Melmelada de fruites - Mapa Perills

Semicarbazida (SEM)

admin — Thu, 01 Jun 2023 17:22:58 +0000

La SEM és un metabòlit conegut de la nitrofurazona i s’usa com un indicador de l’ús d’aquest antibiòtic prohibit en els aliments d’origen animal. La SEM també s’ha detectat en els productes derivats d’algues marines, de les quals s’extreuen els compostos carregenans, utilitzats àmpliament com additius alimentaris. La SEM és un metabòlit de l’azodicarbonamida, additiu que s’utilitza en juntes de PVC de tapes de pots i botelles. En alguns països (EUA, Canadà, Brasil), l’azodicarbonamida també s’utilitza com un additiu alimentari per al seu ús com agent blanquejador de la farina de cereals i com a condicionador de massa (ref.3).

L'entrada Semicarbazida (SEM) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Productes fitosanitaris

admin — Thu, 01 Jun 2023 16:46:29 +0000

Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).

L'entrada Productes fitosanitaris ha aparegut primer a Mapa Perills.

Patulina

Victoria Castell — Thu, 01 Jun 2023 16:44:43 +0000

La patulina (PAT) és una micotoxina produïda per fongs de molts gèneres, particularment per Penicillium i Aspergillus. La producció de la PAT depèn de la temperatura i de la proporció de CO₂ i O₂ de l’aire. Les condicions òptimes de producció de PAT per P. expansumsón: pH de 6 i temperatura de 25°C en pera i de 17 °C en poma. No obstant això, la producció de toxina es pot produir entre 0 i 25 °C. Se n’inhibeix la producció quan el fong se sotmet a una atmosfera amb una proporció de CO₂ del 3% i O₂ del 2% a 25°C ¹.
S’ha establert que la ingesta diària màxima tolerable provisional de PAT és 0,4 µg/kg de pes corporal, en base als efectes observats en la disminució de pes i en la mortalitat per inflamació pulmonar i laringotraqueal en rates ^3,4.

L'entrada Patulina ha aparegut primer a Mapa Perills.

Ocratoxines

admin — Thu, 01 Jun 2023 16:41:54 +0000

Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica ^{1, 3, 4}. BMDL₁₀ de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i BMDL₁₀de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els efectes nefrotumorals en la rata ¹.

L'entrada Ocratoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

Micotoxines

admin — Thu, 01 Jun 2023 16:39:53 +0000

Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium ^{1, 2}. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el desenvolupament dels fongs. No tots els fongs, floridures i llevats són capaços de produir aquest tipus de toxines. Entre les micotoxines més comunes destaquen les aflatoxines, ocratoxina A, patulina, fumonisines, zearanelona, deoxinivalenol, i les toxines T-2 i HT-2 ^{1, 2, 3, 4}.

L'entrada Micotoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

Aflatoxines

Laura Alcalde — Thu, 01 Jun 2023 15:41:39 +0000

Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B₁, B₂, G₁, G₂, M₁ i M₂. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents en presència de llum ultraviolada i poden resistir altes temperatures.

L’Agència Internacional de Recerca sobre el Càncer (IARC) l’any 1993 va classificar les aflatoxines del grup B₁ i G₁ com a cancerígenes per als humans (grup 1) i l’aflatoxina M₁ com a possiblement carcinogen per als humans (grup 2B).

L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) l’any 2020 va establir un BMDL₁₀ de 0,4 µg/kg de pes corporal/dia per a la incidència de carcinoma hepatocel·lular per l’aflatoxina B₁ com a valor de referència.

L'entrada Aflatoxines ha aparegut primer a Mapa Perills.

4-metilbenzofenona

admin — Thu, 01 Jun 2023 15:33:51 +0000

La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s’utilitza en tintes d’impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb els aliments. En conseqüència, no hi ha dictàmens d’experts que hagin establert una ingesta diària tolerable (TDI) o un límit de migració específica (LME).

L'entrada 4-metilbenzofenona ha aparegut primer a Mapa Perills.

Plom

admin — Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000

El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva ^{1, 2}.

El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens ^{1, 2}:

Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA).
Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA).
Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).

L'entrada Plom ha aparegut primer a Mapa Perills.

Dioxines (PCDD) i furans (PCDF)

admin — Tue, 30 May 2023 07:24:49 +0000

Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i animals i que fa que arribin fàcilment a la cadena alimentària per bioacumulació i biomagnificació. Es generen de forma no intencionada en els processos de combustió o incineració en presència de clor i en processos de combustió incompleta de matèria orgànica, per exemple quan es crema un bosc. Les dioxines es troben al medi ambient com a mescles de diferents congèneres, i la seva toxicitat individual pot variar de l’ordre de mil vegades entre els diferents compostos. El congènere més tòxic és la 2,3,7,8-tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD).
El 1998 l’OMS va establir una ingesta diària tolerable (IDT) en un interval d’1 a 4pg/kg de pes corporal. El 2001 el JECFA (Comitè Mixt FAO/OMS d’Experts en Additius i Contaminats Alimentaris) va establir una ingesta de seguretat mensual de 70pg/kg pc/mes. El 2005, per a poder avaluar conjuntament totes les substàncies amb efecte tòxic dioxínic, l’OMS va establir uns factors d’equivalència toxicològics per a dioxines, furans i PCB similars a les dioxines, així es passaven a avaluar en base a pg OMS-TEQ/g –picograms de toxiequivalents per gram-. El 2015, el Panell de Contaminants de la Cadena Alimentària de l’EFSA (CONTAM) va establir una ingesta setmanal tolerable (IST) de 14 pg OMS-TEQ/kg pc i setmana. El mateix organisme, el 2018, ha establert una IST de 2 pg OMS-TEQ/kg pc i setmana ¹⁴.

L'entrada Dioxines (PCDD) i furans (PCDF) ha aparegut primer a Mapa Perills.

Arsènic

admin — Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000

L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.

La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina ^{1, 3}.

El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.

A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o benchmark dose lower level que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.

L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010) ^{2, 5, 6}.

L'entrada Arsènic ha aparegut primer a Mapa Perills.