu d’humans i animals. Sobreviu en el sòl i sediments, sent altament resistents a la calor. C. perfringensprodueix 4 toxines (A, B, C, D i E). Els patògens humans són l’A i C. La toxina alfa (lecitinasa) és produïda en major quantitat per C. perfringenstipus A. La toxina beta (necrosant i termolàbil) és produïda per C. perfringenstipus C. La malaltia transmesa pels aliments és habitualment causada per C. perfringenstipus A i ocasionalment pel tipus C ^{1, 3, 6, 7}.
Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 10⁸). La producció de toxines en el tracte digestiu s’associa amb la esporulació ³.

L'entrada Clostridium perfringens ha aparegut primer a Mapa Perills.

Campylobacter

Laura Alcalde — Thu, 11 May 2023 06:32:44 +0000

Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són inferiors a 30 °C o superiors a 45 °C, quan el pH és inferior a 4,9 o superior a 9, quan l’activitat d’aigua (aw) és inferior a 0,987, o quan la concentració de sal supera el 2%. Creixen millor en concentracions baixes d’oxigen (bacteris microaeròfils).

El reservori principal de Campylobacter spp. és el tub digestiu de determinats mamífers i aus, tant domèstics com salvatges. Aquests microorganismes s’aïllen freqüentment en animals de granja com aviram, bovins, porcs i ovelles, així com en gossos i gats. El gènere Campylobacter spp. inclou 16 espècies i 5 subespècies, de les quals C. jejuni i C. coli són els principals causants d’infeccions en humans. Altres espècies com C. lari, C. fetus i C. upsaliensis també poden ser patògenes, però amb menys freqüència. En els animals, la malaltia causada per aquests bacteris és poc comuna, ja que sovint actuen com a portadors asimptomàtics.

L’espècie C. jejuni s’associa principalment a les aus de corral, mentre que C. coli es troba essencialment en el bestiar porcí. En països desenvolupats, C. jejuni és l’espècie més freqüent en infeccions humanes i, juntament amb Salmonella, és un dels agents zoonòtics més freqüents en casos d’enteritis a Europa.

La dosi infectiva de Campylobacter spp. és baixa, i es considera que menys de 1.000 organismes poden ser suficients per causar infecció en humans. La relació dosi-resposta és variable depenent de les característiques de l’aliment ingerit, de la potencial colonització i de la virulència de la soca. La contaminació i la manipulació inadequada dels aliments són factors clau en la transmissió de la campilobacteriosi.

L'entrada Campylobacter ha aparegut primer a Mapa Perills.

Aeromonas hydrophila

admin — Wed, 10 May 2023 17:41:57 +0000

El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Vibrionaceae i està format per bacils gram negatius, anaerobis facultatius i no esporulats. A. hydrophilaés ubiqua en ambients d’aigua dolça, salada i sistemes d’aigües residuals. El seu creixement òptim és de 28°C però algunes soques poden créixer a temperatures baixes com 0°C-1°C. El grup de Aeromonasspp. psicrófilas immòbils està format per A. salmonicida, un patogen obligat de peixos; i el grup de Aeromonasspp. mesòfiles mòbils està format per les espècies A. hydrophila, A. caviae, A. veroniisubsp. sobria,A. jandaei, A. veroniisubsp. veroniii A. schubertii, considerats com potencialment de risc per a la salut humana 1, 2, 6.
Es desconeix la dosi infectiva d’aquest microorganisme. En estudis realitzats amb voluntaris no s’ha aconseguit provocar la malaltia amb un enorme nombre d’organismes (104a 1010cèl·lules), però la seva presència en la femta de persones amb diarrees en absència d’altres patògens entèrics coneguts, suggereix que té algun paper en malalties gastroentèricas. L’associació entre A. hydrophilai gastroenteritis humana no ha estat encara ben establerta i està basada principalment en dades epidemiològiques. No obstant això, s’ha informat un brot de A. hydrophila associat amb amanida de gambetes contaminades amb aproximadament 107ufc/g d’aliment 2, 3.

L'entrada Aeromonas hydrophila ha aparegut primer a Mapa Perills.