Inici / Perills / Farines i derivats / Farines
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com Escherichia coli i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae) produeixen l’enterotoxina Shiga,… veure detalls
És un bacteri tipus coc, Gram positiu, immòbil, anaerobi facultatiu, produeix fermentació làctica, catalasa i coagulasa positiva. Microscòpicament, S. aureus s’agrupa en parelles o agrupats. Les característiques de creixement són: interval de temperatura entre 6-48°C i òptim entre 35°C-41°C, pH entre 4-10 i òptim entre 6-7, aw igual o superior a 0,83. La producció de toxina és… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
Els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAPs) són un grup que conté més de 100 substàncies químiques lipòfiles, formades durant la combustió incompleta de matèria orgànica com el carbó, petroli, gasolina i escombraries, així com altres substàncies orgàniques (carn preparada a la graella, etc). Els HAPs es troben generalment com una barreja de dos o més d’aquests… veure detalls
El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn… veure detalls
Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el… veure detalls
Les ocratoxines són toxines produïdes per fongs del gènere Aspergillus i Penicillium. L’ocratoxina A (OTA) és la més freqüent i la més tòxica 1, 3, 4. BMDL10 de 4,73 µg/kg de pes corporal per a efectes no neoplàsics basada en els efectes nefrotòxics en el porc i BMDL10 de 14,5 µg/kg de pes corporal per a efectes neoplàsics basada en els… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a… veure detalls
Els productes fitosanitaris són substàncies que eliminen o eviten la disseminació de plagues perjudicials per als vegetals durant la producció, emmagatzematge, transport, distribució i elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. Els productes fitosanitaris inclouen els plaguicides, defoliants, dessecants i substàncies reguladores del creixement vegetal o fitoreguladors (ref.1, 3).
La zearalenona (ZEA) és una micotoxina produïda per espècies del gènere Fusarium, sobretot F. graminerarum i F. culmorum. Aquesta micotoxina es produeix quan les condicions d’humitat de l’aliment són molt altes, com per exemple durant el seu conreu 1, 2. La ingesta diària tolerable és de 250 ng/kg pes corporal 1, per a la zeralenona i el conjunt de les seves… veure detalls
El RASFF en va notificar 75 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Plom en farina de iuca.
– Gluten en farina de blat de moro, mill, blat sarraí i arròs.
– Alt contingut de gluten en farina de blat declarada com de baix contingut.
– Soja en farina de blat i de blat de moro.
– Salmonella en farina de soja i de coco.
– Contingut elevat d’alumini en farina importada de Tailàndia.
– Afaltoxines en farina de blat de moro, d’avellana, de castanya i de blat vermell.
– Ocratoxina A en farina de sègol.
– DON en farina integral.
– Fumonisisnes en farina de blat de moro.
– Additiu no autoritzat E 170 (carbonat de calci).
– Streptococcus fecals en farina de coco.
– OMG no autoritzat (llavors de lli) en farina de pa.
– Sulfits no declarats en farina de coco.