<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Brous, consomès, sopes i cremes - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/brous-consomes-sopes-i-cremes/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/brous-consomes-sopes-i-cremes/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Thu, 21 Nov 2024 08:19:23 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Brous, consomès, sopes i cremes - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/brous-consomes-sopes-i-cremes/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Productes fitosanitaris</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=661</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/productes-fitosanitaris/">Productes fitosanitaris</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Micotoxines</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=658</guid>

					<description><![CDATA[<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres <em>Aspergillus</em>, <em>Penicillium</em> i <em>Fusarium</em> <sup>1, 2</sup>. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 <sup>1, 2, 3, 4</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/micotoxines/">Micotoxines</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Colorant Sudan</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/colorant-sudan/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 16:14:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=648</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els colorants Sudan són una família de colorants sintètics que contenen un grup azo(−N = N−), que normalment s’utilitzen per tenyir plàstics i altres materials sintètics. Des de 2002, s’han detectat quatre d’aquests tipus de colorants en alguns productes alimentaris, el Sudan I, II, III i el Sudan IV (o vermell escarlata). Cap d’aquests colorants... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/colorant-sudan/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/colorant-sudan/">Colorant Sudan</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els colorants Sudan són una família de colorants sintètics que contenen un grup azo(−N = N−), que normalment s’utilitzen per tenyir plàstics i altres materials sintètics. Des de 2002, s’han detectat quatre d’aquests tipus de colorants en alguns productes alimentaris, el Sudan I, II, III i el Sudan IV (o vermell escarlata). Cap d’aquests colorants no està autoritzat per a l’ús alimentari a la UE i, per tant, no està permès incorporar-lo en els aliments. L’ús fraudulent té la finalitat d’incrementar i mantenir el color del producte.(ref.1) L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) classifica els colorants Sudan en el grup 2B, com a probables cancerígens per als humans.(ref.2)</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/colorant-sudan/">Colorant Sudan</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>4-metilbenzofenona</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 15:33:51 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=601</guid>

					<description><![CDATA[<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s&#8217;utilitza en tintes d&#8217;impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb els aliments. En conseqüència, no hi ha dictàmens d’experts que hagin establert una ingesta diària tolerable (TDI) o un límit de migració específica (LME).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/4-metilbenzofenona/">4-metilbenzofenona</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Intolerància al gluten</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:40:49 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=295</guid>

					<description><![CDATA[<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l&#8217;espelta, l&#8217;ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el blat de moro i l&#8217;arròs tenen grau de concentració menor (ref.1, 2).<br>Productes sense gluten: â‰¤20 mg/kg; productes molt baix en gluten: >20 mg/kg i â‰¤100 mg/kg (ref.3).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/intolerancia-al-gluten/">Intolerància al gluten</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Plom</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=290</guid>

					<description><![CDATA[<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva <sup>1, 2</sup>.</p>



<p>El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens <sup>1, 2</sup>:</p>



<ul>
<li>Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA). </li>



<li>Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA). </li>



<li>Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).</li>
</ul>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Cadmi</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/cadmi/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:20:46 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=285</guid>

					<description><![CDATA[<p>El cadmi és un metall pesat que es troba a l&#8217;ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l&#8217;erosió de les roques, així com de la indústria i l&#8217;agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/cadmi/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/cadmi/">Cadmi</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El cadmi és un metall pesat que es troba a l&#8217;ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l&#8217;erosió de les roques, així com de la indústria i l&#8217;agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure.</p>



<p>Té moltes aplicacions industrials com anticorrosiu o semiconductor, i es fa servir en la fabricació de pigments, revestiments metàl·lics i aliatges, així com en molts tipus de soldadura, en bateries de níquel i cadmi o en galvanotècnia. També es fa servir com a catalitzador en alguns processos industrials.</p>



<p>Un cop alliberat al medi el cadmi es distribueix per sòls i aigües, des d’on passa amb molta facilitat als vegetals, que són una de les principals vies d’entrada del contaminant en la cadena tròfica.</p>



<p>Alguns cereals com l’arròs o el blat el concentren selectivament, i en poden arribar a acumular quantitats importants&nbsp;<sup>2, 6</sup>.</p>



<p>L&#8217;absorció del cadmi en l&#8217;aparell digestiu és baixa (5-10 %), no obstant això, el cadmi s&#8217;acumula en l&#8217;organisme, principalment en el fetge i ronyó, estant la seva vida mitja estimada en uns 20-30 anys en humans&nbsp;<sup>2</sup>. L’EFSA ha establert una ingesta setmanal tolerable (ISTP) de 2,5 µg/kg de pes corporal&nbsp;<sup>3</sup>. L’Agència Internacional de Recerca Sobre el Càncer (IARC) ha classificat el cadmi com a cancerigen en la categoria 1.&nbsp;</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/cadmi/">Cadmi</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Bifenils policlorats (PCB)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:00:19 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=284</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la població, representant fins a un 90%. Els PCBs es poden classificar en dues categories en funció de les seves propietats toxicològiques: 12 PCB que presenten propietats toxicològiques semblants a les de les dioxines i que se’ls coneix amb el nom de “PCB similars a les dioxines” (DL-PCB), i els altres PCB, anomenats “PCB no similars a les dioxines” (NDL-PCB) que presenten una toxicitat menor.</p>



<p>L’any 2013, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer&nbsp; (IARC) va classificar els PCBs com a carcinògens per als humans (grup 1).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2018 una ingesta setmanal tolerable (IST) de 2 pg/kg pes corporal/setmana per a dioxines i PCBs similars a les dioxines, reduint la recomanació anterior de 14 pg/kg pes corporal/setmana emesa l’any 2001 pel Comitè Científic de l’Alimentació de la Comissió Europea.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Arsènic</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=283</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.</p>



<p>La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina&nbsp;<sup>1, 3</sup>.</p>



<p>El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.</p>



<p>A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o&nbsp;<em>benchmark dose lower level&nbsp;</em>que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.</p>



<p>L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010)&nbsp;<sup>2, 5, 6</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Shigella</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/shigella/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:55:02 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=203</guid>

					<description><![CDATA[<p>Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d&#8217;espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com &#160;Escherichia coli&#160; i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la&#160;shigel·losi o disenteria bacil·lar&#160;en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae)&#160; produeixen l’enterotoxina Shiga,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/shigella/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/shigella/">Shigella</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d&#8217;espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com &nbsp;Escherichia coli&nbsp; i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la&nbsp;shigel·losi o disenteria bacil·lar&nbsp;en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae)&nbsp; produeixen l’enterotoxina Shiga, causant de la síndrome hemoliticourèmica1,2,7.</p>



<p>El tub digestiu de l’ésser humà n’és el reservori principal i també s’ha detectat en primats superiors però no en altres mamífers. Els aliments són, únicament, vectors no específics que es contaminen a partir de l’home.</p>



<p>Aquest microorganisme sobreviu poc temps en el medi ambient, la temperatura òptima de creixement és de 37ºC, i la seva multiplicació s’inhibeix en presència de clorur de sodi, a concentracions entre 3,8% i 5,2%, i a pH per sota de 4,8 (el pH àcid és un factor bactericida). Es destrueix amb tractament tèrmic i no es multiplica a temperatures de refrigeració (&lt;7ºC). Les shigel·les també són sensibles a les radiacions ionitzants3,7.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/shigella/">Shigella</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
