Mapa Perills

Mapa de Perills Alimentaris

Mol·luscs bivalves vius

El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Vibrionaceae i està format per bacils gram negatius, anaerobis facultatius i no esporulats. A. hydrophilaés ubiqua en ambients d’aigua dolça, salada i sistemes d’aigües residuals. El seu creixement òptim és de 28°C però algunes soques poden créixer a temperatures baixes com 0°C-1°C. El grup de Aeromonasspp. psicrófilas… veure detalls

,

Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, i A. nomius). Actualment s’han identificat 18 tipus, de les qual 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents amb llum ultraviolada i poden resistir altes… veure detalls

L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls

Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls

Els bifenils policlorats són molècules antropogèniques que han estat utilitzats en nombroses aplicacions industrials i comercials. Per la seva lipofília i persistència, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica. La via alimentària és la font d’exposició principal de la població (90%). Alguns congèneres presenten propietats toxicològiques similars a les de les dioxines,… veure detalls

Les biotoxines marines són compostos tòxics produïts per algunes espècies de microalgues, principalment del grup de les diatomees i dinoflagelats que s’acumulen en els mol•luscs bivalves. Els dinoflagelats són responsables de la producció de la majoria d’aquestes toxines, encara que només unes poques dotzenes d’espècies dels varis milers de dinoflagelats identificats fins ara se sap… veure detalls

El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls

Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls

Escherichia coli  és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls

Les toxines PSP són un grup de 21 tetrahidropurines estretament relacionades. La més tòxica de les PSP és la saxitoxina (STX). Aquestes toxines són produïdes per algues i s’acumulen als mariscs quan són ingerides. Els dinoflagel·lats dels gèneres Alexandrium, Pyrodinium i Gymnodinium de zones de clima tropical o temperat són els principals responsables de la… veure detalls

Alertes i casos

El RASFF en va notificar 246 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Alts recomptes d’E. coli, de Salmonella, de virus de l’hepatitis A i de Norovirus en ostres, musclos i cloïsses.
– Toxines marines en musclos, cloïsses, escopinyes i vieires.
– Plom i cadmi en musclos i calamar.