Begudes refrescants - Mapa Perills

Estany

admin — Thu, 01 Jun 2023 17:19:08 +0000

Fitxa en construcció

L'entrada Estany ha aparegut primer a Mapa Perills.

Compostos perfluoroalquilats (PFA)

admin — Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000

Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d’aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d’utensilis de cuina, embolcalls i envasos ^{1, 4, 5}. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.

El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹. No existeixen límits en aliments a la UE

L'entrada Compostos perfluoroalquilats (PFA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Plom

admin — Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000

El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva ^{1, 2}.

El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens ^{1, 2}:

Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA).
Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA).
Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).

L'entrada Plom ha aparegut primer a Mapa Perills.

Bifenils policlorats (PCB)

Laura Alcalde — Tue, 30 May 2023 07:00:19 +0000

Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la població, representant fins a un 90%. Els PCBs es poden classificar en dues categories en funció de les seves propietats toxicològiques: 12 PCB que presenten propietats toxicològiques semblants a les de les dioxines i que se’ls coneix amb el nom de “PCB similars a les dioxines” (DL-PCB), i els altres PCB, anomenats “PCB no similars a les dioxines” (NDL-PCB) que presenten una toxicitat menor.

L’any 2013, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer (IARC) va classificar els PCBs com a carcinògens per als humans (grup 1).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2018 una ingesta setmanal tolerable (IST) de 2 pg/kg pes corporal/setmana per a dioxines i PCBs similars a les dioxines, reduint la recomanació anterior de 14 pg/kg pes corporal/setmana emesa l’any 2001 pel Comitè Científic de l’Alimentació de la Comissió Europea.

L'entrada Bifenils policlorats (PCB) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Arsènic

admin — Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000

L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.

La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina ^{1, 3}.

El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.

A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o benchmark dose lower level que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.

L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010) ^{2, 5, 6}.

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.

Virus de la hepatitis A (VHA)

admin — Thu, 11 May 2023 06:58:47 +0000

El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals, podent persistir en el medi ambient: a -80°C, durant diversos mesos en qualsevol mitjà; a 24°C, 30 dies en la femta; i a 4°C, 330 dies en aigua mineral (ref.1, 3, 4). La dosi infectiva no està encara ben establerta però presumiblement se situa entre les 10 a 1.000 partícules virals (ref.4, 7).

L'entrada Virus de la hepatitis A (VHA) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)

admin — Thu, 11 May 2023 06:43:36 +0000

Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l’home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC són detectades per l’assaig de citotoxicitat específica en cèl·lules VERO, d’on prové el nom del grup. Els principals serotips d’aquest grup són: O157:H7, O104:H4, O26, O103, O111 i O145 ^{1, 2, 4}.
Les característiques de creixement del serotip O157:H7 són: temperatura òptima de 40°C i mínima de 6°C; pH òptim de 6,9 i mínim és de 5,5; aw òptima 0,995 i mínima de 0,95 ¹⁰.
Les dosis infectives de les soques (STEC/ VTEC) són baixes (s’estima que és de tan sol 100 a 200 cèl·lules). En el cas especific d’ E coli O157: H7, la transmissió s’associa amb una dosi de 10 a 100 cèl·lules ^{2, 3, 8}.

L'entrada Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Escherichia coli

admin — Thu, 11 May 2023 06:42:11 +0000

Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen la secreció de fluids. L’etiologia d’aquesta malaltia és similar al còlera. ii) Enteropatògena (EPEC): el mecanisme de virulència és similar a la de Shigella dysenteriae. iii). Enteroinvasiva (EIEC). iv) Verocitotoxigènica (VTEC): no totes les soques ataquen els humans; les espècies que causen diarrees hemorràgies als humans, com E. coli O157:H7, formen el subgrup de les E. coli enterohemorràgiques (EHEC)^{1, 2, 4}.
ETEC. És necessari una dosi relativament gran (100 milions a 10 mil milions de bacteris viables per establir la colonització de l’intestí prim. Els lactants poden adquirir la infecció amb dosis menors.
EPEC. Són altament infecciosos per als nens i la dosi és probablement molt baixa. En els pocs casos documentats de malalties en adults, la dosi va ser probablement altra de 10⁶cèl·lules.

EIEC. Es creu que és de tan sols 10 organismes (similar a Shigella spp.) ^{1, 2}.

L'entrada Escherichia coli ha aparegut primer a Mapa Perills.

Clostridium perfringens

admin — Thu, 11 May 2023 06:37:54 +0000

És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores es formen en condicions ambientals adverses i en l’aparell digestiu d’humans i animals. Sobreviu en el sòl i sediments, sent altament resistents a la calor. C. perfringensprodueix 4 toxines (A, B, C, D i E). Els patògens humans són l’A i C. La toxina alfa (lecitinasa) és produïda en major quantitat per C. perfringenstipus A. La toxina beta (necrosant i termolàbil) és produïda per C. perfringenstipus C. La malaltia transmesa pels aliments és habitualment causada per C. perfringenstipus A i ocasionalment pel tipus C ^{1, 3, 6, 7}.
Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 10⁸). La producció de toxines en el tracte digestiu s’associa amb la esporulació ³.

L'entrada Clostridium perfringens ha aparegut primer a Mapa Perills.

Bacillus cereus

admin — Mon, 24 Apr 2023 11:10:31 +0000

Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C a 55°C. Així mateix, s’han identificat variants psicotròpiques de B. cereusen llet crua i pasteuritzada capaces de créixer i iniciar la descomposició a temperatures tan baixes com 5°C. El pH òptim de creixement B. cereuses troba entre 6 i 7, tot i que pot créixer a pH entre 4,9 i 9,3 i tolera concentracions de sal de fins al 7,5 % 1, 6, 7, 8.

La malaltia pot produir-se com a conseqüència de la ingestió dels microorganismes o les seves toxines 2. En general, es considera que una concentració de 104espores o cèl·lules per gram d’aliment pot suposar un risc per a la salut 7.

L'entrada Bacillus cereus ha aparegut primer a Mapa Perills.