Inici / Perills / Fruites, verdures i derivats / Fruites / Pàgina 2
Bacillus cereus és un bacteri grampositiu, aerobi facultatiu que forma espores. Les espores de B. cereus estan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl, la vegetació i una gran varietat d’aliments. Pertany a la família dels Bacillaceae, que durant molt de temps s’han considerat espècies diferents però que, segons els experiments d’hibridació… veure detalls
Els bacteris del gènere Campylobacter spp. pertanyen a la família Campylobacteraceae. Són microorganismes amb forma d’espiral, microaeròfils i termotolerants, que presenten un creixement òptim a una temperatura de 41,5 °C, un pH entre 6,5-7,5, i una activitat d’aigua (aw) de 0,99. A més, toleren una concentració de sal de fins al 0,5%. El seu creixement es veu inhibit quan les temperatures són… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, en forma de bacil que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són enterovirulentes i poden causar malalties diarreiques greus en humans. Actualment, hi ha sis… veure detalls
Listeria monocytogenes és un bacil curt, grampositiu, no esporulat i mòbil gràcies a la presència de flagels. Les seves condicions òptimes de creixement es troben entre temperatures de 30 °C a 37 °C però, sorprenentment, es pot multiplicar en un ampli rang de temperatures que va des de -2 °C fins a 45 °C, la qual… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Shigella és un gènere format per bacteris bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores que pertanyen a la família Enterobacteriaceae. Les espècies de Shigella són quatre, Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques produeixen la toxina Shiga, causant… veure detalls
El virus de l’hepatitis A (VHA) pertany al grup dels enterovirus, de la família Picornaviridae, i és un virus sense embolcall amb un genoma d’RNA. Existeixen sis genotips (I-VI) del virus de l’hepatitis A. Els genotips I, II i III contenen soques associades a la infecció en humans. El VHA és molt resistent i es… veure detalls
La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que es fa servir com a fotoiniciador de tintes flexogràfiques UV i laques per a impressió aplicades a la superfície externa dels envasos, principalment caixes de cartró. La 4-metilbenzofenona no havia estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ja que no s’utilitza com a… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient com a resultat de l’activitat antropogènica, com la indústria minera i la producció d’energies fòssils. L’arsènic es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre, o… veure detalls
Els compostos perfluorats (PFA) constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, en la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctil (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) i les seves sals, ja que són els PFA que presenten concentracions més elevades en aliments i en els éssers humans. Aquests compostos es caracteritzen per la seva persistència en… veure detalls
L’hexaclorobenzè (HCB) és un hidrocarbur aromàtic clorat que s’ha utilitzat com a plaguicida i com a producte químic industrial des de l’any 1945. La seva producció intencional ha disminuït durant les últimes tres dècades i el 1981 es va prohibir per a ús agrícola a la Unió Europea, encara que es forma com a subproducte… veure detalls
El mercuri és un metall ubic, present al planeta en diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques i mercuri orgànic, cada una de les quals té una determinada toxo-cinètica i uns determinats efectes sobre la salut. Aproximadament un terç del mercuri alliberat al medi ambient té un origen natural, per erosió de roques que en… veure detalls
Les micotoxines són compostos químics del metabolisme secundari d’alguns fongs, principalment dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium, després d’un temps de creixement actiu o com a resposta a condicions d’estrès. Les micotoxines es poden classificar per la seva estructura química i origen biològic en policetoàcids, terpens, ciclopèptids i metabòlits nitrogenats. Des d’un punt de… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari, present de forma natural a l’escorça terrestre i com a resultat d’activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, la soldadura, la fabricació de bateries i l’ús de municions de plom per a la caça, però particularment l’ús, en el passat, del plom en pintura i gasolina com a… veure detalls
El RASFF en va notificar 32 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaquen:
– Aflatoxines en figues seques i fruita seca.
– Ocratoxina A en figues seques.
– Norovirus en fruita del bosc congelada. El 2012 hi va haver 1 alerta amb 11.200 persones afectades per consum de maduixes congelades procedents de la Xina. El 2011 hi va haver una alerta que va afectar 105 persones per consum de gerds congelats procedents de Sèrbia.
– Virus de l’hepatitis A en fruita del bosc congelada i en dàtils espinyolats.
– Bacillus cereus en dàtils.
– Salmonella en fruita preparada.
– E. coli verotoxigen en cogombres ecològics.
– Conservadors no autoritzats (àcid fumàric, àcid abiètic).
– Concentracions de sulfits superiors a les dosis autoritzades en fruita dessecada.
– Cadmi en alvocats, xirivia i pastanaga.
– Plom en faves seques, en fruita seca envasada i en pastanaga.
– Residus fitosanitaris.
– OMG no autoritzat (papaia procedent de Tailàndia).
– Perclorat en raïm i tomàquets.
– Fongs en fruita seca i dessecada.