<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?><rss version="2.0"
	xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/"
	xmlns:wfw="http://wellformedweb.org/CommentAPI/"
	xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/"
	xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"
	xmlns:sy="http://purl.org/rss/1.0/modules/syndication/"
	xmlns:slash="http://purl.org/rss/1.0/modules/slash/"
	>

<channel>
	<title>Vins aromatitzats i biter-soda - Mapa Perills</title>
	<atom:link href="https://mapaperills.uab.cat/aliments/vins-aromatitzats-i-biter-soda/feed/" rel="self" type="application/rss+xml" />
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/vins-aromatitzats-i-biter-soda/</link>
	<description>Mapa de perills alimentaris</description>
	<lastBuildDate>Thu, 21 Nov 2024 08:19:23 +0000</lastBuildDate>
	<language>ca</language>
	<sy:updatePeriod>
	hourly	</sy:updatePeriod>
	<sy:updateFrequency>
	1	</sy:updateFrequency>
	<generator>https://wordpress.org/?v=6.2.6</generator>

<image>
	<url>https://mapaperills.uab.cat/wp-content/uploads/2023/07/cropped-icon-mapa-perills-32x32.png</url>
	<title>Vins aromatitzats i biter-soda - Mapa Perills</title>
	<link>https://mapaperills.uab.cat/aliments/vins-aromatitzats-i-biter-soda/</link>
	<width>32</width>
	<height>32</height>
</image> 
	<item>
		<title>Estany</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:19:08 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=669</guid>

					<description><![CDATA[<p>Fitxa en construcció</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Fitxa en construcció  </p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/estany/">Estany</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Compostos perfluoroalquilats (PFA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 01 Jun 2023 17:17:26 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=668</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica.... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica. Són substàncies amfifíliques, és a dir, es poden dissoldre en aigua i greix. Són utilitzades en una àmplia varietat d&#8217;aplicacions industrials com a dissolvents i detergents, indústria del tefló per a revestiment d&#8217;utensilis de cuina, embolcalls i envasos&nbsp;<sup>1, 4, 5</sup>. L’alimentació, especialment dels productes de la pesca, és la principal via d’exposició de l’home a aquests compostos.</p>



<p>El 2008, l’EFSA va establir una ingesta diària tolerable per al PFOS de 150ng/kg de pes corporal i dia tenint en compte els efectes adversos sobre la síntesi d’hormones tiroides i la concentració d’HDL a la sang en animals d’experimentació. També va establir una ingesta diària tolerable per al PFOA d‘1,5μg/kg de pes corporal i dia d’acord amb estudis sobre els efectes adversos en el desenvolupament de les cries d’animals d’experimentació ¹.&nbsp;No existeixen límits en aliments a la UE</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/compostos-perfluoroalquilats-pfa/">Compostos perfluoroalquilats (PFA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Plom</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:28:46 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=290</guid>

					<description><![CDATA[<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l&#8217;ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a antidetonant. La principal via d’exposició al plom és la digestiva <sup>1, 2</sup>.</p>



<p>El plom ha estat avaluat en diverses ocasions per agencies avaluadores del risc, com l’EFSA  i JECFA. En 2010, aquests dos organismes van concloure que la ingesta setmanal provisional tolerable (PTWI) de 25 µg/kg de pes corporal ja no era apropiada per assegurar la protecció de la salut, atès que causava una disminució de 3 punts en el quocient intel·lectual en nens i incrementava significativament la pressió sanguínia en adults. El JECFA i l’EFSA van indicar que les dades no permetien identificar una concentració per sota de la qual no es produís cap efecte advers i van identificar diverses dosis de referència (BMDL) en adults i nens <sup>1, 2</sup>:</p>



<ul>
<li>Neurotoxicitat en nens (BMDL de 0,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECFA). </li>



<li>Nefrotoxicitat en adults (BMDL de 0,63µg/kg pes corporal/dia, EFSA). </li>



<li>Efectes cardiovasculars en adults (BMDL de 1,5µg/kg pes corporal/dia, EFSA; 0,3µg/kg pes corporal/dia, JECSA).</li>
</ul>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/plom/">Plom</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Bifenils policlorats (PCB)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[Laura Alcalde]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 07:00:19 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=284</guid>

					<description><![CDATA[<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la població, representant fins a un 90%. Els PCBs es poden classificar en dues categories en funció de les seves propietats toxicològiques: 12 PCB que presenten propietats toxicològiques semblants a les de les dioxines i que se’ls coneix amb el nom de “PCB similars a les dioxines” (DL-PCB), i els altres PCB, anomenats “PCB no similars a les dioxines” (NDL-PCB) que presenten una toxicitat menor.</p>



<p>L’any 2013, l’Agència Internacional per a la Investigació sobre el Càncer&nbsp; (IARC) va classificar els PCBs com a carcinògens per als humans (grup 1).</p>



<p>L’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) va establir l’any 2018 una ingesta setmanal tolerable (IST) de 2 pg/kg pes corporal/setmana per a dioxines i PCBs similars a les dioxines, reduint la recomanació anterior de 14 pg/kg pes corporal/setmana emesa l’any 2001 pel Comitè Científic de l’Alimentació de la Comissió Europea.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/bifenils-policlorats-pcb/">Bifenils policlorats (PCB)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Arsènic</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Tue, 30 May 2023 06:55:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=283</guid>

					<description><![CDATA[<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques són les més tòxiques. Les formes orgàniques, es troben principalment en els organismes marins i són poc tòxiques. En aquest sentit, els peixos, els crustacis i els mol·luscs tenen la capacitat de metabolitzar l’arsènic inorgànic i acumular-lo en una forma orgànica amb una toxicitat molt més baixa que la de les formes inorgàniques.</p>



<p>La principal via d’exposició dels éssers humans a l’arsènic és mitjançant la dieta. La via inhalatòria i la tòpica són menys importants. L’arsènic s’absorbeix ràpidament per via digestiva i és transportat al fetge, on es metabolitza a formes orgàniques, fàcilment eliminables per l’orina&nbsp;<sup>1, 3</sup>.</p>



<p>El Comitè Mixt FAO-OMS d’Experts en Additius i Contaminants Alimentaris (JECFA) va establir l’any 1988 una ingesta setmanal provisional tolerable per a l’arsènic inorgànic en 15 μ/kg/pes corporal.</p>



<p>A finals del 2009 l’EFSA va reavaluar l’arsènic i va establir un nou valor d’exposició, el BMDL01 o&nbsp;<em>benchmark dose lower level&nbsp;</em>que causa un 1 % de risc extra, fixat entre 0,3 i 8 μg/kg p.c./dia.</p>



<p>L’arsènic inorgànic va ser el primer compost identificat com a cancerigen per a les persones (IARC, 1987). Indueix el càncer de pell, de pulmó, de bufeta urinària i, amb poca evidència, els de ronyó, fetge i pròstata (IARC, 2010)&nbsp;<sup>2, 5, 6</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/arsenic/">Arsènic</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Virus de la hepatitis A (VHA)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:58:47 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=206</guid>

					<description><![CDATA[<p>El virus de l&#8217;hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l&#8217;aigua facilita la propagació d&#8217;aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">Virus de la hepatitis A (VHA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>El virus de l&#8217;hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l&#8217;aigua facilita la propagació d&#8217;aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals, podent persistir en el medi ambient: a -80°C, durant diversos mesos en qualsevol mitjà; a 24°C, 30 dies en la femta; i a 4°C, 330 dies en aigua mineral (ref.1, 3, 4). La dosi infectiva no està encara ben establerta però presumiblement se situa entre les 10 a 1.000 partícules virals (ref.4, 7).</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/virus-de-la-hepatitis-a-vha/">Virus de la hepatitis A (VHA)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Yersinia enterocolitica</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/yersinia-enterocolitica/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:52:27 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=201</guid>

					<description><![CDATA[<p>Bacil Gram negatiu de la família&#160;Enterobacteriaceae, aerobi facultatiu. L’envasatge al buit i algunes atmosferes modificades (100 % N2&#160;o mescles de CO2/N2) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4°C&#160;13. &#160;El rang de temperatura de creixement és de 0 a 44°C. La temperatura òptima de creixement és de 28°C-29°C. Rang de... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/yersinia-enterocolitica/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/yersinia-enterocolitica/">Yersinia enterocolitica</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Bacil Gram negatiu de la família&nbsp;<em>Enterobacteriaceae</em>, aerobi facultatiu. L’envasatge al buit i algunes atmosferes modificades (100 % N<sub>2</sub>&nbsp;o mescles de CO<sub>2</sub>/N<sub>2</sub>) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4°C&nbsp;<sup>13</sup>.</p>



<p>&nbsp;El rang de temperatura de creixement és de 0 a 44°C. La temperatura òptima de creixement és de 28°C-29°C. Rang de pH: 4,2-10. Amb àcids orgànics, el pH mínim per créixer és al voltant de 5. Pot sobreviure en medis àcids per sota del seu rang en condicions de refrigeració. Activitat d’aigua mínima és de 0,945. Concentracions de sal de 5-7% inhibeixen el creixement&nbsp;<sup>13</sup>.</p>



<p>No tots els biotips d&#8217;aquesta espècie són patògens; de fet, només els biotips 1B, 2, 3, 4 i 5 són patògens per als humans. El porc és el principal reservori, però també s’ha trobat en rosegadors, conills, ovelles, vaques, cavalls, gossos i gats. Es detecta al llarg de tot el sistema digestiu (cavitat oral, faringe, budells, femtes i nòduls limfàtics relacionats)&nbsp;<sup>1, 3, 9, 10</sup>.</p>



<p>La dosi infecciosa mitjana per als éssers humans no es coneix, però s&#8217;estima que és entre 10<sup>4</sup>&nbsp;a 10<sup>6</sup>&nbsp;organismes. La dosi infecciosa i la presentació clínica dels símptomes pot dependre del soca patògena i l’estat de salut de les persones infectades&nbsp;<sup>11</sup>.&nbsp;</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/yersinia-enterocolitica/">Yersinia enterocolitica</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:43:36 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=194</guid>

					<description><![CDATA[<p>Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l&#8217;home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>Són bacteris Gram negatius, tipus <em>enterobacteria</em>. Habiten normalment l’intestí prim de l&#8217;home i dels animals. El grup de <em>Escherichia coli </em>verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’<em>E. coli </em>productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per <em>Shigella dysenteriae </em>tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC són detectades per l’assaig de citotoxicitat específica en cèl·lules VERO, d’on prové el nom del grup. Els principals serotips d’aquest grup són: O157:H7, O104:H4, O26, O103, O111 i O145 <sup>1, 2, 4</sup>.<br>Les característiques de creixement del serotip O157:H7 són: temperatura òptima de 40°C i mínima de 6°C; pH òptim de 6,9 i mínim és de 5,5; aw òptima 0,995 i mínima de 0,95 <sup>10</sup>.<br>Les dosis infectives de les soques (STEC/ VTEC) són baixes (s&#8217;estima que és de tan sol 100 a 200 cèl·lules). En el cas especific d’ <em>E coli </em>O157: H7, la transmissió s’associa amb una dosi de 10 a 100 cèl·lules <sup>2, 3, 8</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli-verotoxigenicas-stec-vtec/">Escherichia coli verotoxigenicas (STEC/VTEC)</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Escherichia coli</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:42:11 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=193</guid>

					<description><![CDATA[<p>Escherichia coli&#160;&#160;és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família&#160;Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d&#8217;E. coli&#160;són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d&#8217;E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica&#160;(ETEC): produeixen toxines que indueixen... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">Escherichia coli</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p><em>Escherichia coli&nbsp;</em>&nbsp;és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família&nbsp;<em>Enterobacteriaceae</em>. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d&#8217;<em>E. coli&nbsp;</em>són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d&#8217;<em>E. coli</em>enterovirulents: i) Enterotoxigènica&nbsp;<strong>(ETEC)</strong>: produeixen toxines que indueixen la secreció de fluids. L&#8217;etiologia d&#8217;aquesta malaltia és similar al còlera. ii) Enteropatògena&nbsp;<strong>(EPEC)</strong>: el mecanisme de virulència és similar a la de&nbsp;<em>Shigella dysenteriae</em>. iii). Enteroinvasiva&nbsp;<strong>(EIEC)</strong>. iv) Verocitotoxigènica&nbsp;<strong>(VTEC)</strong>: no totes les soques ataquen els humans; les espècies que causen diarrees hemorràgies als humans, com&nbsp;<em>E. coli&nbsp;</em>O157:H7, formen el subgrup de les&nbsp;<em>E. coli&nbsp;</em>enterohemorràgiques&nbsp;<strong>(EHEC)</strong><sup>1, 2, 4</sup>.<br><strong>ETEC</strong>. És necessari una dosi relativament gran (100 milions a 10 mil milions de bacteris viables per establir la colonització de l&#8217;intestí prim. Els lactants poden adquirir la infecció amb dosis menors.<br><strong>EPEC</strong>. Són altament infecciosos per als nens i la dosi és probablement molt baixa. En els pocs casos documentats de malalties en adults, la dosi va ser probablement altra de 10<sup>6</sup>cèl·lules.</p>



<p><strong>EIEC</strong>. Es creu que és de tan sols 10 organismes (similar a&nbsp;<em>Shigella&nbsp;</em>spp.)&nbsp;<sup>1, 2</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/escherichia-coli/">Escherichia coli</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
		<item>
		<title>Clostridium perfringens</title>
		<link>https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/</link>
		
		<dc:creator><![CDATA[admin]]></dc:creator>
		<pubDate>Thu, 11 May 2023 06:37:54 +0000</pubDate>
				<guid isPermaLink="false">https://mapaperills.uab.cat/new/?post_type=perill&#038;p=191</guid>

					<description><![CDATA[<p>És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de&#160;Clostridium perfringensestà en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores... <a class="read-more" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">veure detalls</a></p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">Clostridium perfringens</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></description>
										<content:encoded><![CDATA[
<p>És un bacil curt, Gram positiu que forma espores, amb extrems terminals arrodonits, encapsulat i immòbil. És anaerobi encara que alguns investigadors el consideren microaeròfil, per la seva capacitat per iniciar el creixement sense condicions rigoroses de anaerobiosis. La temperatura òptima de creixement de&nbsp;<em>Clostridium perfringens</em>està en un rang entre els 40°C i 45°C. Les espores es formen en condicions ambientals adverses i en l&#8217;aparell digestiu d&#8217;humans i animals. Sobreviu en el sòl i sediments, sent altament resistents a la calor.&nbsp;<em>C. perfringens</em>produeix 4 toxines (A, B, C, D i E). Els patògens humans són l&#8217;A i C. La toxina alfa (lecitinasa) és produïda en major quantitat per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus A. La toxina beta (necrosant i termolàbil) és produïda per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus C. La malaltia transmesa pels aliments és habitualment causada per&nbsp;<em>C. perfringens</em>tipus A i ocasionalment pel tipus C&nbsp;<sup>1, 3, 6, 7</sup>.<br>Els símptomes són causats per la ingestió de grans quantitats de cèl·lules vegetatives (més de 10<sup>8</sup>). La producció de toxines en el tracte digestiu s&#8217;associa amb la esporulació&nbsp;<sup>3</sup>.</p>
<p>L'entrada <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat/perill/clostridium-perfringens/">Clostridium perfringens</a> ha aparegut primer a <a rel="nofollow" href="https://mapaperills.uab.cat">Mapa Perills</a>.</p>
]]></content:encoded>
					
		
		
			</item>
	</channel>
</rss>
