Menu
La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s’utilitza en tintes d’impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb… veure detalls
L’acrilamida és una substància química utilitzada per a diverses aplicacions industrials, entre d’altres, l’elaboració de materials plàstics en contacte amb els aliments. La poliacrilamida s’utilitza per tractar aigües potables i aigües residuals, i també per fer adhesius, paper i cosmètics. En els aliments, l’acrilamida està present com a resultat d’una reacció induïda per la calor… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, i A. nomius). Actualment s’han identificat 18 tipus, de les qual 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents amb llum ultraviolada i poden resistir altes… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l’espelta, l’ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el… veure detalls
El RASFF en va notificar 490 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Salmonella en espècies i condiments secs i en espècies de fulla fresca.
– Shigella sonnei en alfàbrega fresca. Hi destaca una alerta a Noruega que va causar dos brots, amb 46 afectats que van consumir pesto elaborat amb la mateixa partida importada d’alfàbrega.
– Bacillus cereus en comí, cardamom, curri, gingebre en pols i julivert.
– Campylobacter en anet fresc.
– Clostridium perfringens en comí mòlt.
– Recompte elevat d’E. coli (> 100 UFC/g) en espècies de fulla fresca.
– Recompte elevat d’estreptococs fecals i enterobacteris en llavors de sèsam.
– Ocratoxina A en curri i pebre vermell.
– Aflatoxines en nou moscada, pebre vermell, bitxo i curri.
– Residus fitosanitaris en concentracions superiors al LMR.
– Residus fitosanitaris no autoritzats (endosulfan, carbofuran, etc.)
– Additius no autoritzats (colorants E 102, E 122 i E 160b en safrà, curri i pebre vermell; sulfits en fulles fresques).
– Colorants prohibits Sudan I i Sudan IV en pebre vermell.
– Al•lèrgens no declarats (gluten, api).
– Tractament d’irradiació no declarat en l’etiqueta o en un establiment no autoritzat.
– 3-MCPD en mescla de condiments.
– Zinc en vinagres importats.
– Insectes.
– Cossos estranys.
