Menu
La 4-metilbenzofenona és una cetona aromàtica amb propietats volàtils que s’utilitza en tintes d’impressió per a embalatges (ref.1, 2). La 4-metilbenzofenona no ha estat avaluada per l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), o l’antic Comitè Científic de l’Alimentació Humana (SCF), ja que no s’utilitza com a material en la fabricació de plàstics en contacte amb… veure detalls
Les aflatoxines (AF) són micotoxines produïdes principalment pels fongs del gènere Aspergillus (A. flavus, A. parasiticus, i A. nomius). Actualment s’han identificat 18 tipus, de les qual 6 són les més freqüents en els aliments: B1, B2, G1, G2, M1 i M2. Les aflatoxines no tenen sabor, color ni olor, són fluorescents amb llum ultraviolada i poden resistir altes… veure detalls
L’arsènic és un element present de forma natural en el sòl, en l’aigua i les plantes. També s’allibera al medi ambient, resultat de l’activitat antropogènica com la indústria metal·lúrgica i de la producció d’energies fòssils. Es pot trobar en forma inorgànica, combinat amb altres elements com l’oxigen, el clor i el sofre. Les formes inorgàniques… veure detalls
Bacillus cereus és una bacteria Gram positiva, aeròbia facultativa que forma espores. Les espores de B. cereusestan àmpliament distribuïdes en el medi i s’aïllen freqüentment del sòl i la vegetació. El creixement i la multiplicació de les cèl·lules vegetatives te lloc dins d’un rang de temperatures de 30°C-37°C, però poden mantenir-se viables des de 4°C… veure detalls
Els bacteris del gènere Campylobacter spp. tenen forma d’espiral, són microaeròfils i termotolerants, amb un creixement òptim a una temperatura de 41,5°C, un pH entre 6,5-7,5, una activitat d’aigua (aw) de 0,997, una concentració de sal de 0,5 % i en condicions de microaerobiosi. Tenen una inhibició del creixement quan les temperatures són inferiors de 30°C i… veure detalls
Els compostos perfluorats constitueixen una família àmplia de contaminants, d’origen antropogènic, entre la qual destaquen el sulfonat de perfluorooctà (PFOS) i l’àcid perfluorooctanoic (PFOA) per la seva persistència en el medi i la seva capacitat d’acumulació al llarg de la cadena alimentària. Aquestes substàncies són molt estables, tenen una forta resistència tèrmica, química i biològica…. veure detalls
Amb el terme dioxines es coneix un conjunt de compostos orgànics amb una estructura i toxicitat similars, format per més de dos-cents compostos que es poden agrupar en dibenzodioxines policlorades (PCDD) i dibenzofurans policlorats (PCDF). Són molt lipòfils i persistents en el medi ambient, cosa que en facilita l’acumulació en el teixit adipós d’humans i… veure detalls
Escherichia coli és un bacteri Gram negatiu, en forma de bacil que pertany a la família Enterobacteriaceae. És part de la flora intestinal normal dels éssers humans i altres animals de sang calenta. No obstant això, algunes soques d’E. coli són capaços de causar malaltia. Hi ha quatre classes reconeguts d’E. colienterovirulents: i) Enterotoxigènica (ETEC): produeixen toxines que indueixen… veure detalls
Són bacteris Gram negatius, tipus enterobacteria. Habiten normalment l’intestí prim de l’home i dels animals. El grup de Escherichia coli verotoxigèniques (VTEC) inclou les soques d’E. coli productores de la toxines Shiga (STEC), conformada per dos tipus de toxines (Stx1 i Stx2). Aquestes toxines són molt similars a la produïdes per Shigella dysenteriae tipus 1. Les toxines Shiga produïdes per VTEC… veure detalls
Bacil curt, Gram positiu, no esporulat, mòbil per presència de flagels. Les característiques òptimes de creixement són: temperatures de 30°C a 37°C, però pot multiplicar-se entre -2°C i 45°C; pH de 7, però pot créixer a pH de 4; aw de 0,99, però pot resistir fins a 0,92 (0,90 amb glicerol). Pot suportar la congelació,… veure detalls
El RASFF en va notificar més d’un miler d’alertes, rebuigs a la frontera i notes informatives entre 2011 i 2013. Hi destaca:
– Residus fitosanitaris en concentracions superiors al LMR o productes fitosanitaris no autoritzats.
– Yersinia enterocolítica. El 2011 hi va haver una toxiinfecció a Noruega que va afectar més d’una vintena de persones per consum de xicoira vermella procedent d’Itàlia.
– Salmonella en xicoira vermella procedent d’Itàlia i en fulles de fenigrec prodecents de l’Índia i espinacs de Tailàndia.
– Virus de l’hepatitis A en enciam.
– Cadmi en espinacs congelats procedents de Bèlgica.
– Contingut elevat de iode, alumini i arsènic en algues marines.
