Menu
El gluten està compost de dos tipus de proteïnes: prolamines i glutenines, que es troben en cereals com el blat, l’espelta, l’ordi, el sègol i la civada. Les prolamines reben noms diferents depenent del cereal del que procedeixin: gliadines (blat), hordeïnes (ordi), secalines (sègol), avenines (civada). Les concentracions de prolamines presents en cereals com el… veure detalls
Els sulfits són compostos que contenen un ió diòxid de sofre en combinació amb una sal, sodi o potassi principalment. Quan els sulfits es descomponen, l’ió s’allibera en forma de gas irritant amb propietats conservadores i emblanquidores. Per aquestes propietats s’utilitzen com a additius alimentaris (E 200 a E228). Alguns aliments els contenen de forma… veure detalls
Bacillus cereus és un bacteri grampositiu, aerobi facultatiu que forma espores. Les espores de B. cereus estan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl, la vegetació i una gran varietat d’aliments. Pertany a la família dels Bacillaceae, que durant molt de temps s’han considerat espècies diferents però que, segons els experiments d’hibridació… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri gramnegatiu, anaerobi facultatiu, en forma de bacil que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són enterovirulentes i poden causar malalties diarreiques greus en humans. Actualment, hi ha sis… veure detalls
La Salmonella és un gènere de bacteris gramnegatius que pertany a la família de les enterobacteriàcies. És un patogen zoonòtic, la qual cosa significa que pot ser transmès entre animals i humans, i és conegut per ser un dels agents patògens que causen més infeccions alimentàries a escala mundial, incloent la salmonel·losi, la infecció gastrointestinal… veure detalls
Shigella és un gènere format per bacteris bacils gramnegatius, anaerobis facultatius, no mòbils i no formadors d’espores que pertanyen a la família Enterobacteriaceae. Les espècies de Shigella són quatre, Shigella sonnei, Shigella flexneri, Shigella boydii i Shigella dysenteriae. Són els agents causants de la shigel·losi o disenteria bacil·lar en humans. Algunes soques produeixen la toxina Shiga, causant… veure detalls
Staphylococcus aureus, l’espècie tipus del gènere Staphylococcus, de vegades anomenat estafilococ daurat, és un bacteri tipus coc, grampositiu, immòbil, anaerobi facultatiu, i és catalasa i coagulasa positiu. S. aureus té la capacitat de produir toxines estafilocòcciques (SE), que són responsables de toxiinfeccions alimentàries. S. aureus està àmpliament distribuït al medi ambient i també es troba… veure detalls
La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que es fa servir com a fotoiniciador de tintes flexogràfiques UV i laques per a impressió aplicades a la superfície externa dels envasos, principalment caixes de cartró. La 4-metilbenzofenona no havia estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), ja que no s’utilitza com a… veure detalls
L’acrilamida és una substància química que es forma de manera natural en els aliments com a resultat de processos d’elaboració a alta temperatura, com fregir, torrar i fornejar, a partir d’aminoàcids (principalment l’asparagina) i de sucres reductors com la glucosa i la fructosa; un procés químic que es coneix com reacció de Maillard, la mateixa… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, A. nomius, A. pseudotamarii, A. bombycis, A. ochraceoroseus i A. australis).Actualment se n’han identificat 18 tipus, de les quals 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor,… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient com a resultat de l’activitat antropogènica, com la indústria minera i la producció d’energies fòssils. L’arsènic es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre, o… veure detalls
El cadmi és un metall pesant que es troba a l’ambient provinent de fonts naturals (com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques) i fonts antropogèniques (com la indústria i l’agricultura). Normalment, es genera com a subproducte durant els processos d’extracció de metalls com el zinc, el plom o el coure. El cadmi té… veure detalls
El terme dioxines inclou un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Les dioxines són compostos tricíclics clorats que abasten un grup de 75 dibenzodioxines (PCDD) i 135 dibenzofurans policlorats (PCDF). D’aquest conjunt de… veure detalls
El mercuri és un metall ubic, present al planeta en diferents formes químiques: mercuri elemental, sals inorgàniques i mercuri orgànic, cada una de les quals té una determinada toxo-cinètica i uns determinats efectes sobre la salut. Aproximadament un terç del mercuri alliberat al medi ambient té un origen natural, per erosió de roques que en… veure detalls
Les micotoxines són compostos químics del metabolisme secundari d’alguns fongs, principalment dels gèneres Aspergillus, Penicillium i Fusarium, després d’un temps de creixement actiu o com a resposta a condicions d’estrès. Les micotoxines es poden classificar per la seva estructura química i origen biològic en policetoàcids, terpens, ciclopèptids i metabòlits nitrogenats. Des d’un punt de… veure detalls
Les ocratoxines són metabòlits produïts per fongs dels gèneres Aspergillus i Penicillium, entre els quals destaquen Aspergillus ochraceus i Penicillium verrucosum. El gènere Aspegillus creix en un interval de temperatura comprès entre 12 i 37 °C, s’associa a climes càlids i tropicals, i es detecta sobretot en aliments emmagatzemats. El gènere Penicillium creix en un interval de temperatura més… veure detalls
L’òxid d’etilè és un gas incolor, altament inflamable i molt reactiu amb una olor dolça que s’utilitza gairebé exclusivament a la indústria no alimentària, com a matèria primera per a l’elaboració de productes químics orgànics com plàstics, detergents no iònics, fibres de polièster i anticongelants. S’utilitza majoritàriament en la fabricació de polímers, plàstics, detergents no… veure detalls
La patulina és una micotoxina produïda principalment per Penicillium expansum,tot i que també la poden produir altres espècies dels gèneres Penicillium, Aspergillus i Byssochlamys i, en petites quantitats, espècies dels gèneres Alternaria, Fusarium, Trichoderma, Trichothecium, Mucor i Phialophora. La producció de patulina depèn de la temperatura i de la proporció de CO2 i O2 de… veure detalls
El plom és un metall ubiqüitari, present de forma natural a l’escorça terrestre i com a resultat d’activitats antropogèniques com la mineria i la fosa, la soldadura, la fabricació de bateries i l’ús de municions de plom per a la caça, però particularment l’ús, en el passat, del plom en pintura i gasolina com a… veure detalls
Els productes fitosanitaris són substàncies que protegeixen els productes vegetals dels organismes nocius o eviten l’acció d’aquests organismes durant la producció, l’emmagatzematge, el transport, la distribució i l’elaboració de productes agrícoles i els seus derivats. També poden influir en els processos vitals de les plantes (com ara els fitoreguladors), així com destruir determinades parts no… veure detalls
La semicarbazida (SEM) és una molècula que pertany al grup químic de les hidrazines i es pot trobar en aliments fruit de la transformació metabòlica o degradació d’altres compostos. La semicarbazida és un metabòlit de la nitrofurazona, un medicament veterinari prohibit a la Unió Europea (UE) en animals productors d’aliments, de manera que s’utilitza com… veure detalls
El RASFF en va notificar 490 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Salmonella en espècies i condiments secs i en espècies de fulla fresca.
– Shigella sonnei en alfàbrega fresca. Hi destaca una alerta a Noruega que va causar dos brots, amb 46 afectats que van consumir pesto elaborat amb la mateixa partida importada d’alfàbrega.
– Bacillus cereus en comí, cardamom, curri, gingebre en pols i julivert.
– Campylobacter en anet fresc.
– Clostridium perfringens en comí mòlt.
– Recompte elevat d’E. coli (> 100 UFC/g) en espècies de fulla fresca.
– Recompte elevat d’estreptococs fecals i enterobacteris en llavors de sèsam.
– Ocratoxina A en curri i pebre vermell.
– Aflatoxines en nou moscada, pebre vermell, bitxo i curri.
– Residus fitosanitaris en concentracions superiors al LMR.
– Residus fitosanitaris no autoritzats (endosulfan, carbofuran, etc.)
– Additius no autoritzats (colorants E 102, E 122 i E 160b en safrà, curri i pebre vermell; sulfits en fulles fresques).
– Colorants prohibits Sudan I i Sudan IV en pebre vermell.
– Al•lèrgens no declarats (gluten, api).
– Tractament d’irradiació no declarat en l’etiqueta o en un establiment no autoritzat.
– 3-MCPD en mescla de condiments.
– Zinc en vinagres importats.
– Insectes.
– Cossos estranys.
