Menu
El gènere Aeromonas spp. pertany a la família Vibrionaceae i està format per bacils gram negatius, anaerobis facultatius i no esporulats. A. hydrophilaés ubiqua en ambients d’aigua dolça, salada i sistemes d’aigües residuals. El seu creixement òptim és de 28°C però algunes soques poden créixer a temperatures baixes com 0°C-1°C. El grup de Aeromonasspp. psicrófilas… veure detalls
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
Deu el nom a un brot produït a Norwalk, Ohio (Estats Units), el 1972. Norovirus és el prototip d’una família els Calciviridae, petits virus d’estructura rodona (SRSV) que contenen una cadena d’ARN. Aquests virus són molt persistents en el medi ambient i són resistents als tractaments físics i químics de depuració d’aigües residuals. Els norovirus… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores i que pertanyen a la família Enterobacteriaceae (com Escherichia coli i Salmonella spp). Hi ha quatre espècies de Shigella: Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques (Shigella dysenteriae) produeixen l’enterotoxina Shiga,… veure detalls
És un bacteri tipus coc, Gram positiu, immòbil, anaerobi facultatiu, produeix fermentació làctica, catalasa i coagulasa positiva. Microscòpicament, S. aureus s’agrupa en parelles o agrupats. Les característiques de creixement són: interval de temperatura entre 6-48°C i òptim entre 35°C-41°C, pH entre 4-10 i òptim entre 6-7, aw igual o superior a 0,83. La producció de toxina és… veure detalls
És un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil amb flagels polars. Pertany al gènere Vibrio spp. que conté diverses espècies, de les quals V. vulnificus, V. cholerae i V. parahaemolyticussón els patògens humans més importants. V. cholerae es classifica sobre la base dels seus antígens somàtics (antígens O) en serogrups. Els serogrups O1 i O139 inclouen la majoria de soques responsables d’epidèmies… veure detalls
Vibrio parahaemolyticus és un bacil gram negatiu, anaerobi facultatiu que presenta mobilitat per flagels. Les espècies de Vibrio spp. El seu habitat natural el constitueixen les aigües costaneres i els estuaris de tot el món. Es troba freqüentment en els sediments, plàncton peixos i mol·luscs. Presenta una temperatura de creixement entre 5°C i 43°C, amb una temperatura optima… veure detalls
El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
Els bifenils policlorats (PCB) són molècules orgàniques sintètiques que han estat utilitzades en nombroses aplicacions industrials i comercials, i classificades dins del grup de contaminants orgànics persistents (COP). Per la seva estabilitat i propietats lipòfiles, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica, essent la via alimentària la principal font d’exposició de la… veure detalls
Les biotoxines marines són compostos tòxics produïts per algunes espècies de microalgues, principalment del grup de les diatomees i dinoflagelats que s’acumulen en els mol•luscs bivalves. Els dinoflagelats són responsables de la producció de la majoria d’aquestes toxines, encara que només unes poques dotzenes d’espècies dels varis milers de dinoflagelats identificats fins ara se sap… veure detalls
El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
Les toxines PSP són un grup de 21 tetrahidropurines estretament relacionades. La més tòxica de les PSP és la saxitoxina (STX). Aquestes toxines són produïdes per algues i s’acumulen als mariscs quan són ingerides. Els dinoflagel·lats dels gèneres Alexandrium, Pyrodinium i Gymnodinium de zones de clima tropical o temperat són els principals responsables de la… veure detalls
El mercuri es troba al medi de forma natural per l’erosió de roques que contenen mineral de mercuri, per emissió volcànica i també per activitats humanes com la combustió de petroli i carbó, l’extracció d’or, la fabricació de ciment, de bombetes de llum de baix consum i de productes químics. La toxicitat del mercuri depèn… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari present de forma natural a l’escorça terrestre. És present com a resultat de les activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, fabricació de soldadures, bateries, municions, i en particular de l’ús, en el passat, de plom en la pintura i la benzina per al seu ús com a… veure detalls
El RASFF en va notificar 246 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Alts recomptes d’E. coli, de Salmonella, de virus de l’hepatitis A i de Norovirus en ostres, musclos i cloïsses.
– Toxines marines en musclos, cloïsses, escopinyes i vieires.
– Plom i cadmi en musclos i calamar.
