Menu
És un bacteri tipus coc, Gram positiu, immòbil, anaerobi facultatiu, produeix fermentació làctica, catalasa i coagulasa positiva. Microscòpicament, S. aureus s’agrupa en parelles o agrupats. Les característiques de creixement són: interval de temperatura entre 6-48°C i òptim entre 35°C-41°C, pH entre 4-10 i òptim entre 6-7, aw igual o superior a 0,83. La producció de toxina és… veure detalls
És un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil amb flagels polars. Pertany al gènere Vibrio spp. que conté diverses espècies, de les quals V. vulnificus, V. cholerae i V. parahaemolyticussón els patògens humans més importants. V. cholerae es classifica sobre la base dels seus antígens somàtics (antígens O) en serogrups. Els serogrups O1 i O139 inclouen la majoria de soques responsables d’epidèmies… veure detalls
Vibrio parahaemolyticus és un bacil gram negatiu, anaerobi facultatiu que presenta mobilitat per flagels. Les espècies de Vibrio spp. El seu habitat natural el constitueixen les aigües costaneres i els estuaris de tot el món. Es troba freqüentment en els sediments, plàncton peixos i mol·luscs. Presenta una temperatura de creixement entre 5°C i 43°C, amb una temperatura optima… veure detalls
El virus de l’hepatitis A pertany al grup dels enterovirus en la família Picornaviridae. Es un virus no encapsulat i és entre els virus tipus ARN dels més petits i simples estructuralment. La resistència al pH àcid i la cloració de l’aigua facilita la propagació d’aquests virus. VHA és altament resistent a diferents condicions ambientals,… veure detalls
Bacil Gram negatiu de la família Enterobacteriaceae, aerobi facultatiu. L’envasatge al buit i algunes atmosferes modificades (100 % N2 o mescles de CO2/N2) poden alentir o inhibir el creixement, particularment a temperatures per sota de 4°C 13. El rang de temperatura de creixement és de 0 a 44°C. La temperatura òptima de creixement és de 28°C-29°C. Rang de… veure detalls
El RASFF en va notificar 1.161 alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca la presència de:
– Histamina en tonyina, anxoves i sardines.
– Mercuri en espècies depredadores com ara tauró, peix espasa, peix vela i marlí.
– Dioxines i PCB en sardines i espècies depredadores com tauró, peix espasa, peix vela i marlí.
– Cadmi en cefalòpodes i conserves d’anxova.
– Listeria i Salmonella en productes fumats. o Anisakis en lluç, tonyina, peix espasa, verat, anxova i rap.
– Al•lèrgens no declarats com ou en surimi i llet i ou en filets de peix arrebossats.
– Residus de medicaments en peixos d’aigua dolça com la tilàpia i el panga.
