Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Fruites

Perills biològics

Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls

,

Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són… veure detalls

Escherichia coli  és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls

Listeria monocytogenes és un bacil curt, grampositiu, no esporulat i mòbil gràcies a la presència de flagels. Les seves condicions òptimes de creixement es troben entre temperatures de 30 °C a 37 °C però, sorprenentment, es pot multiplicar en un ampli rang de temperatures que va des de -2 °C fins a 45 °C, la qual… veure detalls

La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls

Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com  Escherichia coli  i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae)  produeixen l’enterotoxina Shiga,… veure detalls

El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,… veure detalls

Perills químics

La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s’utilitza en tintes d’impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb… veure detalls

Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls

L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls

Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls

L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com plaguicida i com producte químic industrial. Mentre que la seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades, el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara es forma com subproducte durant la fabricació de productes químics industrials… veure detalls

El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn… veure detalls

Les micotoxines són productes del metabolisme fúngic i la seva ingestió, inhalació o absorció cutània pot produir malaltia o la mort d’animals i persones. Les micotoxines més importants són produïdes per floridures dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium 1, 2. En termes generals, es podria dir que les micotoxines són un mecanisme de defensa enfront d’altres organismes que impedeixen el… veure detalls

El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a… veure detalls

Alertes i casos

El RASFF en va notificar 32 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaquen:
– Aflatoxines en figues seques i fruita seca.
– Ocratoxina A en figues seques.
– Norovirus en fruita del bosc congelada. El 2012 hi va haver 1 alerta amb 11.200 persones afectades per consum de maduixes congelades procedents de la Xina. El 2011 hi va haver una alerta que va afectar 105 persones per consum de gerds congelats procedents de Sèrbia.
– Virus de l’hepatitis A en fruita del bosc congelada i en dàtils espinyolats.
– Bacillus cereus en dàtils.
– Salmonella en fruita preparada.
– E. coli verotoxigen en cogombres ecològics.
– Conservadors no autoritzats (àcid fumàric, àcid abiètic).
– Concentracions de sulfits superiors a les dosis autoritzades en fruita dessecada.
– Cadmi en alvocats, xirivia i pastanaga.
– Plom en faves seques, en fruita seca envasada i en pastanaga.
– Residus fitosanitaris.
– OMG no autoritzat (papaia procedent de Tailàndia).
– Perclorat en raïm i tomàquets.
– Fongs en fruita seca i dessecada.