Menu
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, i A. nomius). Actualment s’han identificat 18 tipus, de les qual 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents amb llum ultraviolada i poden resistir altes… veure detalls
Els al·lèrgens són proteïnes o glicoproteïnes presents de forma natural en els aliments, tant els d’origen animal com vegetal. Moltes proteïnes tenen capacitat per actuar com al•lèrgens. Els al·lèrgens es poden trobar en els aliments elaborats com a resultat de la utilització d’algun ingredient amb capacitat al•lergènica o d’additius alimentaris i/o altres coadjuvants tecnològics que… veure detalls
Les larves d’alguns nematodes (cucs rodons) de la família Anisakidae poden infectar a les persones en ingerir peixos o cefalòpodes (com el calamar, el polp i la sèpia) crus o poc bullits. Aquests paràsits comprenen: Anisakis simplex (cuc de l’areng), Pseudoterranova decipiens, Contracaecum spp., i Hysterothylacium spp. En general, les larves estan presents en la… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
Els bifenils policlorats són molècules antropogèniques que han estat utilitzats en nombroses aplicacions industrials i comercials. Per la seva lipofília i persistència, es bioacumulen i biomagnifiquen quan entren a la cadena tròfica. La via alimentària és la font d’exposició principal de la població (90%). Alguns congèneres presenten propietats toxicològiques similars a les de les dioxines,… veure detalls
Les biotoxines marines són compostos tòxics produïts per algunes espècies de microalgues, principalment del grup de les diatomees i dinoflagelats que s’acumulen en els mol•luscs bivalves. Els dinoflagelats són responsables de la producció de la majoria d’aquestes toxines, encara que només unes poques dotzenes d’espècies dels varis milers de dinoflagelats identificats fins ara se sap… veure detalls
El cadmi és un metall pesat que es troba a l’ambient des de fonts naturals, tals com les emissions volcàniques i l’erosió de les roques, així com de la indústria i l’agricultura. Normalment es genera com a subproducte durant els processos de producció de metalls com el zinc, el plom o el coure. Té moltes… veure detalls
Bacil anaerobi Gram positiu, que forma espores altament resistents i produeix una neurotoxina molt potent. Pot sobreviure en aliments per l’absència d’oxigen i poca acidesa. El microorganisme i les seves espores estan àmpliament distribuïts en la naturalesa com a sòls, aigües estancades, vegetals en descomposició; tracte intestinal de mamífers, crancs i mol·luscs bivalves. La temperatura… veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
El RASFF en va notificar 1.161 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Histamina en tonyina, anxoves i sardines.
– Mercuri en espècies depredadores com ara tauró, peix espasa, peix vela i marlí.
– Dioxines i PCB en sardines i espècies depredadores com tauró, peix espasa, peix vela i marlí.
– Cadmi en cefalòpodes i conserves d’anxova.
– Listeria i Salmonella en productes fumats. o Anisakis en lluç, tonyina, peix espasa, verat, anxova i rap.
– Al•lèrgens no declarats com ou en surimi i llet i ou en filets de peix arrebossats.
– Residus de medicaments en peixos d’aigua dolça com la tilàpia i el panga.
