Menu
Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com Escherichia coli i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae) produeixen l’enterotoxina Shiga,… veure detalls
És un bacteri tipus coc, Gram positiu, immòbil, anaerobi facultatiu, produeix fermentació làctica, catalasa i coagulasa positiva. Microscòpicament, S. aureus s’agrupa en parelles o agrupats. Les característiques de creixement són: interval de temperatura entre 6-48°C i òptim entre 35°C-41°C, pH entre 4-10 i òptim entre 6-7, aw igual o superior a 0,83. La producció de toxina és… veure detalls
Els sulfits són compostos que contenen un ió diòxid de sofre en combinació amb una sal, sodi o potassi principalment. Quan els sulfits es descomponen, l’ió s’allibera en forma de gas irritant amb propietats conservadores i emblanquidores. Per aquestes propietats s’utilitzen com a additius alimentaris (E 200 a E228). Alguns aliments els contenen de forma… veure detalls
Toxoplasma gondii és un paràsit protozou, intracel·lular obligat, agent causant de la toxoplasmosi. Els hostes definitius del paràsit són els felins i als seus intestins hi viuen les fases adultes del paràsit. Els oocists que produeixen s’eliminen per la femta i, en condicions favorables, poden ser viables un any o més a terra, podent ser vehiculats… veure detalls
Les micotoxines T-2 i HT-2 són del grup dels tricotecens i estan produïdes principalment per Fusarium sporotrichoides i altres espècies del gènere Fusarium. Aquests fongs no danyen les plantes, ja que són sapròfits, i poden créixer a temperatures entre −2°C i 35°C, amb una activitat d’aigua elevada (> 0,88). Consegüentment, les toxines no se solen trobar en el moment… veure detalls
Els agents causants de la triquinel•losi (o triquinosi) són diverses espècies de nematodes del gènere Trichinella que en estadi larvari s’enquisten al teixit muscular dels mamífers susceptibles. La triquina és un paràsit tissular microscòpic, cilíndric.. Els mamífers són els hostes més importants per al gènere Trichinella. Es localitzen fonamentalment en els músculs estriats de més… veure detalls
És un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil amb flagels polars. Pertany al gènere Vibrio spp. que conté diverses espècies, de les quals V. vulnificus, V. cholerae i V. parahaemolyticussón els patògens humans més importants. V. cholerae es classifica sobre la base dels seus antígens somàtics (antígens O) en serogrups. Els serogrups O1 i O139 inclouen la majoria de soques responsables d’epidèmies… veure detalls
Vibrio parahaemolyticus és un bacil gram negatiu, anaerobi facultatiu que presenta mobilitat per flagels. Les espècies de Vibrio spp. El seu habitat natural el constitueixen les aigües costaneres i els estuaris de tot el món. Es troba freqüentment en els sediments, plàncton peixos i mol·luscs. Presenta una temperatura de creixement entre 5°C i 43°C, amb una temperatura optima… veure detalls
El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,… veure detalls
El VHE és un virus sense embolcall amb una càpsida icosaèdrica de 27 a 34 nm de diàmetre, que conté un ARN de polaritat positiva de 7,2 kb, i que representa el prototip del gènere Hepevirus dins de la família creada recentment Hepeviridae. Té una diversitat genètica considerable: s’han identificat quatre genotips en mamífers (genotips… veure detalls
