<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Begudes refrescants - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/begudes-refrescants/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/begudes-refrescants/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Thu, 21 Nov 2024 08:19:23 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Begudes refrescants - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/begudes-refrescants/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Estany</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:19:08 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=669</guid>

					<description><![CDATA[<p>Fitxa en construcció</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Fitxa en construcció  </p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Compostos perfluoroalquilats (PFA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=668</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica.... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d&#8217;aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d&#8217;utensilis de cuina, embolcalls i envasos&nbsp;<sup>1, 4, 5</sup>. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.</p>



<p>El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹.&nbsp;No existeixen límits en aliments a la UE</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Plom</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=290</guid>

					<description><![CDATA[<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva <sup>1, 2</sup>.</p>



<p>El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens <sup>1, 2</sup>:</p>



<ul>
<li>Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA). </li>



<li>Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA). </li>



<li>Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).</li>
</ul>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Bifenils policlorats (PCB)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:00:19 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=284</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la població, representant fins a un 90%. Els PCBs es poden classificar en dues categories en funció de les seves propietats toxicològiques: 12 PCB que presenten propietats toxicològiques semblants a les de les dioxines i que se’ls coneix amb el nom de “PCB similars a les dioxines” (DL-PCB), i els altres PCB, anomenats “PCB no similars a les dioxines” (NDL-PCB) que presenten una toxicitat menor.</p>



<p>L’any 2013, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer&nbsp; (IARC) va classificar els PCBs com a carcinògens per als humans (grup 1).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2018 una ingesta setmanal tolerable (IST) de 2 pg/kg pes corporal/setmana per a dioxines i PCBs similars a les dioxines, reduint la recomanació anterior de 14 pg/kg pes corporal/setmana emesa l’any 2001 pel Comitè Científic de l’Alimentació de la Comissió Europea.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Arsènic</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=283</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.</p>



<p>La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina&nbsp;<sup>1, 3</sup>.</p>



<p>El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.</p>



<p>A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o&nbsp;<em>benchmark dose lower level&nbsp;</em>que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.</p>



<p>L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010)&nbsp;<sup>2, 5, 6</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Virus de la hepatitis A (VHA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:58:47 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=206</guid>

					<description><![CDATA[<p>El virus de l&#8217;hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l&#8217;aigua facilita la propagació d&#8217;aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">Virus de la hepatitis A (VHA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El virus de l&#8217;hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l&#8217;aigua facilita la propagació d&#8217;aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals, podent persistir en el medi ambient: a -80°C, durant diversos mesos en qualsevol mitjà; a 24°C, 30 dies en la femta; i a 4°C, 330 dies en aigua mineral (ref.1, 3, 4). La dosi infectiva no està encara ben establerta però presumiblement se situa entre les 10 a 1.000 partícules virals (ref.4, 7).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">Virus de la hepatitis A (VHA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:43:36 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=194</guid>

					<description><![CDATA[<p>Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l&#8217;home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Són bacteris Gram negatius, tipus <em>enterobacteria</em>. Habiten normalment l’intestí prim de l&#8217;home i dels animals. El grup de <em>Escherichia coli </em>verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’<em>E. coli </em>productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per <em>Shigella dysenteriae </em>tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC són detectades per l’assaig de citotoxicitat específica en cèl·lules VERO, d’on prové el nom del grup. Els principals serotips d’aquest grup són: O157:H7, O104:H4, O26, O103, O111 i O145 <sup>1, 2, 4</sup>.<br>Les característiques de creixement del serotip O157:H7 són: temperatura òptima de 40°C i mínima de 6°C; pH òptim de 6,9 i mínim és de 5,5; aw òptima 0,995 i mínima de 0,95 <sup>10</sup>.<br>Les dosis infectives de les soques (STEC/ VTEC) són baixes (s&#8217;estima que és de tan sol 100 a 200 cèl·lules). En el cas especific d’ <em>E coli </em>O157: H7, la transmissió s’associa amb una dosi de 10 a 100 cèl·lules <sup>2, 3, 8</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Escherichia coli</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:42:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=193</guid>

					<description><![CDATA[<p>Escherichia coli&#160;&#160;és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família&#160;Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d&#8217;E. coli&#160;són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d&#8217;E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica&#160;(ETEC): produeixen toxines que indueixen... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">Escherichia coli</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p><em>Escherichia coli&nbsp;</em>&nbsp;és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família&nbsp;<em>Enterobacteriaceae</em>. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d&#8217;<em>E. coli&nbsp;</em>són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d&#8217;<em>E. coli</em>enterovirulents: i) Enterotoxigènica&nbsp;<strong>(ETEC)</strong>: produeixen toxines que indueixen la secreció de fluids. L&#8217;etiologia d&#8217;aquesta malaltia és similar al còlera. ii) Enteropatògena&nbsp;<strong>(EPEC)</strong>: el mecanisme de virulència és similar a la de&nbsp;<em>Shigella dysenteriae</em>. iii). Enteroinvasiva&nbsp;<strong>(EIEC)</strong>. iv) Verocitotoxigènica&nbsp;<strong>(VTEC)</strong>: no totes les soques ataquen els humans; les espècies que causen diarrees hemorràgies als humans, com&nbsp;<em>E. coli&nbsp;</em>O157:H7, formen el subgrup de les&nbsp;<em>E. coli&nbsp;</em>enterohemorràgiques&nbsp;<strong>(EHEC)</strong><sup>1, 2, 4</sup>.<br><strong>ETEC</strong>. És necessari una dosi relativament gran (100 milions a 10 mil milions de bacteris viables per establir la colonització de l&#8217;intestí prim. Els lactants poden adquirir la infecció amb dosis menors.<br><strong>EPEC</strong>. Són altament infecciosos per als nens i la dosi és probablement molt baixa. En els pocs casos documentats de malalties en adults, la dosi va ser probablement altra de 10<sup>6</sup>cèl·lules.</p>



<p><strong>EIEC</strong>. Es creu que és de tan sols 10 organismes (similar a&nbsp;<em>Shigella&nbsp;</em>spp.)&nbsp;<sup>1, 2</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">Escherichia coli</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Clostridium perfringens</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:37:54 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=191</guid>

					<description><![CDATA[<p>És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de&#160;Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">Clostridium perfringens</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de&nbsp;<em>Clostridium perfringens</em>està en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores es formen en condicions ambientals adverses i en l&#8217;aparell digestiu d&#8217;humans i animals. Sobreviu en el sòl i sediments, sent altament resistents a la calor.&nbsp;<em>C. perfringens</em>produeix 4 toxines (A, B, C, D i E). Els patògens humans són l&#8217;A i C. La toxina alfa (lecitinasa) és produïda en major quantitat per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus A. La toxina beta (necrosant i termolàbil) és produïda per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus C. La malaltia transmesa pels aliments és habitualment causada per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus A i ocasionalment pel tipus C&nbsp;<sup>1, 3, 6, 7</sup>.<br>Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 10<sup>8</sup>). La producció de toxines en el tracte digestiu s&#8217;associa amb la esporulació&nbsp;<sup>3</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">Clostridium perfringens</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Bacillus cereus</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Mon, 24 Apr 2023 11:10:31 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=23</guid>

					<description><![CDATA[<p>Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d&#8217;un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">Bacillus cereus</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d&#8217;un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C a 55°C. Així mateix, s&#8217;han identificat variants psicotròpiques de B. cereusen llet crua i pasteuritzada capaces de créixer i iniciar la descomposició a temperatures tan baixes com 5°C. El pH òptim de creixement B. cereuses troba entre 6 i 7, tot i que pot créixer a pH entre 4,9 i 9,3 i tolera concentracions de sal de fins al 7,5 % 1, 6, 7, 8.</p>



<p>La malaltia pot produir-se com a conseqüència de la ingestió dels microorganismes o les seves toxines 2. En general, es considera que una concentració de 104espores o cèl·lules per gram d&#8217;aliment pot suposar un risc per a la salut 7.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bacillus-cereus/">Bacillus cereus</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
